divendres, 1 d’octubre de 2010

Foto Forum 39


LA MEVA ESCALA DE JACOB

"Tot somiant, va veure una escala que, des de terra, anava fins al cel. Els àngels de Déu hi pujaven i baixaven" Gn 28,12

L'escala del Saló Rosa és com l'Escala de Jacob, la que uneix la terra amb el Cel dels nostres mites de cel·luloide. Jo sóc un infant de Rex i Petit Rex, d'Astòria, de Mundial, de Nacional, de Saló Rosa... Només més tard arribarien el Tarragona, el Kursal i, també, el Cine Nou, l'Avenida i el Rovy. I en la meva joventut l'estimat Cineclub Ateneu que vam muntar els tres Francescs i els tres Joans, i als que se'ns uniren aviat els dos Tonis, ara ja fa trenta anys.

Sóc un infant de pistolers (els spaghetti western), de romans (peplums de sants i esclaus), de melodrames i comèdies fàcils (les entranyables espanyolades i les noies Yé-Yé) de pseudohistòria i de folklore, de pel·lícules familiars (de Disney, d'en Marcelino Pan y Vino i de La gran Família), de films bèl·lics i d'agents secrets...

Un adolescent de pel·lícules eròtiques, que aviat passaren a sales especials i de les primeres pel·lícules en català. Un jove de films d'art i assaig i un pare de la generació de les tres dimensions.

Però recordaré, encara més que la presència palpable dels avatars, els xiulets a la sala per una còpia cremada.


Francesc Rossell i Farré

Cinèfil i teatrer