tag:blogger.com,1999:blog-11928030978492451252024-03-18T03:59:55.153+01:00BLOGBOUEl blog de Josep BouJosep Bouhttp://www.blogger.com/profile/18351624414076616077noreply@blogger.comBlogger1649125tag:blogger.com,1999:blog-1192803097849245125.post-33236232322346219322024-03-15T12:32:00.002+01:002024-03-15T12:32:40.908+01:00221è Tallicó d’Igualada<div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggyFPBJMFYESPbuOhTGlnj4t6b0aM8AO2omg47vWbbgPuc_N9hdJOChZtay_M_aXPUZal9ZHZK32t6zUTjfjnK6KbWieAS9rtOXz9S3M7CVkPkWybJyw2iC7pHfGtQvFsedhDpSI38GOVAYzrTJ0f7p8llxgvlKPzjlmpAXrds9xn8mzzh3vVxc71VLIQ/s886/B-TALL-221-220.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="886" data-original-width="591" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggyFPBJMFYESPbuOhTGlnj4t6b0aM8AO2omg47vWbbgPuc_N9hdJOChZtay_M_aXPUZal9ZHZK32t6zUTjfjnK6KbWieAS9rtOXz9S3M7CVkPkWybJyw2iC7pHfGtQvFsedhDpSI38GOVAYzrTJ0f7p8llxgvlKPzjlmpAXrds9xn8mzzh3vVxc71VLIQ/w426-h640/B-TALL-221-220.jpg" width="426" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;">Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. </div><div style="text-align: justify;">Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.</div>Josep Bouhttp://www.blogger.com/profile/18351624414076616077noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1192803097849245125.post-31670594392899883612024-03-08T12:23:00.006+01:002024-03-08T12:24:11.609+01:00220è Tallicó d’Igualada <div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE59IbKHVNkZUjIAXLdl53jpQ6b3p7JENjnmwup9QmGfL4KMne0UTowhYce2_XLJNKhAiPEvAFzPrGcdyiTFMR1ZtxISXp92iuShld4H1mBgV8x0Mc8T1sIMoI5-itlo-pg2iKEr4WuiUogmBQoq67ysD5oPbOxJKm96w0DSUQOZ6623zBwuTmKIgReE8/s886/B-TALL-220-977.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="886" data-original-width="575" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE59IbKHVNkZUjIAXLdl53jpQ6b3p7JENjnmwup9QmGfL4KMne0UTowhYce2_XLJNKhAiPEvAFzPrGcdyiTFMR1ZtxISXp92iuShld4H1mBgV8x0Mc8T1sIMoI5-itlo-pg2iKEr4WuiUogmBQoq67ysD5oPbOxJKm96w0DSUQOZ6623zBwuTmKIgReE8/w416-h640/B-TALL-220-977.jpg" width="416" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;">Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.</div>Josep Bouhttp://www.blogger.com/profile/18351624414076616077noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1192803097849245125.post-39809172368010515622024-03-01T09:21:00.002+01:002024-03-01T09:21:55.893+01:00219è Tallicó d’Igualada <div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVrZ6dt_C1hcp4WHwciJZikgQPZkwosPeTDo_OinfXAC91TxoE9ZssrP2rA7_hu-KQOVyn9IJrPl70ZUtb2Q_vJ3SoyDCOJAGJesgi_MWVnQ9rNXbJAyXIVSy6__Xh9As3TVoOpju8iL1J83ZhoNQa6FP0TDt6pfqFampjMXFz6-ZGK8VtKsJ1ILmxANU/s886/B-TALL-219-832.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="886" data-original-width="591" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVrZ6dt_C1hcp4WHwciJZikgQPZkwosPeTDo_OinfXAC91TxoE9ZssrP2rA7_hu-KQOVyn9IJrPl70ZUtb2Q_vJ3SoyDCOJAGJesgi_MWVnQ9rNXbJAyXIVSy6__Xh9As3TVoOpju8iL1J83ZhoNQa6FP0TDt6pfqFampjMXFz6-ZGK8VtKsJ1ILmxANU/w426-h640/B-TALL-219-832.jpg" width="426" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;">Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.
</div>Josep Bouhttp://www.blogger.com/profile/18351624414076616077noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1192803097849245125.post-32436062150095050442024-02-23T09:49:00.006+01:002024-02-23T09:50:45.294+01:00218è Tallicó d’Igualada <div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgASBytV24B9F-0vQF7zibqDnjX41-Ad0MzaILEVBvQMbmUrPCa4S1x-zbpzLrqN0a0XOW2MfkHNynNUK3BSeU4YQH6PpIayDtiMVFE-TrlsUvYQCIti8KqwUIhrb-9dSx-j_rHZvwMIuRcCDWbrcWYcVVMvRJmpK7Zxrrxr1jGgcRvFzTZSGONABn4d4c/s886/B-TALL-218-744.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="591" data-original-width="886" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgASBytV24B9F-0vQF7zibqDnjX41-Ad0MzaILEVBvQMbmUrPCa4S1x-zbpzLrqN0a0XOW2MfkHNynNUK3BSeU4YQH6PpIayDtiMVFE-TrlsUvYQCIti8KqwUIhrb-9dSx-j_rHZvwMIuRcCDWbrcWYcVVMvRJmpK7Zxrrxr1jGgcRvFzTZSGONABn4d4c/w640-h426/B-TALL-218-744.jpg" width="640" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;">Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.</div>Josep Bouhttp://www.blogger.com/profile/18351624414076616077noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1192803097849245125.post-29832106418204584062024-02-20T09:20:00.006+01:002024-02-20T09:21:10.935+01:00FineArt Igualada celebra la seva 12ena edició<p style="text-align: center;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq-RMvFqRr8C6WM_i98OmcruWmXBepQWbupqUQGRzGODWN54ufVh8MwOgDljfEZue4up6lmNOE6LjRRQLu5Z2iOs8z4fJ6VsA47cKaVtekinhyphenhyphenIzfxJHAjMkmd-hbM6Ux7aY27i6VIFOyCNMuRd4X9NPBzVrHFlFXlut4ehSXqmKAV7MFh3byn0UlNc8Y/s886/B%20Cartell%20FineArt%202024.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="823" data-original-width="886" height="371" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq-RMvFqRr8C6WM_i98OmcruWmXBepQWbupqUQGRzGODWN54ufVh8MwOgDljfEZue4up6lmNOE6LjRRQLu5Z2iOs8z4fJ6VsA47cKaVtekinhyphenhyphenIzfxJHAjMkmd-hbM6Ux7aY27i6VIFOyCNMuRd4X9NPBzVrHFlFXlut4ehSXqmKAV7MFh3byn0UlNc8Y/w400-h371/B%20Cartell%20FineArt%202024.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p><p style="text-align: justify;">El FineArt d’enguany serà del 23 de febrer al 17 de març de 2024. En aquesta 12ena edició hi ha programades un llarg nombre d’activitats. Si hi esteu interessats trobareu tota la informació al web de <a href="http://FineArt.">FineArt.</a> El cartell del festival és obra d’en Lluís Jubert. </p><p><br /></p>Josep Bouhttp://www.blogger.com/profile/18351624414076616077noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1192803097849245125.post-3908091061016263062024-02-19T16:50:00.003+01:002024-02-19T17:03:25.569+01:00Així he vist a Susana Solano a Espais VolART<div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigaYp9IRGijpo9LSaRyu6ikelgXzQDWj-mpcHBbGQOPS7QTHoMpE-m8UBuhH51yVQl_xvkWmzEbUNd13Mv9DcBo18wlOzKpVkoZNhlr2VP7s0NRfKY98Vu3g8xq5ScFasEI0wyJocM0I_AziSpaNrgIIAi_FCojM0EKo5rfqYC1V3Mno3OVnkYKEFVwYY/s886/B%20NOT%2019%20Susana%20Solano%20-01%20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="593" data-original-width="886" height="428" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigaYp9IRGijpo9LSaRyu6ikelgXzQDWj-mpcHBbGQOPS7QTHoMpE-m8UBuhH51yVQl_xvkWmzEbUNd13Mv9DcBo18wlOzKpVkoZNhlr2VP7s0NRfKY98Vu3g8xq5ScFasEI0wyJocM0I_AziSpaNrgIIAi_FCojM0EKo5rfqYC1V3Mno3OVnkYKEFVwYY/w640-h428/B%20NOT%2019%20Susana%20Solano%20-01%20.jpg" width="640" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;">Fa uns dies vaig passejar, càmera en mà, per l’exposició retrospectiva de Susana Solana que acull Espais VolART a Barcelona. Si acceptem que la fotografia ens dóna la possibilitat d’atrapar realitats, però que les que capturem és decisió nostra, jo vaig decidir seleccionar les peces a fotografiar sense importar-me si aquestes estaven o no incloses en una categoria o dècada. </div><div style="text-align: justify;">Com sabeu els que em coneixeu, doncs ho he dit moltes vegades: les meves fotografies no celebren esdeveniments ni els faculten en sí mateixos, sinó que és l’eina que jo, com a fotògraf, utilitzo per dir-vos que he decidit que valia la pena registrar el que estava veient per a poder-ho compartir amb tots vosaltres. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">* «Les obres de Susana Solano es caracteritzen per una simplicitat geomètrica i una aparença sòlida i pesant, en les quals fa servir habitualment el ferro, l’acer i les malles metàl·liques. Fins i tot les peces que podem definir com a més abstractes evoque a voltes paisatges i arquitectures, a partir de la memòria d’experiències i emocions personals. Les escultures de Solana poden no suggerir res concret, si be de vegades recorden aspectes de la arquitectura industrial, impluvis o gelosies, per exemple. No hi ha res que representi els éssers humans, tot i que la seva presència hi es implícita, com traspua des de la mateixa escala. Solano descarta el formalisme del minimalisme i els seus ideals de puresa, malgrat quan n’ha après, a la recerca de una voluntària complexitat i ambigüitat. Les seves obres exploren diferents qüestions positives, negatives o ambivalents, entre les quals hi ha la solitud i la simetria, el descans o el joc, i es mou de la denúncia a la ironia.» </div><div style="text-align: center;"> </div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjejfGxn41hKB7Sw7GOmlp76f75Im3Jzcv5NzU_W0hVm15tvySOCUtlqiCLzgDOjZP9rr3yhcFDeI4L5omoPtfXXiGMGowysKB3c3Kn52mNaQbKynHx03EOBg1LGIIv11LiNgERh_AnBM4R5nxaPCB0XEgDCRWL5Gbal3vj69_4PfZTwW5o8_3pKOYYC9A/s886/B%20NOT%2019%20Susana%20Solano%20-02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="886" data-original-width="654" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjejfGxn41hKB7Sw7GOmlp76f75Im3Jzcv5NzU_W0hVm15tvySOCUtlqiCLzgDOjZP9rr3yhcFDeI4L5omoPtfXXiGMGowysKB3c3Kn52mNaQbKynHx03EOBg1LGIIv11LiNgERh_AnBM4R5nxaPCB0XEgDCRWL5Gbal3vj69_4PfZTwW5o8_3pKOYYC9A/w295-h400/B%20NOT%2019%20Susana%20Solano%20-02.jpg" width="295" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhkECjct9k280C17cZlWLnjAeRXSmSqklkAL8ahYZbUh74QpTuwkXwixU0f_PWgYarCn63buAuCCBUrkbONON8jgqIk-sYVivgTrGxxuCqjAZcTBgjAVbt2FSi7-XC0S8ss0u9CCPr1ey4ZPPL-dwCTYiBBTYyGDknNiBRKLhGz6HKnuTV9uoQy-jA7lc/s886/B%20NOT%2019%20Susana%20Solano%20-03%20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="886" data-original-width="654" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhkECjct9k280C17cZlWLnjAeRXSmSqklkAL8ahYZbUh74QpTuwkXwixU0f_PWgYarCn63buAuCCBUrkbONON8jgqIk-sYVivgTrGxxuCqjAZcTBgjAVbt2FSi7-XC0S8ss0u9CCPr1ey4ZPPL-dwCTYiBBTYyGDknNiBRKLhGz6HKnuTV9uoQy-jA7lc/w295-h400/B%20NOT%2019%20Susana%20Solano%20-03%20.jpg" width="295" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWm17AqEZiQ26MQxMlGCnWmSVCeISut4-ybswtCCOY9nTM5tbGbGsVsYIsQ1AYS1SIQtq5hP0zmw9NHl-7d_8XsTBhY-5qoEAgy5os0-lrrkOPC73Dt3h31hw4CJm-XHP2nUjKTVW1awSkjizp1neQjyuWTv-2gYDX6YotwsI98-oPC8hnwALCyRTlJNQ/s886/B%20NOT%2019%20Susana%20Solano%20-04%20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="886" data-original-width="654" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWm17AqEZiQ26MQxMlGCnWmSVCeISut4-ybswtCCOY9nTM5tbGbGsVsYIsQ1AYS1SIQtq5hP0zmw9NHl-7d_8XsTBhY-5qoEAgy5os0-lrrkOPC73Dt3h31hw4CJm-XHP2nUjKTVW1awSkjizp1neQjyuWTv-2gYDX6YotwsI98-oPC8hnwALCyRTlJNQ/w295-h400/B%20NOT%2019%20Susana%20Solano%20-04%20.jpg" width="295" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheuY1wC2hNgT7AhC4AnhdIFwiPQeIpyPlHE_-PgOqDIEnXnTvfVisr5ENJtNWdVNlGQ41pJLNbXbwzh-IveS1wEI6F18FJWClAV1cf1zgInFPi3o6uDoLk2bvqcaG5qiWYSOXVhvgc_Vl_EjOYYQfWCrMhvRuSGRp1dxqGKAs3l5XR7N4GzWoIRpmiaZk/s886/B%20NOT%2019%20Susana%20Solano%20-05%20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="660" data-original-width="886" height="297" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheuY1wC2hNgT7AhC4AnhdIFwiPQeIpyPlHE_-PgOqDIEnXnTvfVisr5ENJtNWdVNlGQ41pJLNbXbwzh-IveS1wEI6F18FJWClAV1cf1zgInFPi3o6uDoLk2bvqcaG5qiWYSOXVhvgc_Vl_EjOYYQfWCrMhvRuSGRp1dxqGKAs3l5XR7N4GzWoIRpmiaZk/w400-h297/B%20NOT%2019%20Susana%20Solano%20-05%20.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4uDFZiNgGIVwzDiHtjgb8BBU4GUNgbwRsScjGWQIOxzev-Ld71QkBzvDwfTIbcvh3PMDB5Zub50elHXPPIeIyXV-BkJ7Vv813cdPrIhyPVfXaBGhAGhF5ggEeWEElnZZJRJ2tiZcFlnpN3MElF3WUuFJO5y8ShMLK_YFH-Tkupp7H5T8rFmNrmvGPcEs/s886/B%20NOT%2019%20Susana%20Solano%20-06%20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="518" data-original-width="886" height="234" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4uDFZiNgGIVwzDiHtjgb8BBU4GUNgbwRsScjGWQIOxzev-Ld71QkBzvDwfTIbcvh3PMDB5Zub50elHXPPIeIyXV-BkJ7Vv813cdPrIhyPVfXaBGhAGhF5ggEeWEElnZZJRJ2tiZcFlnpN3MElF3WUuFJO5y8ShMLK_YFH-Tkupp7H5T8rFmNrmvGPcEs/w400-h234/B%20NOT%2019%20Susana%20Solano%20-06%20.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjG9Ln3dXUVFLVcm1jr49kILbCvK91afvMZMny40n46-wTmjcfsoi9nIIUZ3ePlVYABkMbHtpMUlZJweaLCV3JzH56XSCziSbYJraWjcESo10mjxZ7-wp2V_UbfGqSkEC3N2Eq1buOCb2v2_46Rj0G0U7KsnrQuCLDyWaaE6YDeS9uMlzvsqAgy9PHpXc/s886/B%20NOT%2019%20Susana%20Solano%20-07%20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="660" data-original-width="886" height="297" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjG9Ln3dXUVFLVcm1jr49kILbCvK91afvMZMny40n46-wTmjcfsoi9nIIUZ3ePlVYABkMbHtpMUlZJweaLCV3JzH56XSCziSbYJraWjcESo10mjxZ7-wp2V_UbfGqSkEC3N2Eq1buOCb2v2_46Rj0G0U7KsnrQuCLDyWaaE6YDeS9uMlzvsqAgy9PHpXc/w400-h297/B%20NOT%2019%20Susana%20Solano%20-07%20.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJEH-wTlF8_tKjoo39RbFX0JIsxITxJgPHDRD7Iphj2rSiA6JA6sGutwOGufxicAucmGyexLF127-NeyPzrIFzfDLJWKuKWzOwuSyqA8P7F2v3XlGm9-Mls7m00pCFhqC3qnCEnhdgz3VZiUorF_GX7_RUaxCdDUzO94gZsDGQM3chas2B-qoQnVNYgck/s886/B%20NOT%2019%20Susana%20Solano%20-08%20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="586" data-original-width="886" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJEH-wTlF8_tKjoo39RbFX0JIsxITxJgPHDRD7Iphj2rSiA6JA6sGutwOGufxicAucmGyexLF127-NeyPzrIFzfDLJWKuKWzOwuSyqA8P7F2v3XlGm9-Mls7m00pCFhqC3qnCEnhdgz3VZiUorF_GX7_RUaxCdDUzO94gZsDGQM3chas2B-qoQnVNYgck/w400-h265/B%20NOT%2019%20Susana%20Solano%20-08%20.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhA5pRcol45MSam5qKmNyyfIYp9mrMCHxvX2p11EdQteCmRYM9f2OG7hKX6spHsMFi6FBbbE_hzVpWK6PW22ENjxHM1ILs1fUoCkHx6IrGwRZZcIhg9UUMh1Mcbjvechyj62nY2Kw6JRfutQpvzpHP4E2jufWl2yDKG26vleTawLMKxTxH0XZJIFFb6ag/s886/B%20NOT%2019%20Susana%20Solano%20-09%20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="660" data-original-width="886" height="297" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhA5pRcol45MSam5qKmNyyfIYp9mrMCHxvX2p11EdQteCmRYM9f2OG7hKX6spHsMFi6FBbbE_hzVpWK6PW22ENjxHM1ILs1fUoCkHx6IrGwRZZcIhg9UUMh1Mcbjvechyj62nY2Kw6JRfutQpvzpHP4E2jufWl2yDKG26vleTawLMKxTxH0XZJIFFb6ag/w400-h297/B%20NOT%2019%20Susana%20Solano%20-09%20.jpg" width="400" /></a></div><br /></div><div style="text-align: center;"><b> Fotografies fetes a Espais VolART. Barcelona febrer de 2024 </b><br /></div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">* Extracte catàleg de mà. Text d’Enrique Juncosa, comissari de l’exposició.</span> <br /></div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Josep Bouhttp://www.blogger.com/profile/18351624414076616077noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1192803097849245125.post-79920879368933728042024-02-16T08:53:00.002+01:002024-02-16T08:53:27.918+01:00217è Tallicó d’Igualada <div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfFP-59p8cT0V9iTtDHL2-bpb5hV0BjcLdHfbOfudiDlUH7nXGlkeXLpCZHVIyxsk22MyxZv9o75U7_m4Tv0nFPyxH9hS4win1kzoC4cU98a6VSVtyo_7eOSHu4oYuQhbEqKj1ZaxjdsH2NnzSxuuK_6qjt3v7_Ih_jNU5Usjd0Fmr8YoStWYzNhht8TA/s886/B-TALL-217-099%20R.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="514" data-original-width="886" height="372" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfFP-59p8cT0V9iTtDHL2-bpb5hV0BjcLdHfbOfudiDlUH7nXGlkeXLpCZHVIyxsk22MyxZv9o75U7_m4Tv0nFPyxH9hS4win1kzoC4cU98a6VSVtyo_7eOSHu4oYuQhbEqKj1ZaxjdsH2NnzSxuuK_6qjt3v7_Ih_jNU5Usjd0Fmr8YoStWYzNhht8TA/w640-h372/B-TALL-217-099%20R.jpg" width="640" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;">Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.</div>Josep Bouhttp://www.blogger.com/profile/18351624414076616077noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1192803097849245125.post-3317094299058806832024-02-09T09:58:00.002+01:002024-02-09T09:58:45.143+01:00216è Tallicó d’Igualada <div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu1A0NfUs-JFPNWpdtIFhvbrnK1nsM9AF2jKigb8jiqwCo02BXxCxkoL7FPNHQH0CI8meFv-YONdV_XsDJOStvVVWucScv6BB5G7qAernxtcP2ENZfEDxir9_0ubMm9B0OawGU9B0V_TwS6QB8fRYdJoeqOZgCgHw9QukeLhwmIHw7tBXqyTp_nRkTsl0/s886/B-TALL-216-166.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="412" data-original-width="886" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu1A0NfUs-JFPNWpdtIFhvbrnK1nsM9AF2jKigb8jiqwCo02BXxCxkoL7FPNHQH0CI8meFv-YONdV_XsDJOStvVVWucScv6BB5G7qAernxtcP2ENZfEDxir9_0ubMm9B0OawGU9B0V_TwS6QB8fRYdJoeqOZgCgHw9QukeLhwmIHw7tBXqyTp_nRkTsl0/w640-h298/B-TALL-216-166.jpg" width="640" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;">Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. </div><div style="text-align: justify;">Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.</div>Josep Bouhttp://www.blogger.com/profile/18351624414076616077noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1192803097849245125.post-28137138215400682652024-02-02T09:27:00.002+01:002024-02-02T09:27:42.368+01:00215è Tallicó d’Igualada<div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXjC9UcI0xQEIKaGnZP3GZKtLok1VnPmyCdTXE9HQ5rLJiDn79r3eESi4TJ0M6Qhdtf_S8JzF0MR4czqtYe03VlSEX0kqUln18AY5bY4c2f1RpgD1O72mB4bpsoNm9bhyphenhyphentz21lvCec8aCjrUtx98mqzYGCHnXHklIIihDMDMAD3xNz5wpm9plRpK5cL9A/s886/B-TALL-215-339.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="591" data-original-width="886" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXjC9UcI0xQEIKaGnZP3GZKtLok1VnPmyCdTXE9HQ5rLJiDn79r3eESi4TJ0M6Qhdtf_S8JzF0MR4czqtYe03VlSEX0kqUln18AY5bY4c2f1RpgD1O72mB4bpsoNm9bhyphenhyphentz21lvCec8aCjrUtx98mqzYGCHnXHklIIihDMDMAD3xNz5wpm9plRpK5cL9A/w640-h426/B-TALL-215-339.jpg" width="640" /></a></div><br /> </div><div style="text-align: justify;">Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. </div><div style="text-align: justify;">Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.</div>Josep Bouhttp://www.blogger.com/profile/18351624414076616077noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1192803097849245125.post-33048034583928905672024-01-26T16:30:00.003+01:002024-01-26T16:30:28.115+01:00214è Tallicó d’Igualada <div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHbs9Bdk7BMFz8ZU9AjOBiDT54F1tGuG7oKloSwaz5uQxolVIphepLzSDuP3RGXDvw97MoZN_WStkNk7lPRL9yQXcijTy1kGw7A2JkXcyy_8onPn9B1ZPEOwp6G0aUo1rra_4c5SRddltzWa0i90mmIQjgMpvUA3T5Sq25pxYwKqzBIRABf7WSPjkmdKA/s886/B-TALL-214-717.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="850" data-original-width="886" height="614" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHbs9Bdk7BMFz8ZU9AjOBiDT54F1tGuG7oKloSwaz5uQxolVIphepLzSDuP3RGXDvw97MoZN_WStkNk7lPRL9yQXcijTy1kGw7A2JkXcyy_8onPn9B1ZPEOwp6G0aUo1rra_4c5SRddltzWa0i90mmIQjgMpvUA3T5Sq25pxYwKqzBIRABf7WSPjkmdKA/w640-h614/B-TALL-214-717.jpg" width="640" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;">Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.</div>Josep Bouhttp://www.blogger.com/profile/18351624414076616077noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1192803097849245125.post-83064011214237781202024-01-19T10:47:00.005+01:002024-01-19T10:47:58.986+01:00213è Tallicó d’Igualada <div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXrfAyg8NNSW_IRFPk0LTEVKaaQGPf4L7yRmQJqIuz1GBNx24g5goBVfRXx9PWghfv2cGG82_FJg3ivOp_Lq8FqKesS9zZbIsNo5O07ykwiKSKUFl6IPey33qybviJdBoM_zljvWX8jbVhfhmIuJROI50WGthyphenhyphenX_idAHxcA7lAP18fuBUkz48Y4jaHXQ8/s886/B-TALL-213-992.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="886" data-original-width="591" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXrfAyg8NNSW_IRFPk0LTEVKaaQGPf4L7yRmQJqIuz1GBNx24g5goBVfRXx9PWghfv2cGG82_FJg3ivOp_Lq8FqKesS9zZbIsNo5O07ykwiKSKUFl6IPey33qybviJdBoM_zljvWX8jbVhfhmIuJROI50WGthyphenhyphenX_idAHxcA7lAP18fuBUkz48Y4jaHXQ8/w426-h640/B-TALL-213-992.jpg" width="426" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;">Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.</div>Josep Bouhttp://www.blogger.com/profile/18351624414076616077noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1192803097849245125.post-67761136806933124832024-01-12T16:52:00.000+01:002024-01-12T16:52:13.771+01:00212è Tallicó d’Igualada<div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH-29yrTdCtr-sAbIy2_8FAyyTC1VQ-hqHWFzgS8U7V6JwH9atrIS0cDwLRv5kLmmgIRAXN8OymVrtm6OzEoz5KkzpoVVXDb8oUC1VWYoiUAz81pX8LVM8pBMUI8tpaPw5yTCmt0k2nNHEE5Ltm4RNvFVUS3bQ1d42gDEd6hkKD8q7GSw38-X3SzBiTuQ/s886/B-TALL-212-291.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="591" data-original-width="886" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH-29yrTdCtr-sAbIy2_8FAyyTC1VQ-hqHWFzgS8U7V6JwH9atrIS0cDwLRv5kLmmgIRAXN8OymVrtm6OzEoz5KkzpoVVXDb8oUC1VWYoiUAz81pX8LVM8pBMUI8tpaPw5yTCmt0k2nNHEE5Ltm4RNvFVUS3bQ1d42gDEd6hkKD8q7GSw38-X3SzBiTuQ/w640-h426/B-TALL-212-291.jpg" width="640" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;">Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.</div>Josep Bouhttp://www.blogger.com/profile/18351624414076616077noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1192803097849245125.post-22598688990532730042024-01-05T16:47:00.004+01:002024-01-05T16:47:53.908+01:00211è Tallicó d’Igualada<div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8O1DpPb_d8KoGvti4BtP1fFcH_tKF084JdJ-Z36MUh4aJ2curlT0JbNhvf6yIn-46_g7rRmKvPLT69ek173CLaHlaFWXBGKwFnDUkQ4b5keIOtkMX7FJaeF-GohDP70mOnfRApvnz3V01WGqk00PwPvQBUETuUMmRrYp2OiQVzDGVVWtWHdeW85FNeFs/s886/B-TALL-211%20-847.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="591" data-original-width="886" height="427" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8O1DpPb_d8KoGvti4BtP1fFcH_tKF084JdJ-Z36MUh4aJ2curlT0JbNhvf6yIn-46_g7rRmKvPLT69ek173CLaHlaFWXBGKwFnDUkQ4b5keIOtkMX7FJaeF-GohDP70mOnfRApvnz3V01WGqk00PwPvQBUETuUMmRrYp2OiQVzDGVVWtWHdeW85FNeFs/w640-h427/B-TALL-211%20-847.jpg" width="640" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;">Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.</div>Josep Bouhttp://www.blogger.com/profile/18351624414076616077noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1192803097849245125.post-32643092120993021982023-12-29T17:05:00.002+01:002023-12-29T17:05:26.998+01:00210è Tallicó d’Igualada<div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYN_hwz1XHWUMB2n1g7vj5e42yJCqNf-xZqMVuAm_3JqRL6omudnPBV6qVokqKSHUCrXW0Debq2oDPtz6q__SnlShwGSvVUK-yl_NZCDbrk2ffTj1iarLWXPMKrshFmKCJTFnYYjWZ69NqUEM6pUC9A6eBt31ZDCSJ849WZOt8G8mWMlOqREtvz3v0JXk/s886/B-TALL-210%20-949.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="886" data-original-width="591" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYN_hwz1XHWUMB2n1g7vj5e42yJCqNf-xZqMVuAm_3JqRL6omudnPBV6qVokqKSHUCrXW0Debq2oDPtz6q__SnlShwGSvVUK-yl_NZCDbrk2ffTj1iarLWXPMKrshFmKCJTFnYYjWZ69NqUEM6pUC9A6eBt31ZDCSJ849WZOt8G8mWMlOqREtvz3v0JXk/w426-h640/B-TALL-210%20-949.jpg" width="426" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;">Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.</div>Josep Bouhttp://www.blogger.com/profile/18351624414076616077noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1192803097849245125.post-14395345726727426492023-12-22T10:19:00.001+01:002023-12-22T10:19:24.836+01:00209è Tallicó d’Igualada<div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJgnRcTfb9yEhd56OkPPcVGdYa6CQ7B-wMR5DcQyrYVY5XETvAP08O4gRd3qWqqP2n0tNGt_-wnLOr1_gehz35vyQnyDrQa81E89DtIgoyWmhcE3Zp3lJO4r-3xomfpv-xT_2je6BxYqFPSy5gciSNu1omUoz9pOILwGf80tsCJBB3641YcnybR8-nAUw/s886/B-TALL-209%20-831.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="886" data-original-width="591" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJgnRcTfb9yEhd56OkPPcVGdYa6CQ7B-wMR5DcQyrYVY5XETvAP08O4gRd3qWqqP2n0tNGt_-wnLOr1_gehz35vyQnyDrQa81E89DtIgoyWmhcE3Zp3lJO4r-3xomfpv-xT_2je6BxYqFPSy5gciSNu1omUoz9pOILwGf80tsCJBB3641YcnybR8-nAUw/w426-h640/B-TALL-209%20-831.jpg" width="426" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;">Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.</div>Josep Bouhttp://www.blogger.com/profile/18351624414076616077noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1192803097849245125.post-90242930265616612912023-12-17T11:37:00.008+01:002023-12-17T11:38:02.173+01:00L’exposició fotogràfica “L’Ateneu vist per JOSEP BOU” a Igualada <div style="text-align: center;"> <div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNx-HuCynK6-L3BGqTG4VKVJzK6QSgQ0LyCAxic8mzn100M1aSPheWrLKePYnYcN3cAvC6xWikp31foR5ur6M_rAxM7kayxpEZqN9xkVFuD6v4wdUzi2yi5t4Km8JE4hEC4D5nJMpQcCTPtPCR48880DT2GcmDsANiULX0UFebOV9yKwc918I2jNLHmOc/s886/B%20NOT%2018%20Expo%20AT%20Josep%20Bou%20-1.jpg" imageanchor="1"><img border="0" data-original-height="664" data-original-width="886" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNx-HuCynK6-L3BGqTG4VKVJzK6QSgQ0LyCAxic8mzn100M1aSPheWrLKePYnYcN3cAvC6xWikp31foR5ur6M_rAxM7kayxpEZqN9xkVFuD6v4wdUzi2yi5t4Km8JE4hEC4D5nJMpQcCTPtPCR48880DT2GcmDsANiULX0UFebOV9yKwc918I2jNLHmOc/w640-h480/B%20NOT%2018%20Expo%20AT%20Josep%20Bou%20-1.jpg" width="640" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;">A la primera reunió del mes de març de 2023 amb direcció de l’Ateneu Igualadí on vam proposar-me la creació d’una exposició fotogràfica singular sobre l’entitat igualadina, exposició amb la qual volien clouré la celebració del 160è aniversari, la Teresa i jo, ja vam percebre que tot aniria molt bé. I així ha estat. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Sóc un gran defensor de la importància dels equips en qualsevol projecte (i els que em coneixeu sabeu que ho repeteixo sempre que puc) i l’equip que he tingut en la realització de l’exposició fotogràfica <b>«L’Ateneu vist per JOSEP BOU» </b>que vàrem inaugurar el passat 14 de desembre 2023, ha estat de luxe. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">La inauguració fou un gran èxit d’assistència i això ningú pot negar-ho, doncs diria que en alguns moments es va assolir la capacitat màxima de l’espai. Comptar amb el suport dels igualadins i de gent vinguda de: Lleida, Tarragona, Barcelona, Reus, Vallbona... reconforta i anima. Però deixeu que us digui que allò que va reconfortar-nos més, a mi i a la Teresa, d’aquell capvespre - a part de les enhorabones i felicitacions - fou l’ambient que es respirava a la sala. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: center;"><b>FOTOGRAFIES FETES UNES HORES ABANS DE LA INAUGURACIÓ</b></div><div style="text-align: center;"><b> </b></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqKDxpblTShGaHswl6eLl0gXlUK___tMQfqS21nfXvszMeobFq9vjSofE9fSxFbrIsxziLVuCifUu1EvXXZy4gfqfzLyTd3DnG1h0Ta91GqQaqHlCJkWV3uJcOd5pSC5tjagoX-0IEfwEwzWdry1iLxkh-D2x7UVbPnTOxrNMZal2LnItgee8CKlc3Jtg/s1358/B%20NOT%2018%20Expo%20AT%20Josep%20Bou%20-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="886" data-original-width="1358" height="418" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqKDxpblTShGaHswl6eLl0gXlUK___tMQfqS21nfXvszMeobFq9vjSofE9fSxFbrIsxziLVuCifUu1EvXXZy4gfqfzLyTd3DnG1h0Ta91GqQaqHlCJkWV3uJcOd5pSC5tjagoX-0IEfwEwzWdry1iLxkh-D2x7UVbPnTOxrNMZal2LnItgee8CKlc3Jtg/w640-h418/B%20NOT%2018%20Expo%20AT%20Josep%20Bou%20-2.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_r4lfQK2jP40C-aPRDqFhCSDVVrmTbeBiIAtJv5xOil9JW114G4QRRtSNt77vLHf07w9pSnf9yiTWiKoiwtQlCQlNrSPN0_usIBO_JmflonQpVScNNGZpg_VMgRLkbN6Zc_w5llMA5Rk8dMPKqRMMUh6Sfc_g09y_AVRrkvIkV4mtCIcQg_-zRthlofY/s1358/B%20NOT%2018%20Expo%20AT%20Josep%20Bou%20-3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="886" data-original-width="1358" height="418" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_r4lfQK2jP40C-aPRDqFhCSDVVrmTbeBiIAtJv5xOil9JW114G4QRRtSNt77vLHf07w9pSnf9yiTWiKoiwtQlCQlNrSPN0_usIBO_JmflonQpVScNNGZpg_VMgRLkbN6Zc_w5llMA5Rk8dMPKqRMMUh6Sfc_g09y_AVRrkvIkV4mtCIcQg_-zRthlofY/w640-h418/B%20NOT%2018%20Expo%20AT%20Josep%20Bou%20-3.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXxNfdRWt4drO0HPRxWmwyj7uOS2MyZe4SH_7eWJcnmSHkSQVxL4eSoR8_FB9ZOAOjYxOdDbhOz5G993o43QIeZ-T5qXqIiu16apJ9iBvWHm5UDpTZNQb-FBgpYO3tDRRhRa4DVaqKshAzfgBdHm75E5Ot6dbjfCv25AlIQ9fEpFWCWrP96sssVA-sHxY/s1358/B%20NOT%2018%20Expo%20AT%20Josep%20Bou%20-4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="886" data-original-width="1358" height="418" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXxNfdRWt4drO0HPRxWmwyj7uOS2MyZe4SH_7eWJcnmSHkSQVxL4eSoR8_FB9ZOAOjYxOdDbhOz5G993o43QIeZ-T5qXqIiu16apJ9iBvWHm5UDpTZNQb-FBgpYO3tDRRhRa4DVaqKshAzfgBdHm75E5Ot6dbjfCv25AlIQ9fEpFWCWrP96sssVA-sHxY/w640-h418/B%20NOT%2018%20Expo%20AT%20Josep%20Bou%20-4.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaIHVoSYh5RdM1tULyJzGoToq4deZS8MLsNTDQJQX61t0Rauj5ESoK4lSLCZR8Q-HOsml-uMysKfgkkqw0Xg0hiN8bHoTsK6S9zP3pACYIC7WgSe7WyZXGVxfMVBHKwkRTBxpmjYqv9RE5ZLuRRPparZR7q73HQzWs_hd0pCjpFrZv1lP082wx1O36BiQ/s1104/B%20NOT%2018%20Expo%20AT%20Josep%20Bou%20-5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="844" data-original-width="1104" height="490" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaIHVoSYh5RdM1tULyJzGoToq4deZS8MLsNTDQJQX61t0Rauj5ESoK4lSLCZR8Q-HOsml-uMysKfgkkqw0Xg0hiN8bHoTsK6S9zP3pACYIC7WgSe7WyZXGVxfMVBHKwkRTBxpmjYqv9RE5ZLuRRPparZR7q73HQzWs_hd0pCjpFrZv1lP082wx1O36BiQ/w640-h490/B%20NOT%2018%20Expo%20AT%20Josep%20Bou%20-5.jpg" width="640" /></a></div><b><br /></b></div><div style="text-align: center;"><b> </b></div><div style="text-align: center;"><b> FOTOGRAFIES FETES A LA INAUGURACIÓ</b></div><div style="text-align: center;"><b> </b></div><div style="text-align: center;"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6InSfmf4wo1fYkYmj36fJ8UQf8SFfeaHsBN-FhNZYfcA69HrOTjTYAxFvebY3OIdiGod-8LvXJIqz4cfBdlT9Y3pvGJOCqP470ZLWTNtZnPNMykVx-lP6jpoX3NNzMAdAz-7lcttJdTQbeWzK5x9MgltViNHgSMipzxa682sneyhq0IgmfIPfHdEu6-Y/s886/B%20NOT%2018%20Expo%20ATJosep%20Bou%20-01%20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="886" data-original-width="578" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6InSfmf4wo1fYkYmj36fJ8UQf8SFfeaHsBN-FhNZYfcA69HrOTjTYAxFvebY3OIdiGod-8LvXJIqz4cfBdlT9Y3pvGJOCqP470ZLWTNtZnPNMykVx-lP6jpoX3NNzMAdAz-7lcttJdTQbeWzK5x9MgltViNHgSMipzxa682sneyhq0IgmfIPfHdEu6-Y/w418-h640/B%20NOT%2018%20Expo%20ATJosep%20Bou%20-01%20.jpg" width="418" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEoAQagt50BjSg7CAquwmEpUduXsOusWQBEfyBPpJD75bgl5KGUJtC8eIkBw5huBd2wfV4Y7fxyV7V5oe5oK6MKJtWqtsAqOnPLvqteD9Q5fDRghsJaDT8jEDHqmbi-iV5wCNWdJOSFrBWmKesCdwAcTmFxvlf4cJkS8W9zlVRCGk1BhKd8KoiHgX3RzE/s886/B%20NOT%2018%20Expo%20ATJosep%20Bou%20-02%20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="886" data-original-width="610" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEoAQagt50BjSg7CAquwmEpUduXsOusWQBEfyBPpJD75bgl5KGUJtC8eIkBw5huBd2wfV4Y7fxyV7V5oe5oK6MKJtWqtsAqOnPLvqteD9Q5fDRghsJaDT8jEDHqmbi-iV5wCNWdJOSFrBWmKesCdwAcTmFxvlf4cJkS8W9zlVRCGk1BhKd8KoiHgX3RzE/w440-h640/B%20NOT%2018%20Expo%20ATJosep%20Bou%20-02%20.jpg" width="440" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi85Iaj5izwfw-boehGB7zVJ5ex1afLoacK6UxwU-jlmay13YSgD4KeXFKlI4zrMph0mKAImLxjBLNMuY64_D9G4Uu9afy316oDoJp5R1luqKC8efoaqeOkWKoic2LGAGKcNBJl9o21F3b5_hb31aLUgJvLeLi9x3GuEP87nktehCzMJrmgh5kOPQNy_20/s886/B%20NOT%2018%20Expo%20ATJosep%20Bou%20-03%20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="886" data-original-width="578" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi85Iaj5izwfw-boehGB7zVJ5ex1afLoacK6UxwU-jlmay13YSgD4KeXFKlI4zrMph0mKAImLxjBLNMuY64_D9G4Uu9afy316oDoJp5R1luqKC8efoaqeOkWKoic2LGAGKcNBJl9o21F3b5_hb31aLUgJvLeLi9x3GuEP87nktehCzMJrmgh5kOPQNy_20/w418-h640/B%20NOT%2018%20Expo%20ATJosep%20Bou%20-03%20.jpg" width="418" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcSMXyx26oHS7ql-oGbjIZjWPhbQ6iTPkXbHbXXSu8DIKp3EAPdU-tzHmnhsQfahdBKP1VskWD5AfNOOvtmCFHKBvAPAUjuG5GNhHem5oCOFrq_YTJVGxD9qYnxVWE4-dF0WxCW7GVUhR8WiW3Ni2OGEk9X8fQphW31_9yXA_zdC2IgrndJuVPs447_po/s886/B%20NOT%2018%20Expo%20ATJosep%20Bou%20-04%20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="501" data-original-width="886" height="362" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcSMXyx26oHS7ql-oGbjIZjWPhbQ6iTPkXbHbXXSu8DIKp3EAPdU-tzHmnhsQfahdBKP1VskWD5AfNOOvtmCFHKBvAPAUjuG5GNhHem5oCOFrq_YTJVGxD9qYnxVWE4-dF0WxCW7GVUhR8WiW3Ni2OGEk9X8fQphW31_9yXA_zdC2IgrndJuVPs447_po/w640-h362/B%20NOT%2018%20Expo%20ATJosep%20Bou%20-04%20.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsE_8fu9PvkSBVcFiwX3_V8EJb0SeCWX8KsITnxvGDwM8FY3AnrBI5XcuQ45p4dnsgUiDdfRwYIKDSTcvj2c8_6kQYo5GsARMGrSItS73ic0778tKCkI54jeK_kld0uwjxKL1NQTY63Vw4xlsJmIM0LPfWHbcVf_kKtgwiAVVSjCARiXBf-3-JrLZG6a0/s1358/B%20NOT%2018%20Expo%20ATJosep%20Bou%20-05%20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="886" data-original-width="1358" height="418" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsE_8fu9PvkSBVcFiwX3_V8EJb0SeCWX8KsITnxvGDwM8FY3AnrBI5XcuQ45p4dnsgUiDdfRwYIKDSTcvj2c8_6kQYo5GsARMGrSItS73ic0778tKCkI54jeK_kld0uwjxKL1NQTY63Vw4xlsJmIM0LPfWHbcVf_kKtgwiAVVSjCARiXBf-3-JrLZG6a0/w640-h418/B%20NOT%2018%20Expo%20ATJosep%20Bou%20-05%20.jpg" width="640" /></a></div><br /> </b></div>Josep Bouhttp://www.blogger.com/profile/18351624414076616077noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1192803097849245125.post-69193690958256445942023-12-15T12:02:00.003+01:002023-12-15T12:02:49.802+01:00208è Tallicó d’Igualada<div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzuU7rijoWevhsda6fwwTHOARqmTOe-iW496XsLNQO7KPn_kfUWJzimHrYzNJM7aWrfmCk2TmZWlqJEJ7fn1XZc68V8r6idnZm4ji4ZshUZN7LsBCovJiyQxVfAwu0zMa7aUjow_63fRS_nKNAT_Lw_pDIFRkDdU1Fibj7BI9yL5Zn7QNcM9WuQGQ7iLg/s886/B-TALL-208%20-484.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="886" data-original-width="591" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzuU7rijoWevhsda6fwwTHOARqmTOe-iW496XsLNQO7KPn_kfUWJzimHrYzNJM7aWrfmCk2TmZWlqJEJ7fn1XZc68V8r6idnZm4ji4ZshUZN7LsBCovJiyQxVfAwu0zMa7aUjow_63fRS_nKNAT_Lw_pDIFRkDdU1Fibj7BI9yL5Zn7QNcM9WuQGQ7iLg/w426-h640/B-TALL-208%20-484.jpg" width="426" /></a></div><br /> </div><div style="text-align: justify;">Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.</div>Josep Bouhttp://www.blogger.com/profile/18351624414076616077noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1192803097849245125.post-49528186891655478682023-12-08T11:37:00.006+01:002023-12-08T11:38:06.708+01:00207è Tallicó d’Igualada<div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRJ2UeCTQLHKuI_euegW-2BA-b4weWctt9Z99CVq6bZKi_obz0wtmiuCbtQl48OBkNLk2ex1q6V4X0hjXtHwdddSl9Dm7Wws68RX55Sm2KHz7JaFuSQqw0ZrKcLPSEm5dky-JK1_mFFa2QoKAPSlp7ePpgWSHQf38LxcNGiRouiLULg5FLLJfHnRqJ5DQ/s886/B-TALL-207%20-799.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="591" data-original-width="886" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRJ2UeCTQLHKuI_euegW-2BA-b4weWctt9Z99CVq6bZKi_obz0wtmiuCbtQl48OBkNLk2ex1q6V4X0hjXtHwdddSl9Dm7Wws68RX55Sm2KHz7JaFuSQqw0ZrKcLPSEm5dky-JK1_mFFa2QoKAPSlp7ePpgWSHQf38LxcNGiRouiLULg5FLLJfHnRqJ5DQ/w640-h426/B-TALL-207%20-799.jpg" width="640" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;">Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.</div>Josep Bouhttp://www.blogger.com/profile/18351624414076616077noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1192803097849245125.post-85731441810053906122023-12-01T16:10:00.007+01:002023-12-01T16:11:08.353+01:00206è Tallicó d’Igualada<div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWV632p7J5Pa1C-ajnXN3F4U21r63gSuaPLKqkOW51DdLlaDzN5aY4a_ts9VgJT8SL79VPh0FmZ9J0Aw4aPLRkqJl2VKbxLd_sxrYQqqu7C_4mbBDifcY5YqLeHNRWbgjq0PH3-57cGoKuXVNvjzssUnqffUIS172XmrsslDC55c_zu956uqZz960Puvo/s886/B-TALL-206%20-845.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="591" data-original-width="886" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWV632p7J5Pa1C-ajnXN3F4U21r63gSuaPLKqkOW51DdLlaDzN5aY4a_ts9VgJT8SL79VPh0FmZ9J0Aw4aPLRkqJl2VKbxLd_sxrYQqqu7C_4mbBDifcY5YqLeHNRWbgjq0PH3-57cGoKuXVNvjzssUnqffUIS172XmrsslDC55c_zu956uqZz960Puvo/w640-h426/B-TALL-206%20-845.jpg" width="640" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;">Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.
</div>Josep Bouhttp://www.blogger.com/profile/18351624414076616077noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1192803097849245125.post-53433666648471211742023-11-24T17:43:00.001+01:002023-11-24T17:43:19.171+01:00205è Tallicó d’Igualada <div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7xO7iu55Ra_ndw01fryl7FXlWZGpmHfUTVUSOW1x9e-q47vqSd5dB5o4Aiti9ZZGOlnHozkJuoCgTy8VmmnXTa5jdfJA6mYImPHbqDAZICWK-G0pheQ55c0xYaw3f5e34KwhAGUdFpC4ly-468EzBiwPZ3q04yKT1ZF22XVtubAU7h0JmS9DVsxv6w5I/s886/B-TALL-205%20-786.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="886" data-original-width="591" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7xO7iu55Ra_ndw01fryl7FXlWZGpmHfUTVUSOW1x9e-q47vqSd5dB5o4Aiti9ZZGOlnHozkJuoCgTy8VmmnXTa5jdfJA6mYImPHbqDAZICWK-G0pheQ55c0xYaw3f5e34KwhAGUdFpC4ly-468EzBiwPZ3q04yKT1ZF22XVtubAU7h0JmS9DVsxv6w5I/w426-h640/B-TALL-205%20-786.jpg" width="426" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;">Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.</div>Josep Bouhttp://www.blogger.com/profile/18351624414076616077noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1192803097849245125.post-66204494084749205932023-11-17T17:32:00.002+01:002023-11-17T17:32:36.582+01:00204è Tallicó d’Igualada <div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6NHCGA4Zgnsf2nXYoLZkKzUIMQxPeEYxJp5LcWrNxakzhbddrYuUFH_8Fa7YegyVb6pEdIAasZILkYDwhmAcELnVerqIMP4qJeAFG9GZHGk8KI-1QTs6kvudwdURj3N8recYWunXrgaQO1UrNL_MQEu8IPw60gRdxfw4s2elSlPXz3gxcisPaaZipChY/s886/B-TALL-204%20-864.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="591" data-original-width="886" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6NHCGA4Zgnsf2nXYoLZkKzUIMQxPeEYxJp5LcWrNxakzhbddrYuUFH_8Fa7YegyVb6pEdIAasZILkYDwhmAcELnVerqIMP4qJeAFG9GZHGk8KI-1QTs6kvudwdURj3N8recYWunXrgaQO1UrNL_MQEu8IPw60gRdxfw4s2elSlPXz3gxcisPaaZipChY/w640-h426/B-TALL-204%20-864.jpg" width="640" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;">Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.
</div>Josep Bouhttp://www.blogger.com/profile/18351624414076616077noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1192803097849245125.post-67378328453639177462023-11-10T11:24:00.002+01:002023-11-10T11:24:27.069+01:00203è Tallicó d’Igualada <div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtiukpBO4s0QjZ3_viIW9FMYygq5Kvw1gu7u77NieYcPZk8ZTv-qV4A52H0QioXdd8zKD74ZOHQomxyc_fenVEzydNVSUekqIzM-DNfBXOGfWxpSxwTB2d8f7mqD-oEKxWD9eXzHW3py_5JdtLLOGSRovmvYV-4kLtBn8fgWddUZshQK7jRIbRCGaNYOs/s886/B-TALL-203%20-953.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="681" data-original-width="886" height="492" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtiukpBO4s0QjZ3_viIW9FMYygq5Kvw1gu7u77NieYcPZk8ZTv-qV4A52H0QioXdd8zKD74ZOHQomxyc_fenVEzydNVSUekqIzM-DNfBXOGfWxpSxwTB2d8f7mqD-oEKxWD9eXzHW3py_5JdtLLOGSRovmvYV-4kLtBn8fgWddUZshQK7jRIbRCGaNYOs/w640-h492/B-TALL-203%20-953.jpg" width="640" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;">Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. </div><div style="text-align: justify;">Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.</div>Josep Bouhttp://www.blogger.com/profile/18351624414076616077noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1192803097849245125.post-78732777823528488312023-11-03T17:39:00.002+01:002023-11-03T17:39:50.067+01:00202è Tallicó d’Igualada <div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsjpYkFXF6j0ZLcjhlUAWq1sQvg1GyfZkS3hyphenhyphen_ZpRQM28Ok0nKTf_46pqv0geMA3-lAbJiixV3d8fO4jH5tE8QAIg8eKAJ1_9su91M_RKWhiLIq4XEv0sKfy-aOxLDSI6Y0HegeC97WXJzXcwt_w5pylIer99ZGl5xP1x0q5BtQQre8t6MUQOJPNrOUPs/s886/B-TALL-202%20-600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="591" data-original-width="886" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsjpYkFXF6j0ZLcjhlUAWq1sQvg1GyfZkS3hyphenhyphen_ZpRQM28Ok0nKTf_46pqv0geMA3-lAbJiixV3d8fO4jH5tE8QAIg8eKAJ1_9su91M_RKWhiLIq4XEv0sKfy-aOxLDSI6Y0HegeC97WXJzXcwt_w5pylIer99ZGl5xP1x0q5BtQQre8t6MUQOJPNrOUPs/w640-h426/B-TALL-202%20-600.jpg" width="640" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;">Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. </div><div style="text-align: justify;">Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.</div>Josep Bouhttp://www.blogger.com/profile/18351624414076616077noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1192803097849245125.post-65601416495763467012023-10-27T10:56:00.008+02:002023-10-27T10:57:12.956+02:00201è Tallicó d’Igualada <div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0EgMD76Ge8Ojt5HvklIoN6VV4DOHBLDA4y3w8ZVoqoJI3mqYC0inlfwAI4h3B089Hn-I8a2YCj1q5vxRMKxdlVXgtFb3xH8tANAcYBZh_9w9zSZWUsd_3gKEngvAvoCZUI2-ZV3bIF6-qIpHY9wxX9TGeqRRKt5p_9zestMN57lOxnBRoLi2EyEePErY/s886/B-TALL-201%20-466.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="591" data-original-width="886" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0EgMD76Ge8Ojt5HvklIoN6VV4DOHBLDA4y3w8ZVoqoJI3mqYC0inlfwAI4h3B089Hn-I8a2YCj1q5vxRMKxdlVXgtFb3xH8tANAcYBZh_9w9zSZWUsd_3gKEngvAvoCZUI2-ZV3bIF6-qIpHY9wxX9TGeqRRKt5p_9zestMN57lOxnBRoLi2EyEePErY/w640-h426/B-TALL-201%20-466.jpg" width="640" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;">Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. </div><div style="text-align: justify;">Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.</div>Josep Bouhttp://www.blogger.com/profile/18351624414076616077noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1192803097849245125.post-76379818046431202262023-10-20T12:00:00.007+02:002023-10-20T12:01:18.734+02:00200è Tallicó d’Igualada <div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsY02ZYB3Mo_gtaAotP1Cg3IT_DyxxfPwl-0UOvP-ZaksZff02mGv-i0bkJl_RVqE_IGDJ89b2cJEMY4Z3XgK_7Cb-WfTO0FbLVyrny47_D0cLyo5D9HKL9VPKS6Cgo1ekqoKkRZsgC0f8eK2KevnBjU1cHZPd2cmBBYOiEsP84U3HEjf2KPUvu4HTQk4/s886/B-TALL-200%20-865.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="886" data-original-width="591" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsY02ZYB3Mo_gtaAotP1Cg3IT_DyxxfPwl-0UOvP-ZaksZff02mGv-i0bkJl_RVqE_IGDJ89b2cJEMY4Z3XgK_7Cb-WfTO0FbLVyrny47_D0cLyo5D9HKL9VPKS6Cgo1ekqoKkRZsgC0f8eK2KevnBjU1cHZPd2cmBBYOiEsP84U3HEjf2KPUvu4HTQk4/w426-h640/B-TALL-200%20-865.jpg" width="426" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;">Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. </div><div style="text-align: justify;">Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.
</div>Josep Bouhttp://www.blogger.com/profile/18351624414076616077noreply@blogger.com