Teixit. Roba ratllada. Bandera. Senyera. País
I tu, com el vius, el teu país? Somrius quan en parles, condescendent, o bé hi pensen preocupat? Te’l mires només per sobre -jo sols observo- o en fas culte, devoció? L’utilitzes, si convé, per tapar-te les vergonyes?
El país. T’hi emboliques per defensar-lo o t’hi amagues al darrera amb l’il.lusió d’ignorar-lo? T’ha abrigat sempre dels teus buits identitaris (I qui sap si t’ha donat una dosis d’arrogància)? O t’ha deixat solitari?
El país. T’hi emboliques per defensar-lo o t’hi amagues al darrera amb l’il.lusió d’ignorar-lo? T’ha abrigat sempre dels teus buits identitaris (I qui sap si t’ha donat una dosis d’arrogància)? O t’ha deixat solitari?
Oh, el país! que ara et fiscalitza i adés et diverteix!
Amb la mà al cor: Com el sents, el teu país?
Maria Enrich
* Fragmento del segundo libro “L’Ànima de la ciutat” de la trilogía sobre IGUALADA