dissabte, 30 d’abril de 2011

¿Por qué?

A veces es difícil saber el ¿por qué? de las cosas, sino que se lo pregunte a Sr. José Mourinho, pero a mi el spot del nuevo VW Passat y Dart Vader me gusto desde el primer día.

De entrada tiene una producción barata ( si no se incluyen derechos ) y sin efectos especiales. Familia de banco de imagen, un Golden como perro, y el jardín, la casa, la mama rubia, el ritmo narrativo, los movimientos de cámara suaves sin grandes desenfoques, la iluminación… todos los ingredientes cien por cien previsibles, publicitarios y nada novedosos o sea que parece que tenia todos los números para pasar inadvertido, puesto que en principio estaba pensado solo para la emisión de la Superbowl. Y sin saber ¿por qué? pasan las semanas y a mí me sigue gustando y parece que a 31 millones de youtubers también.

Soy de la opinión que las cosas simples bien plateadas y estructuradas, a veces, sin saber el ¿por qué? funcionan y conectan con una gran mayoria.



divendres, 29 d’abril de 2011

Joan Fontcuberta responde a Josep Bou

El fotógrafo JOAN FONTCUBERTA me recibió en su casa donde respondió al cuestionario que he preparado para el proyecto FOTÓGRAFOS INVITADOS basándome y tomando como inspiración el “Proust”.


Este proyecto en su primera fase lo he planteado para ser visionado en la red pero con el objetivo que al cierre del mismo pueda tomar forma de libro.


Joan Fontcuberta en su despacho


Joan Fontcuberta responde a Josep Bou

*Cada cuestionario se publica en el idioma que se haya expresado el invitado.


Què suposa per a tu ser fotògraf?

Jo vaig triar la fotografia de manera espontània quan era adolescent, amb el suport de la figura tutelar d’un professor d’història de l’art que va instal·lar un laboratori per tal que els alumnes poguéssim fer pràctiques fotogràfiques a les sortides culturals que organitzava, on fèiem fotos de castells, de monestirs romànics… Més endavant, ja a la universitat, vaig adonar-me que la fotografia era una eina que anava més enllà de l’entreteniment, i que no era innocent, comporta tota una sèrie de valors fruit de la seva història i els seus orígens i a mi em va interessar com a territori per desmantellar tota una sèrie de qüestions que als divuit anys em neguitejaven: el tema de la censura, la propaganda, com es transmet la informació…

En aquell moment estudiava Ciències de la Informació, jo no procedeixo del món de l’art, fotogràficament sóc autodidacta, però m’interessava molt la comunicació, la comunicació de masses. Era l’època de Vázquez Montalbán amb el seu Informe sobre la información, de l’Umberto Eco semiòleg… L’estructuralisme, la semiòtica eren ciències o disciplines que estaven damunt la taula dels debats universitaris, i em va començar a interessar com aquell instrument -la fotografia-, lluny de ser reflex de la realitat, comportava una sèrie de paranys que podia ser molt interessant deconstruir-los, desmantellar-los.

Què creus aportar a la fotografia?

Jo entenc la creació d’una manera orgànica, no crec amb els genis solitaris, és veritat que de sobte pots tenir una gran ocurrència, una gran fantasia o contribuir amb una sèrie d’aportacions que són singulars, originals… però entenc que quan algú crea o produeix algun tipus d’obra ho fa dins d’una constel·lació en la qual està immers i que implica unes relacions nodals amb els altres membres que estan dins d’aquesta constel·lació. El que jo faig ho faig perquè al costat tinc uns companys i perquè abans he tingut una història que m’ha portat on sóc. Aleshores la meva contribució el que fa és integrar-se i participar d’aquest sistema de xarxa nodal.

És evident que la passió i les ganes et porten a treballar amb més energia i no només amb el tema de la creació, sinó amb la construcció d’infraestructures que a mi sempre m’han semblat una responsabilitat del creador. És molt bonic poder dedicar-se només a crear imatges, però és un luxe, normalment el que has de fer és participar en la consolidació d’un territori on aquestes imatges siguin possibles, tant per a tu com per als que han de venir i això de vegades m’ha portat al fet que aquesta contribució s’estengui al terreny de la pedagogia, al terreny de la investigació històrica, al terreny de l’organització, promoció…. Són vessants no estrictament de produir imatges, però en el fons ens acollim a les teories de l’art de finals dels 60 fins als 70 que deien que escriure sobre art era una manera de fer art. Podríem traslladar-ho a la fotografia, encara que no sigui necessàriament produir imatges fotogràfiques, és una manera de viure la fotografia.

Què és per a tu enquadrar?

Enquadrar és… omplir un forat. A mi em sembla que és una manera molt bonica de plantejar què és l’acte fotogràfic, consistiria a dir que és tapar forats. Nosaltres tenim un forat davant nostre que és el visor i aleshores… ens plantegem què hi posem, com l’omplim, com organitzem l’estructura icònica que hi ha allà. Això em sembla que defineix molt bé el conflicte que ens trobem cada vegada que fem una imatge, perquè omplir aquest forat ens confronta amb la necessitat d’establir una dialèctica entre el quadre i l’extra quadre, allò que ensenyem, allò que tapa el forat i allò que descartem i moltes vegades l’interessant és la tensió que es produeix entre el que es mostra i el que es vela.

Podríem dir que els gèneres fotogràfics tenen a veure amb les decisions que es prenen en aquest moment. Una fotografia documental, per exemple, és aquella que el que mostra, allò que està en el forat, és explícit per si mateix, és descriptiu, és autònom, mentre que una fotografia més simbòlica, poètica o artística és aquella en la qual allò que no hi és té un paper tan important perquè pressiona l’espectador a fer servir la imaginació i projecta aquestes dades que manquen. Aquest tipus de relacions són, per a mi, fonamentals a l’hora d’establir una teoria d’allò fotogràfic.

Què desperta la teva creativitat o inspiració en la construcció de nous projectes?

Els meus projectes s’originen amb incentius o estímuls molt diversos. Fa anys començava el dia amb un diari sobre la taula i un cafè fumejant i aleshores em dedicava a anar marcant amb uns retoladors notícies, paraules o elements que despertaven la meva curiositat o pensava que podien produir algun lligam, o alguna confrontació gràfica o intel·lectual, i aleshores amb unes tisores ho anava retallant i feia carpetes, àlbums d’idees que, en acumular-se, la seva juxtaposició fortuïta propiciava moltes vegades idees interessants. Tinc, encara, molts calaixos plens de retalls, i aquest tipus de funcionament pot recordar els llibres d’esbossos dels artistes, quan el pintor sortia al camp a inspirar-se cercant aquell motiu que després volia traslladar en un quadre. És divertit el fet que moltes vegades els esbossos dels quadres són molt més potents i interessants que els quadres acabats. Potser quan em mori, si algú fa l’arqueologia del meu arxiu i troba aquestes carpetes dirà que el que hi havia aquí dintre és molt més interessant que no pas el que el Joan en va arribar a treure.

Aquesta és una manera de funcionar, però hem evolucionat tècnicament i avui ens trobem immersos a punt de superar l’etapa digital, ja pràcticament ningú llegeix diaris de paper i això ho trasllado a un modus operandi d’ordinador, llegeixo no necessàriament diaris, blogs com el teu i tota mena d’estímuls que procedeixen d’Internet, que ve a ser com un mirall del món, com una biblioteca gegantina, exhaustiva, universal de manera que sense bellugar-te de casa tens accés a infinitat de dades, textos i coses que fan altra gent i que són realment estimulants. En aquest cas vaig recollint en un “copiar i enganxar” aquells fragments, aquelles històries que m’interessen.

Però… hi ha altres procediments, de vegades vas passejant, vas conduint i de sobte no saps per què surt una idea. Jo recordo que la sèrie SEGURITAS, que consisteix a cercar la semblança entre el perfil siluetejat d’una clau i la carena d’una muntanya, va sorgir anant amb cotxe per l’autopista de la Roca de Barcelona; de tarda i amb posta de sol, vaig veure el perfil fosc de la carena prelitoral retallat contra el cel i vaig dir: “Això sembla una clau.”, i va ser com un d’aquest tipus d’instants de revelació epifànica, màgica, una llum, una trobada fortuïta. Un punt de vista que trobes per casualitat també et pot suggerir moltes idees.

Les vies de la creativitat són immenses, com et deia abans, jo vaig estudiar Ciències de la Informació i tenia una assignatura que era Creativitat, on ens ensenyaven tècniques de creativitat. Doncs la creativitat no és estar esperant que et caiguin idees del cel ni que et ploguin solucions fabuloses, sinó que s’ha d’estimular, produir situacions i circumstàncies que generin la idea. Jefferson, un dels pares de la Constitució nordamericana té una cita molt bona: “Crec molt en la sort, però he descobert que com més treballo, més sort tinc”.

Les idees poden sortir de moltes maneres diferents i gairebé et diria que cada un dels meus projectes ha sortit de generar aquesta chispa de formes molt diverses.

Quin és el traç principal de la teva obra fotogràfica?

No sé si hi ha algun tret principal, hi ha una amalgama, hi ha uns elements, uns valors que consoliden un cor que seria la relació entre la imatge i la realitat, la relació entre el document i la veritat, entre la tecnologia i la natura, entre l’artifici i l’autenticitat, o sigui, hi ha una sèrie de conceptes establerts dialècticament que són els que configuren l’univers on em bellugo.

A vegades un projecte es decanta més cap a una qüestió de les esmentades, però segueix tenint un deute amb totes les altres, jo diria que és un treball molt més conceptual que estètic, el que faig és entendre que la fotografia no és una imatge autònoma que significa per ella mateixa, sinó que és una peça d’un engranatge comunicatiu més complex, d’una plataforma institucional, d’un espai discursiu, i el que m‘interessa és analitzar globalment aquests espais, per exemple: la premsa o els mitjans de comunicació o la publicitat, la religió o la ciència. Amb quin paper hi juga la fotografia, cada un d’aquests camps determina un mode, o una natura d’allò fotogràfic que és diferent, i a mi el que m’interessa és portar-ho als límits, fer entendre a l’espectador que tota imatge és un parany i que la fotografia encara és un parany més fort perquè es protegeix sota l’aureola d’evidència, de testimoni veraç. Tota la configuració ideològica en què la fotografia s’ha imposat fins fa poc, perquè evidentment avui amb tot l’allau d’ordinadors i possibilitats de programació que permeten la manipulació de la imatge amb molta facilitat, la gent més jove està habituada a les possibilitats d’intervenció en la imatge, però per a la nostra generació predigital, la fotografia s’imposava amb una gran autoritat, la fotografia tenia un valor carismàtic realista molt potent.

Quin fotògraf / fotògrafa t’ha influït més al llarg de la teva trajectòria?

Tots els fotògrafs m’han influït en la meva trajectòria molt o poc. El que passa és que uns han resultat models de referència, ja sigui per apropar-m’hi, perquè els admirava i fins i tot necessitava copiar-los per superar una espècie de catarsi, de la lluïssor que havien exercit sobre meu treball, i altres justament per allunyar-me’n, però aquest allunyament de vegades també és fruit d‘una admiració, jo puc admirar un fotògraf i vull estar a les seves antípodes estilístiques conceptuals.

El fet de fer recerca historiogràfica i donar classes d’història de la fotografia fa que valoris i intentis contextualitzar i, per tant, estimar dintre d’un determinat entorn i circumstàncies moltes figures de l’evolució de la fotografia, per exemple: Edward Weston és un fotògraf amb el qual no m’identifico conceptualment però entenc que ha estat un autor capaç de generar un cànon. Un Albert Renger-Patzsch és un fotògraf fonamental en l’estètica contemporània, tota l’escola de Duseldorf no s’entén sense l’Albert Renger-Patzsch i els seus companys de la nova objectivitat. A les antípodes un Lázló Moholy Nagy un personatge polièdric molt divers i transversal, home de la Bauhaus, interessat en la fotografia no solament com a llenguatge, sinó amb tot allò que té relació amb la imatge, el grafisme, el disseny, l’arquitectura… Potser el model del Moholy Nagy confrontat al de Renger-Patzsch seria el camí que representa un horitzó que m’interessa seguir, i contemporàniament hi ha molts autors que m’han interessat molt. En Robert Heinnecken, un autor americà a qui se li ha fet relativament poc cas, és un fotògraf del postpop que m’ha semblat sempre molt interessant per ser capaç d’avançar qüestions postmodernistes quan ningú parlava del postmodernisme. Contemporàniament, tinc amics amb els quals em sento molt proper. Quant a un debat sobre la consideració teòrica de la fotografia podria citar en Joachim Schmid a Berlin, Erik Kessels a Amsterdan, Martin Parr a Anglaterra.. hi ha una colla d’autors contemporanis que estan fent un treball fenomenal que em tenen un punt d’influència.

Quina fotografia tens pendent?

Jo tinc pendent moltes fotografies, em sembla que la capacitat de fer imatges diferents i noves és inabastable, inacabable… Jo mai diré ja ho he fet tot i no tinc ganes de fer res més, al contrari, sempre em llevo amb ganes de provar, d’experimentar i a mi el dia se’m fa molt curt, per tant, quan em pregunten quin és el millor projecte o el que prefereixo, sempre dic: encara no l’he fet, segurament serà el proper i realment penso que el que he estat fent fins ara són proves, són temptatives que donen voltes sobre una cosa que no sé ben bé què és, però sé que encara no hi he arribat.

Per qui t’agradaria ser fotografiat?

No tinc cap predilecció especial… jo crec que sóc un mal model fotogràfic, potser perquè he estat sempre més habituat a estar darrera la càmera, per això potser tolero més l’autoretrat que no pas el retrat que m’han fet altres fotògrafs, però he de reconèixer que fa poc una amiga em va fer un retrat clàssic amb B/N que em va sorprendre perquè em va descobrir una faceta meva que no coneixia o la tenia absolutament aletargada i oblidada, em revelar una manera de ser, o sigui m’identificava amb aquell retrat per l’especial que va saber captar i potser aquest és el puntum que deia en Barthes, aquesta capacitat d’establir un vincle especial quan veus una imatge i l’identifiques com la teva pròpia.

Alguna obra d’art et sembla insuperable?

Penso que tot sempre és superable perquè la superació vol dir un grau de progressió, de perfeccionament, i aquests són temes relatius que s’hauran d’anar adequant a les èpoques, cultures i diferents paràmetres de judici, per tant, tot és mal·leable i té capacitat de canvi i de millora.

Un color.

El gris zona set.

Un fotògraf.

Lázló Moholy Nagy.

Alguna cosa bella.

Ara, en aquest moment, la meva néta.


Googlegrama 02: Món, 2005. Paraules de cerca: “cel”, “infern” i “purgatori” en castellà, francès i anglès.

Premsa relacionada amb l’affaire Manbaa Mokfhi, alies Dr. Fasqiyta-Ul Junal,2003

Retrat de Munkki Juhani, 2002

Securitas: E. E., 1999

D.A. I 24-5-98, 1998

Hand and Wrist, 1992

Ivan és obsequiat amb el “mocador de pioner” a Moscou, 1977

Próximo fotógrafo invitado LUÍS CASTELO

dimarts, 26 d’abril de 2011

Seleccionado el objeto que deberá incorporarse a las fotografías que opten al Premio Fotográfico Ramon Aloy

Josep Bou ya ha seleccionado el objeto que deberá incorporase a las fotografías que opten al Premio Fotográfico Ramon Aloy dotado con 2.000 € en su segunda edición. Todos los asistentes al Encuentro Fotográfico Passanant Foto recibirán el objeto, que deberá aparecer en las fotografías que opten al premio; las fotografías pueden ser tomadas en cualquier lugar del mundo siendo la técnica fotográfica de libre elección. El plazo de presentación para esta edición se ha ampliado hasta el 30 de Junio de 2011.


Las bases de participación: AQUÍ - Las fotografías ganadoras 2010: AQUÍ


La incógnita de cual es el objeto no será desvelada hasta el sábado 7 de Mayo de 2011



Teresa Jové

Coordinadora de Passanant Foto

dilluns, 25 d’abril de 2011

Flashback 90

Cuando me desplazaba a Barcelona para suministrarme de material fotográfico, o acudir al laboratorio Carreras para revelar el Extachrome E-3, lo hacía con La Hispano Igualadina para disponer de algún tiempo libre. Mientras iba con mi cámara por el eje de Las Ramblas desde Casa Baltà, donde trabajaba Miquel Àngel (actualmente en Casanova), hasta Alexandre de la calle Sant Pau donde me atendía el trajeado y fino Sr. Olvera, para cruzar la calle y encandilarme en los escaparates de Arpi.


Era en este recorrido donde dejaba perder mi mirada en busca de aquel personaje que no encajase en el entorno. Igualada, mi ciudad, no ofrecía esta diversidad de personajes y vestimentas, una ciudad dedicada a producir moda era demasiado homogénea y monocromática, además nos conocíamos casi todos.


Barcelona me ofrecía un especial atractivo con sólo circular por Las Ramblas y, cuando alguien me interesaba lo seguía hasta lograr una imagen de mi agrado; en otras ocasiones practicaba simplemente la rapidez de un encuadre: enfocar la cámara, regular diafragma y disparar todo ello en un instante de visión, más o menos afortunado, para luego reflexionar visionando la copia fotográfica y analizar la pericia que iba adquiriendo como fotógrafo.


dimecres, 20 d’abril de 2011

La revista LA FOTOGRAFIA informa sobre las actividades programadas para PASSANANT FOTO 2011


En la revista La Fotografía número 144 encontrareis amplia información sobre la sexta edición de PASSANANT FOTO. En ella se hace referencia a los ponentes y a las diversas actividades programadas como: el premio fotográfico Ramon Aloy dotado en 2.000€ y la novedad de este año PassFOTO produce exposición, los fotógrafos interesados en participar en esta actividad deben presentar su proyecto ( previa inscripción en www.passanantfoto.cat ) el domingo 8 de Mayo en la Sala de Actos de Passanant, al ganador se le producirá una exposición que será presentada en la próxima edición de Passanant Foto, quedando después, la exposición, propiedad del autor.


La trayectoria de la revista LA FOTOGRAFÍA conducida por su directora Concepción Alarcón sigue por muy buen camino, apostando por la calidad y la buena fotografía. Esperamos que disfrutéis con este último número.


Teresa Jové

Coordinadora de Passanant Foto

dimarts, 19 d’abril de 2011

JOSEP BOU. Próximo taller fotográfico “El desnudo intimista”, sábado 14 de Mayo de 2011 en Vilassar de Dalt


El desnudo siempre ha sido de gran interés para el fotógrafo. Enfrentarse a la imagen pura de un cuerpo humano; sus formas y texturas cambiantes; los volúmenes formados por las luces y las sombras. Lograr el reto de conseguir las expresiones más sorprendentes, intimistas, sugerentes, atrevidas, sutiles, innovadoras, llenas de naturalidad y de narrativa creativa. Donde la acción se desarrolla mediante el diálogo y la complicidad con la modelo. Muchos pueden ser los entornos seleccionados y muchas las situaciones imaginadas para obtener una buena imagen de un cuerpo desnudo, pero cada una de ellas nos exigirá una peculiar forma de trabajar, de iluminar y de afrontar el concepto en sí mismo. El fotógrafo con su capacidad ha de lograr liberar a la modelo y hacerla avanzar hacía su espacio creativo.


Son muchos los grandes fotógrafos que han trabajo en esta especialidad fotográfica. Nos sorprenderíamos de ver cuantas obras creativas, piezas de arte y de cuantas sensibilidades, expresividades y personalidades diferentes se pueden manifestar en base a un cuerpo humano desnudo.

Hace mucho tiempo que utilizo el cuerpo desnudo, femenino o masculino, como herramienta de expresión creativa, tanto en campañas publicitarias como en mi sobra más personal.


En este taller mediante una proyección analizaremos y comentaremos imágenes de desnudos de maestros fotógrafos en la especialidad, que nos introducirán en los conceptos creativos, estéticos y en las técnicas de trabajo. Valoraremos el concepto y el gran valor de la luz. Hablaremos de cómo trabajar y dirigir a la modelo. Cada fotógrafo dispondrá de tiempo para poder trabajar con la modelo y hacer sus propias fotografías.


JOSEP BOU


Cuando: Sábado 14 de Mayo de 2011

Donde: Vilassar de Dalt. Barcelona

Organiza: EspaiFotogràfic

Información - Programa - Inscripciones


Consultas personalizadas en el Teléfono 977 89 28 31



dilluns, 18 d’abril de 2011

Flashback 89

Como podéis apreciar a lo largo de este flashback, mi línea fotográfica no es homogénea en el sentido de centrarme en una temática única. Fotografío todo aquello que me llama la atención, buscando un sentido y comprensión de los entornos por los que me muevo, me aburre tener una sola obsesión tematica. Se podría decir que escaneo lo que alcanza mi visión para encontrar algo que me llame la atención, lo investigo y cuando determino que me basta, busco de nuevo otro sujeto fotografiable.

Por el entorno fabril de Igualada la moda estaba muy presente y en auge, por la gran demanda de prendas de punto y confección en el mercado nacional, en casi todas las familias alguien trabajaba en este sector.

La asociación de fabricantes encargaba a Paco Flaquer, que acudía con su Midjet descapotable, la organización de un desfile de moda popular en la plaza del ayuntamiento para lucimiento de empresas, diseñadores y trabajadores que así veían sus producciones en las modelos del momento.

Fue para mi la primera oportunidad de fotografiar un desfile de modelos, armado con mi flash Multibliz Press me movía entre el público, la pasarela múltiple elevada que ocupaba buena parte de la plaza y los vestidores que estaban ubicados en la planta baja del ayuntamiento desde donde salían las modelos, justo al lado de “els gegants de la ciutat”, mientras el periodista Manuel Armengol actuaba de speaker describiendo, a su salida, cada una de las prendas mencionando, como no, quién la había fabricado.


divendres, 15 d’abril de 2011

Preparando mi próxima exposición fotográfica “TERRES CODIFICATS” en la Galeria H2O de Barcelona



El pasado miércoles tomé conciencia que tan sólo faltaban 57 días para la inauguración de mi próxima exposición fotográfica “TERRES CODIFICATS”. La visita al Laboratorio Còpia de Barcelona para hablar con Xavier y Roger sobre los aspectos técnicos referentes a la producción de los originales me llevaron un buen rato, aunque parezca mentira este es un momento importante. Decidir que soporte dar a los originales que sólo he visto en mi cabeza y en la pantalla del ordenador ara que los espectadores, lectores de imágenes, perciban con mayor claridad y contundencia mi narrativa fotográfica. Mi última exposición TRANSLATICI [5+5] estaba compuesta, básicamente, por una serie de fotoesculturas, quizás por eso me apetecía volver en ésta a los originales enmarcados. Quedamos con Xavier y Roger que me harán unas pruebas y la próxima semana decidiremos o seguiremos probando.


Roger y Xavier de Còpia con Josep Bou fotografiados después de hablar sobre los posibles soporte con que producir la exposición “TERRES CODIFICATS”


Fachada de la Galeria H2O, en la c/ Verdi, 152 de Barcelona


A la salida de Còpia pasé por la Galería H2O para hablar con Joaquim y su equipo sobre timings y aspectos más logísticos de la misma. La inauguración será el jueves 9 de Junio a las 20,00 horas, espero poder contar con vuestra compañía.

dimarts, 12 d’abril de 2011

Autores seleccionados para la exposición colectiva “El libro de artista, una opción alternativa”


Tal como anunciamos os presentamos la lista de los autores seleccionados para participar en la primera exposición colectiva EL LIBRO DE ARTISTA, UNA OPCIÓN ALTERNATIVA programada por la organización de Passanant Foto y comisariada por su director y creador el fotógrafo Josep Bou. Algunos de los autores estarán presentes en la inauguración el primer día ( sábado 7 de Mayo de 2011 ) de PASSANANT FOTO y ellos mismos nos mostrarán sus obras en formato de -libro de artista-, para todos los asistentes al Encuentro Fotográfico Passanant Foto ésta será una excelente ocasión para intercambiar opiniones y comentarios con los autores.


David Besora

Luís Castelo

Maria Gregori

Anna Isan

Faustí Llucià

Conchi Martínez

Cori Pedrola

Albert Punti


Dentro del marco de las actividades programadas desde PassFOTO mou projectesesta misma exposición se presentará en el CIMIR -Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus- durante el mes de Mayo.

Dado que la Sala de l’antic forn de Passanant tiene una capacidad limitada la exposición que se podrá ver en el CIMIR será más completa.


Teresa Jové

Coordinadora de Passanant Foto

dilluns, 11 d’abril de 2011

Flashback 88

Con un amigo biólogo, compartíamos algunos viajes, experiencias y aventuras fotográficas que iniciaron proyectos interesantes sobre la degradación del medio ambiente, que denunciábamos a la prensa en una época que casi nadie nos hacía caso.

Mi amigo tenía un pasión por el mundo vegetal que no se centraba precisamente en la horticultura. Cierto día, muy en secreto, me mostró en un cobertizo sito en un patio interior de su casa, cálido y soleado un espécimen que no había visto nunca “el cannabis”, aunque en mi primer viaje a Marruecos ya tuve referencias de mano de unas turistas francesas con las que compartimos parte del viaje.

El cultivo y consumo estaba penado por la ley, y a Juan le encantaba la transgresión y la experiencia del consumir y probar de todo. Con el pretexto de la investigación ( biológica ) a plantas exóticas que manifestaba a su familia, un poco extrañada por su repentino interés por las plantas, las cultivaba al lado de los cactus y hierbas aromáticas de su madre. Su pasión por el mundo vegetal le llevo a situaciones extremas en países lejanos, de algunas de ellas regreso con la ayuda de su familia.


dissabte, 9 d’abril de 2011

Algunos de los objetos sugeridos a la organización del Premio Fotográfico Ramon Aloy

El Premio Fotográfico Ramon Aloy fue creado y diseñado por el fotógrafo Josep Bou, director de PASSANANT FOTO, con formato de fotointervención. Todos los interesados en participar deben recoger un “objeto” seleccionado por la organización del Encuentro Fotográfico Passanant Foto, y dicho “objeto” deberá aparecer en las fotografías que opten a los premios: el primer premio es de 2.000€ y el segundo un fin de semana para dos personas.


La pasada edición desde la organización propusimos cuatro objetos, para que el “objeto” ganador fuera elegido on line por: amigos, asistentes, participantes, colaboradores y seguidores en general de Passanant Foto.


Este año aunque todavía no hemos manifestado como vamos ha seleccionar el “objeto” del Premio Fotográfico Ramon Aloy 2011 ya hemos recibido algunas propuestas, nos apetecía compartir con todos vosotros algunos de los objetos sugeridos.


Estos son algunos de los objetos sugeridos hasta ahora


Las bases de participación: AQUÍ - Las fotografías ganadores 2010: AQUÍ


Teresa Jové

Coordinadora de Passanant Foto

dimecres, 6 d’abril de 2011

El premio fotográfico RAMON ALOY dotado con 2.000€ amplia el plazo de presentación de las fotografías que opten al mismo


El premio fotográfico RAMON ALOY en formato de fotointervención organizado desde PASSANANT FOTO sigue con las mismas bases y formato, pero en esta convocatoria amplia el plazo de recepción de las fotografías que opten al mismo hasta el 30 de JUNIO de 2011.


Las bases de participación al premio fotográfico Ramon Aloy en: BASES 2011


Las fotografías ganadores de la anterior edición en: FOTOS GANADORAS


Teresa Jové

Coordinadora de Passanant Foto


dilluns, 4 d’abril de 2011

Flashback 87

En mi formación como fotógrafo, necesitaba entender a fondo la luz artificial, ver distintos efectos que la direccionalidad lumínica producía en las personas. Algunas veces la cuestión surgía de repente y a cualquier hora y espacio, si no tenía un modelo a mano, utilizaba una busto de Séneca que tenía de las prácticas de dibujo al carboncillo, o me hacía un autorretrato situando un pequeño espejo en el punto de vista de la cámara, donde mi reflejo marcaba el punto de incidencia lumínica en mi rostro, mientras yo me iba moviendo hasta encontrar la posición que capturaba con un disparador de cable muy largo. Normalmente utilizaba una lámpara Photoflood de 250 o 500wts, con un foco de pinza, que iba perdiendo calidad lumínica con el tiempo que al blanco y negro no le afectaba la variación de la temperatura de color.


diumenge, 3 d’abril de 2011

Josep Bou. Novedades en la web

Las imágenes que presento en mi web en el apartado SERIES son un resumen del trabajo realizado a lo largo de años en la FIRA DE TEATRE AL CARRER DE TÀRREGA.


Enfrentarse a un acontecimiento cultural tan multidisciplinar como éste supone un excelente reto fotográfico, y para mi ha sido una maravillosa ocasión poder experimentar que no importa con que cámara o soporte trabajas, puesto que a lo largo de las más de 25 ediciones en las que he participado mis compañeros de viajes han sido analógicos y digitales. Puedo afirmar que LAS ARTES ESCENICAS en sus múltiples disciplinas, variadas iluminaciones y condiciones de trabajo fotográfico al límite, es un auténtico ejercicio para cualquier fotógrafo sea cual sea su especialidad.


Inmejorables son los momentos estéticos, creativos, documentalistas, imaginativos, irreales, ficticios insólitos... que los creadores de LAS ARTES ESCENICAS nos ofrecen de día o de noche, en escenarios cerrados o en plena calle para que nosotros, los fotógrafos, experimentemos y creemos nuestras líneas fotográficas propias desde una perspectiva profesional o personal.


Imprescindible planificar y estructurar bien como afrontar dicho evento para no perderse, fotográficamente hablando, en él y así poder disfrutarlo.


JOSEP BOU