dissabte, 30 d’octubre del 2021

Així he vist el Cementiri Vell d’Igualada. Tots Sants 2021

 

Cada dia passo, com a mínim, un parell de cop per davant del Cementiri Vell d’Igualada i, fa uns dies, la constant i nombrosa entrada i sortida de gent d’ell va recordar-me que la diada de Tots Sants estava al caure i per no ser menys vaig decidir fer-hi una passejada. 
Com l’activitat era bastant considerable vaig optar per allunyar-me de les parts mes concorregudes i endinsar-me en les zones on el brogit de la gent amb escales amunt i avall per poder netejar els nínxols i canviar-los les flors era menys perceptible i regnava un afable silenci. 
 
 “Cementiri Vell d’Igualada. Tots Sants 2021” 
 













 

divendres, 29 d’octubre del 2021

96è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimarts, 26 d’octubre del 2021

ULL DE BOU [94.21.43]


 
ULL DE BOU és la meva mirada de fotògraf al territori, proper o llunyà, que he trepitjat. Qualsevol de les col·leccions ull de Bou les he construït des de la més absoluta llibertat, sense menysprear cap esdeveniment, territori, paisatge, espai… 
 
Les 14 fotografies de la col·lecció ULL DE BOU [94.21.43] són un petit homenatge als artistes que pinten a l’aiguada. Jo no vaig haver de preparar cap pintura, simplement vaig aturar-me davant d’unes barques amarrades al Serrallo de Tarragona i disparar. 
 
-AIGUADES- 
 













 
*Col·lecció privada © 2020

divendres, 22 d’octubre del 2021

95è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dijous, 21 d’octubre del 2021

Així he vist Cáceres

 

Quan es parla de Cáceres, ciutat Patrimoni de la Humanitat, majoritàriament sembla que només existeixi el “Casco histórico de Cáceres” o “Intramuros” com també se’l coneix, però diria que no hi ha una i única ciutat. He passejat per ella i m’he aturat en llocs diversos i dissemblants per fotografiar-los, indiferentment de si estàvem o no inclosos en les categories que els ortodoxos programadors turístics classifiquen que s’han de visitar en una ciutat. La fotografia ens dóna la possibilitat d’atrapar realitats, les que capturem és decisió nostra. 
Les meves fotografies no celebren esdeveniments ni els faculten en sí mateixos, sinó que és l’eina que jo, com a fotògraf, utilitzo per dir-vos que he decidit que valia la pena registrar el que estava veient per a poder-ho compartir amb tots vosaltres. 
 
“Cäceres. Tardor 2021” 
 
















 

dimecres, 20 d’octubre del 2021

La disparé hace 10.185 días

A veces hay que forzar a los clientes a salir de su zona de confort. Se que lo que digo puede parecer arriesgado, pero lo he practicado y si uno conoce a sus clientes sabe cuando es el momento de dar el paso y los clientes puedo aseguraros que lo agradecen. 

La disparé hace 10.185 días y ella pertenece, junto a otros originales fotográficos más, a la campaña publicitaria, catálogo y punto de venta de la marca ESCORPION. La dirección artística y producción estuvo a cargo de Rosa Maria Gimeno de Studio Seis de Barcelona y se contó con la colaboración de el COPCA-Consorci de Promoció Comercial de Catalunya. 

Se le planteó al cliente la posibilidad de viajar a Tenerife, para darle a la colección de Primavera-Verano 1994 un aire fresco, relajante, casual…, ya que según nos habían comentado –los diseñadores- era la línea predominante en las prendas que se habían seleccionado y que debía fotografiar. Como la idea les gusto y aprobaron el presupuesto nos pusimos inmediatamente en la ardua tarea de encajar agendas. 

Viajé unos días antes con Rosa Maria Gimeno para las localizaciones y gestionar los permisos y autorizaciones con el Ayuntamiento de Puerto de la Cruz de Tenerife. Dos días más tarde lo hicieron el asistente de fotografia, peluquero y maquillador, la modelo y la ayudante de estilismo. Situamos nuestro campamento base en el hotel las Vegas y desde allí nos fuimos desplazando a las diferentes localizaciones. Fueron tres días de trabajo intenso, ya que en las sesiones exteriores –nada está garantizado- y las pequeñeces siempre suelen aumentar de tamaño lejos de casa, pero gozamos de un excelente buen tiempo, la elección de la modelo fue un acierto y el equipo de colaboradores fantástico. 

Trabajé en 35mm por la agilidad en las tomas y en facilitar nuevos puntos de vista sobre un mismo original. La ligereza de equipo me permitía explorar más localizaciones distintas y enriquecer el conjunto de la colección, la modelo interpretó, a la perfección una elegancia casual y activa de acuerdo al target de la colección que fotografié en el Puerto de la Cruz mayoritariamente. Quizás lo mas complicado fue situar un descapotable histórico en una solitaria playa de arena volcánica negra, con lo que quedaba representada la naturaleza de las localizaciones. Por cuestiones climáticas adversas y de temporadas de moda, he tenido que viajar muchas veces muy lejos de casa buscando situaciones especiales, exotismo, frío o calor y las islas Canarias, siempre próximas, me han acogido bien y con buenos resultados fotográficos. 

CATÁLOGO ESCORPION PRIMAVERA-VERANO 1994