ULL DE BOU [ 42.9.44 ]

ULL DE BOU és el resultat fotogràfic d’una manera de mirar el món. Les col·leccions ull de Bou són tan variades i diverses com ho són el temes que m’atreuen i interessen. 

La col·lecció ULL DE BOU [ 42.9.44 ] és la tercera de les cinc que he construir amb les fotografies fetes a les tapes de registre d’Igualada. El meu interès per elles va néixer de manera espontània, sense cap premeditació, ni planificació…, simplement van despertar la meva atenció i decidí fotografiar-les. 

Durant un bon nombre de dies vaig caminar capbaix per la ciutat seguint el rastre, com a gos caçador, de les tapes de registre, la majoria de ferró colat, que clouen l’entrada als túnels, pous i galeries de serveis públics (aigua, gas, llum, semàfors, telèfon…) de la meva estimada Igualada. 

Analitzat el material fotogràfic he subdividit el tema en varies famílies. La d’avui correspon a la del punt de vista zenital. 

-ZENITAL- 

* Col·lecció privada © 2019

La disparé hace 11.315 días

Hace más de treinta años realicé estas imágenes para la revista Telva y seguramente haya olvidado algunos detalles, pero os aseguro que la zona de Les Corts de Barcelona donde las capturé está en la actualidad totalmente desconocida. 

La disparé hace 11.315 días y ella junto con ocho originales fotográficos más dio lugar al reportaje de moda HORAS URBANAS para la revista TELVA dirigida al publico femenino. Fue fundada en 1963 y su vinculación inicial al Opus Dei ha motivado que ésta se haya considerado –desde siempre- una revista de talante tradicional y conservador respecto a la visión de la mujer. 

Aunque su línea editorial era excesivamente conservadora para mi gusto, debo decir que siempre trabajé muy bien con ellos, ya que como en todos los trabajos me dedicaba ha llevar al máximo posible, aceptable y tolerante –para el cliente- la parte creativa, conceptual, estética… de las sesiones fotográficas. 

Para el reportaje HORAS URBANAS estuvimos todos de acuerdo con la modelo catalana Judit Mascó. Ellos (la dirección de Telva) la adoraban y yo sabía que con ella como protagonista pocas cosas me cuestionarían. Aceptada la propuesta de trabajar en las calles de: Numancia / Martí i Julià / Flos i Calcat… situadas justo delante de donde està ahora, el Centro Comercial de l’Illa en Barcelona Diagonal, empezamos coordinando con Mercedes Clapés, la voz y el alma de Telva en Barcelona, la realización del reportaje. 

La zona de Barcelona donde obtuve las fotografías asistido por la ayudante Begoña, estaba en plena expansión urbanística, con edificios de nueva construcción y algunas tiendas elitistas, todo ello me indicaba que dispondría de amplios espacios y aparcamientos incontrolados donde trabajar y movernos con Judit. 

El entorno me permitía disparar, a pulso, con la Nikon F2, Ektachrome 100 Asa y un tele de 180 mm f 2,8 obteniendo una profundidad de campo limitada que mantenía un pronunciado desenfoque en los fondos urbanos. El reportaje era otoñal con lo que en algunas imágenes utilicé el filtro Wraten 81 para darles calidez, mientras que en otras busqué sombras frías para indicar las diferentes horas de una jornada urbana de la joven Judit Mascó que prometía mucho como top model.  

 

Reproducción de algunas páginas del reportaje HORAS URBANAS para la revista de moda Telva 

ULL DE BOU [ 41.9.42 ]

ULL DE BOU és el resultat fotogràfic d’una manera de mirar el món. Les col·leccions ull de Bou són tan variades i diverses com ho són el temes que m’atreuen i interessen. 

La col·lecció ULL DE BOU [ 41.9.42 ] és la segona de les cinc que he construir amb les fotografies fetes a les tapes de registre d’Igualada. El meu interès per elles va néixer de manera espontània, sense cap premeditació, ni planificació…, simplement van despertar la meva atenció i decidí fotografiar-les. 

Durant un bon nombre de dies vaig caminar capbaix per la ciutat seguint el rastre, com a gos caçador, de les tapes de registre, la majoria de ferró colat, que clouen l’entrada als túnels, pous i galeries de serveis públics (aigua, gas, llum, semàfors, telèfon…) de la meva estimada Igualada. 

Analitzat el material fotogràfic he subdividit el tema en varies famílies. La d’avui correspon a la de les ombres subtils o protagonistes. 

-OMBRES SUBTILS- 

* Col·lecció privada © 2019

IGOR MITORAJ. MONUMENTS

55 SEGUNDOS, a veces, suelen ser suficientes para saber que has encontrado un tema sobre el que articular un proyecto, pero se precisan algunos más para la realización de éste. En plena calle y en diferentes ciudades fotografié la obra de Igor Mitoraj y en ella encontré los elementos necesarios, precisos, imprescindibles para poder construir la serie Monuments palabra que proviene de un término latín que significa recordar. 

Monuments es un viaje fotográfico imaginario, creativo y libre a través de: dioses rajados, héroes mutilados, ídolos vendados y mitos perdidos que nos remontan ha evocar nuestros orígenes, invocando nuestros valores y reafirmando nuestra memoria. 

Si Marinetti en su manifiesto futurista (1909) ataco y desprecio la Victoria alada de Samotracia para rendir culto al progreso técnico, yo me encamino a beber de los clásicos para poder afrontar con firmeza y determinación los retos del futuro y recordar que la memoria a igual que los mitos puede ser frágil. 

* Igor Mitoraj maltrata al mito, lo hace trizas y lo vuelve a construir en su degradación. Hay ciertamente, en la rotundidad de los bustos, de los rostros, de las armaduras, una búsqueda de la serenidad clásica. El mundo antiguo, que el escultor reclama, nos llega triturado por el tiempo: brazos, narices, cabezas cortadas, torsos partidos, manos misteriosas que intentan una caricia tristísima. La amputación, la resquebrajadura, la fisura son en realidad la parte esencial de la obra, la imagen antigua tan sólo es el soporte, de forma que esta serenidad mutilada expresa la ansiedad presente.

*Extracto del texto de Maria Aurèlia Capmany del catálogo de la exposición de Igor Mitoraj en la Sala Gaspar de Barcelona 1989.

ULL DE BOU [ 40.9.40 ]

ULL DE BOU és el resultat fotogràfic d’una manera de mirar el món. Les col·leccions ull de Bou són tan variades i diverses com ho són el temes que m’atreuen i interessen. 

Fa molts anys, crec que inclús abans de saber d’ella, que practico aquella màxima atribuïda al fotògraf Helmunt Newton “si trobes un tema fotogràfic al costat de casa, perquè viatjar a l’altra punta del món”. La Teresa i jo hem tornar a Igualada i, ara, aquesta ciutat és un territori fotogràfic proper per mi i fidel a la meva tradició he començat, novament, a fotografiar-la. 

La col·lecció ULL DE BOU [ 40.9.40 ] és la primera de les cinc que he construir amb les fotografies fetes a les tapes de registre d’Igualada. El meu interès per elles va néixer de manera espontània, sense cap premeditació, ni planificació…, simplement van despertar la meva atenció i decidí fotografiar-les, però no sense imposar-me algunes pautes de treball com ara: no fotografiar, ni molt menys, totes les tapes de registre; treballar a diferents hores i, també, passejar per aquells carrers i places que habitualment no trepitjo; cessaria el projecte quan aquest deixes d’interessar-me i no treballaria (més allà de descarregar les imatges) amb els arxius fins que hagués clos la feina de camp. Durant un bon nombre de dies vaig caminar capbaix per la ciutat seguint el rastre, com a gos caçador, de les tapes de registre, la majoria de ferró colat, que clouen l’entrada als túnels, pous i galeries de serveis públics (aigua, gas, llum, semàfors, telèfon…) de la meva estimada Igualada. 

Analitzant tot el material fotogràfic vaig observar que sense ser-ne del tot conscient –a l’hora de capturar els originals fotogràfics- havia subdividit el tema genèric en varies famílies. La família de tapes de registre no eximides de ser pintades; la de les llums potenciadores de lluentors: la de les ombres subtils o protagonistes; la del punt de vista zenital i la família de l’aigua. 

-NO EXIMIDES DE SER PINTADES- 

* Col·lecció privada © 2019