divendres, 20 de desembre del 2024
261è Tallicó d’Igualada.
divendres, 13 de desembre del 2024
260è Tallicó d’Igualada
divendres, 6 de desembre del 2024
259è Tallicó d’Igualada
divendres, 29 de novembre del 2024
258è Tallicó d’Igualada
divendres, 22 de novembre del 2024
257è Tallicó d’Igualada
divendres, 15 de novembre del 2024
256è Tallicó d’Igualada
diumenge, 10 de novembre del 2024
WEB ACTUALITZADA
divendres, 8 de novembre del 2024
255è Tallicó d’Igualada
divendres, 1 de novembre del 2024
254è Tallicó d’Igualada
divendres, 25 d’octubre del 2024
253è Tallicó d’Igualada
diumenge, 20 d’octubre del 2024
divendres, 18 d’octubre del 2024
252è Tallicó d’Igualada
divendres, 11 d’octubre del 2024
251è Tallicó d’Igualada
dissabte, 5 d’octubre del 2024
250è Tallicó d’Igualada
divendres, 27 de setembre del 2024
249è Tallicó d’Igualada
diumenge, 22 de setembre del 2024
Així he vist les exposicions de Valid Foto, Foto Colectania i Bombon Projects a Barcelona
GALERIA BOMBON - LARA FLUXÀ
divendres, 20 de setembre del 2024
248è Tallicó d’Igualada
divendres, 13 de setembre del 2024
247è Tallicó d’Igualada
divendres, 6 de setembre del 2024
246è Tallicó d’Igualada
divendres, 30 d’agost del 2024
245è Tallicó d’Igualada
divendres, 23 d’agost del 2024
244è Tallicó d’Igualada
divendres, 16 d’agost del 2024
243è Tallicó d’Igualada
divendres, 9 d’agost del 2024
242è Tallicó d’Igualada
divendres, 2 d’agost del 2024
241è Tallicó d’Igualada
divendres, 26 de juliol del 2024
240è Tallicó d’Igualada
divendres, 19 de juliol del 2024
239è Tallicó d’Igualada
divendres, 12 de juliol del 2024
238è Tallicó d’Igualada
divendres, 5 de juliol del 2024
237è Tallicó d’Igualada
Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï.
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.
divendres, 28 de juny del 2024
236è Tallicó d’Igualada
Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï.
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.
divendres, 21 de juny del 2024
235è Tallicó d’Igualada
divendres, 14 de juny del 2024
234è Tallicó d’Igualada
Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï.
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.
divendres, 7 de juny del 2024
233è Tallicó d’Igualada
divendres, 31 de maig del 2024
232è Tallicó d’Igualada
divendres, 24 de maig del 2024
231è Tallicó d’Igualada
Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï.
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.
divendres, 17 de maig del 2024
230è Tallicó d’Igualada
divendres, 10 de maig del 2024
229è Tallicó d’Igualada
Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï.
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.