Mira!
Aquest és el crit de missatge que em fa Josep Bou en aquesta imatge, d’un espai que per a alguns és molt quotidià.
Sempre penso que en essència la feina del fotògraf no és veure, sinó mirar. El fotògraf ens capta les imatges i ens les serveix perquè mirem com ell ho ha fet. I aquesta proposta de mirada no m’ha deixat pas indiferent, ans el contrari. Ens està proposant una mirada de plena quotidianitat que al principi m’ha deixat desconcertat.. Conec la trajectòria professional d’en Josep Bou en l’àmbit del retrat del cos humà, nu o vestit, en l’exercici del llenguatge de la moda o en la seva introspecció lírica. Però fotògraf no se n’és només en l’exercici de la professió. És aquell que té l’ull més entrenat per mirar-ho constantment tot, és a dir, desvetllar en la ment aquelles imatges que moltes vegades, en la resta de conciutadans, la retina senzillament percep.
Les imatges les mira en qualsevol moment i situació. En Josep Bou, ja ens ha fet propostes diverses fugint de la constant exploració de l’expressió humana: recordo el paisatgisme i força de la natura del Pallars en el llibre Viatge a Nequa o bé els espais interiors d’edificis públics o cases particulars de la ciutat d’Igualada en el llibre Imagina't.
Ara, aquí ens trobem en una imatge que no podem classificar en cap gènere. No pretén ser imatge d’arquitectura, d’interiorisme ni d’espai. És una imatge en què els seus elements prenen especial importància i força precisament per la dictadura de l’enquadrament de la càmera. I no és que en Josep Bou no en sigui conscient i practiqui la llibertat i a la vegada opressió dels límits. Ho ha sabut plasmar perfectament en la seva sèrie d’imatges alquímiques de Génesis o precisament el seu joc de percepció a la seva intervenció de Traslatici 5+5. Però el mateix enquadrament aquí ajuda precisament a “centrar” la mirada. A fer aquest crit de “ep! mira això” i la quotidianitat es tensiona oferint una escenografia estructural de què en som molts sovint partícips, imatge elaborada en un joc de línies i ritmes, de plans definits per harmonia de color i textures. Ens podem recrear en el joc matemàtic i trigonomètric de les proporcions, el número i la direcció o bé parar-nos en el temps i observar una pausa, un silenci abans de reprendre el camí. Ara ja no he vist, sinó que he mirat.
Norbert Tomàs i Bilbeny
Fotògraf