Com m'agradava veure el pa
que el mossèn alçava amunt,
i el vi, que venia d'Agramunt!
Ufanós passava pel cancell
per vestir-me el roquet vermell.
I ja dins de la sagristia
per encendre l'incenser em moria
Al voltant de l'altar sagrat
Projectava el fum perfumat.
La gent, asseguda i recollida
pregava per una gran collita!
De bateigs, bolcava les campanes
estirant la soga amb ganes:
què hauria dat per un confit
en temps de gana i d'oblit!
I en matins de Rosari de l'Aurora,
sostenint la creu salvadora,
sospirava per l'amor de la mestra
i perquè em mirés per la finestra.
Francesc Pané i Sans
Escriptor