divendres, 30 de març del 2012

Aleix Plademunt responde a Josep Bou

El fotógrafo ALEIX PLADEMUNT me recibió en su casa donde respondió a las preguntas del cuestionario que he preparado para el proyecto FOTÓGRAFOS INVITADOS basándome y tomando como inspiración el “Proust”. 
Este proyecto en su primera fase lo he planteado para ser visionado en la red pero con el objetivo que al cierre del mismo pueda tomar forma de libro. 


Aleix Plademunt en su casa de Barcelona

*Cada cuestionario se publica en el idioma que se haya expresado el invitado

Què suposa per a tu ser fotògraf? 
Per a mi la fotografia és com una eina per conèixer i aprendre coses. Sempre l’he utilitzat com un instrument per arribar a llocs; conèixer com funcionen les coses; entendre el perquè i el significat del que fem…; bàsicament, jo m’aprofito de la fotografia. En realitat m’he construït la meva vida al voltant d’ella, i la fotografia és el que li dona sentit, igual és un error, però… la necessitat d’establir diàlegs, de comprendre situacions, descobrir gent i cercar respostes a les preguntes més bàsiques i essencials; tot això, intento fer-ho a través de la fotografia. L'error, potser, és que deixo d’apropar-me a altres mitjans i camins per donar respostes a les preguntes de la vida, però per a mi això suposa ser fotògraf –una manera de viure. 

Què creus aportar a la fotografia? 
Són preguntes putes…, perquè jo crec que no aporto res a la fotografia, però sí que sé que la fotografia m’aporta molt a mi. Aquesta és l’eina que em permet ser jo mateix. Tinc amics, que els tinc, senzillament perquè la fotografia m’ha apropat a ells; conec els llocs que conec perquè la fotografia m’hi ha portat…, i sóc molt conscient del que la fotografia m’ha aportat a mi com a persona. 

Què és per a tu enquadrar? 
Enquadrar és com quan escrius. En el moment que decideixes escriure alguna cosa és perquè tens unes idees que vols transmetre i que vols que quedin plasmades en un paper i que transcendeixin. Enquadrar per a mi és decidir què vull i què no vull dir, què vull que entri o quedi fora del discurs –són les paraules que utilitzo per comunicar-me. Cada fotògraf parla amb un llenguatge diferent i sempre es poden veure les coses d’una altra manera. El meu discurs a l’hora d’enquadrar és decidir què faig que surti o no, què agafo o no... Cada un té el seu propi procés per fer-ho, però sempre és el moment en què decidim què mostrarem. 

Què desperta la teva creativitat o inspiració en la construcció de nous projectes? 
No ho sé… Suposo que la inquietud constant per aprendre; apropar-te a realitats que desconeixes; a posar-te en un context diferent; a conèixer-te a tu mateix; a comprendre el perquè de tot plegat… Tot això, podríem dir, que és el que a mi em desperta un interès i em fa decidir. El problema o la sort de la fotografia, en aquest moment, és que és la meva vida, i tota ella, així com també els meus interessos i inquietuds els tradueixo en fotografia, i a les preguntes que em faig els cerco resposta per mitjà de la càmera -el ferro aquest que em deixa l’esquena destrossada. 

Quin és el traç principal de la teva obra fotogràfica? 
Crec que és la coherència amb mi mateix i que les respostes a les preguntes que m’he fet em satisfacin. Jo treballo amb una càmera pesada, lenta, antiga…, però entenc que tot això no és significatiu en el resultat final de la imatge. Jo presento les imatges en sèrie, totes iguals, amb una unitat estètica que és una característica, però no defineix el treball. Treballo molt sobre el paisatge i sobretot com la gent intervé o es desenvolupa en aquest paisatge. M’interessa especialment què hi fem, per què hi estem i com interpretem els espais amb aquesta necessitat de fer coses que tenim. Aquests serien alguns del trets principals que conformen el meu treball, però sobretot, i molt lluny d’altres aspectes, entenc que és l’honestedat en la manera de cercar les respostes a les preguntes i dubtes que jo tinc, és la característica més significativa de la meva obra, ja que crec que una eina (càmera) és tan sols un element que t’ajuda a recórrer el camí per arribar al que vols dir i transmetre.

Quin fotògraf / fotògrafa t’ha influenciat més al llarg de la teva trajectòria? 
Molts, molts… Crec que per als fotògrafs d’altres generacions el fet d’accedir a les fotografies era més complex –havien d’anar a una llibreria, exposició… que es feia de tant en tant i de cop podies veure un fotògraf que t’impactava molt i estaves pensant llargament en el fotògraf o les imatges que havies vist d’ell. En l’actualitat el que fem és un clic i constantment rebem imatges i informació, això és un canvi brutal. Llavors…, treballs que m’han influenciat són molts, i molts fotògrafs, i podria fer una llista inacabable d’ells, però bàsicament totes les influències que rebo són per internet, llibres, exposicions… que s’estan fent contínuament i a les quals tinc accés. 
El que crec que més m’ha influenciat i les seves opinions, realment, m’han condicionant sobre decisions que he pres posteriorment són les dels amics més propers que tinc. Les converses, les reunions… que hagi pogut tenir amb ells, amics fotògrafs de molta confiança –amb els quals comparteixo molt sobre fotografia-, jo crec que és el que més m’han influenciat i alhora m’ha ajudat a entendre i posicionar-me fotogràficament. 
Hi ha un fotògraf americà dels anys setanta que segurament m’ha influenciat -entenc el seu treball, però no sé res de la seva vida-, i si m’afecta en alguna cosa diria que tan sols és en la part estètica, ja que en l’apartat més conceptual i emocional m’agrada conèixer la persona que hi ha darrere i entenc que hi tenim una distància massa gran envers els grans fotògrafs que venerem i jo sóc més de distàncies curtes. 

Quina fotografia tens pendent? 
Totes… No tinc cap fotografia en ment. On m’agradaria anar és a Mart a fer una foto quan es veiessin Júpiter i Saturn de fons… i fer paisatges amb tranquil·litat, però per ara això no és possible. Totes les fotografies estan pendents, de fet el que he fet fins ara és una pràctica per aconseguir fer les que han de venir. 

Per qui t’agradaria ser fotografiat? 
No m’agrada que em facin fotos i no m’agradaria ser fotografiat per ningú, ni que em gravin amb vídeo. 

Alguna obra d’art et sembla insuperable? 
Ésss… és que són preguntes que mai m’he preguntat … i una obra d’art insuperable… és que jo no sóc mitòman i és el millor. Tot i que hi ha treballs que m’agraden molt. Recentment vaig anar a veure una exposició del Perejaume i trobo que es un personatge molt coherent en els seu treball –m’agrada i em sento identificat amb el seu llenguatge, amb el seu espai de treball… Recordo que vaig anar a una conferencia d’Alfredo Jarr, no fa molt, i em va semblar fantàstic -com es posicionava artísticament en la seva feina; la manera com treballava-; aquest home m'interessa molt. Però si haig de contestar amb més concreció diria l’Univers. Darrerament estic molt interessat en tot el que hi ha fora del planeta, tinc curiositat, llegeixo, he cercat, he anat l'observatori a fer fotos de les galàxies… i tot això m’està fascinant: per la seva grandària; les distàncies; les mesures; les edats dels objectes… L’univers em fascina. 

Un color 
Tots… N’haig de dir un… Tots. 

Un fotògraf 
Malauradament en el bo i dolent Stephen Shore. Bo, perquè el seu treball m’agrada molt. Respecto molt la seva manera de treballar i el que ha aportat a la fotografia, però també hi ha la part negativa – que és un fotògraf d’Estats Units. I que m’hagi hagut d’influenciar a mi, jo que sóc de Catalunya... M’hauria agradat més que fos un artista con en Perejaume o trenta fotògrafs o més…, però per les raons que sigui (polítiques de difusió del treball de la gent del país) els treballs que ens impressionen o amb els quals ens emmirallem són de fora… Mirem molt més a fora que no pas a dins, i és una llàstima. 

Quelcom bell 
Compartir coses amb bons amics, amb la meva parella, amb la meva família… 










Próximo fotógrafo invitado PEP ESCODA

dimarts, 27 de març del 2012

La ganadora de “PassFOTO produeix exposició 2011” seleccionando las imágenes de la exposición que presentará en PASSANANT FOTO 2012

Hace unos días el fotógrafo Josep Bou se reunió con Conchi Martínez ganadora de “PassFOTO produeix exposició 2011” para seleccionar las imágenes de la exposición DIAGONAL – CORNELLÀ que será presentada en está edición, la séptima, de PASSANANT FOTO

Os recordamos que para este año hemos programado de nuevo “PassFOTO produeix exposició” la participación es abierta a todos los fotógrafos. La fórmula es muy simple: un jurado seleccionará un proyecto de los presentados; Passanant Foto costea los gastos de producir las fotografías para exponerlas; el proyecto ganador se expondrá en el próximo Encuentro Fotográfico y después pasará ha ser propiedad del fotógrafo ganador. Los interesados podéis consultar las bases y más detalles. AQUÍ.  



Teresa Jové 
Coordinadora de Passanant Foto

dilluns, 26 de març del 2012

Flashback 138 - Mauritania

Dirección a Char empezamos a encontrar algún que otro asentamiento ubicado en los valles arenosos al amparo y resguardados del rigor del desierto que les proporcionaban la negras montañas.

Todavía nos quedaba el paso de montaña de Timzac antes de llegar a Atar, donde confluyen diversas pistas provenientes de varios oasis y palmerales situados más al Noreste. Esas rutas sólo las utilizan los nómadas y conectan con la transahariana que parte de Adrar en Argelia y llega a Tombuctú en Mali. 

 


 

dimecres, 21 de març del 2012

Josep Bou. Novedades en la web

Hace días que tenía el material seleccionado para actualizar mi página www.josepbou.com pero entre el perseverar del día a día, la preparación de PASSANANT FOTO 2012 y algun que otro proyecto en que estoy metido ( espero poder informaros antes del verano ) no havia encontrado el momento de prepararlo. Finalmente he podido hacerme con el tiempo suficiente para dar curso a las imágenes de los dos temas con los que la he actualizado. 

En el apartado fotografías encontraréis IN THE STREET 2 y el apartado series LA ROSA, espero que disfrutéis con ellas. 



dilluns, 19 de març del 2012

Flashback 137 - Mauritania

Nos acostumbramos a cruzarnos al atardecer con camiones cargados hasta las trancas, reorganizando la excesiva carga que con el fez fez de la pista se les había desplazado. Avanzando hacía el sur de Mauritania la pista por la que circulábamos alternaba la hamada de piedras gruesas con dunas y bancos de arena. Encallábamos el Land Rover una y otra vez en las pozas (puntos donde la arena no está compactada) y que no se distinguen del suelo firme. El vehículo se hunde en ellas hasta los ejes y la única alternativa para salir es descargarlo todo, trabajar duro para sacarlo… y hasta la próxima. 

Era habitual encontrarse con cuerpos de camello muertos resecándose al sol, pues el calor era sofocante, seco, asfixiante… Adopté el turbante que utilizan los nómadas del desierto -cuatro metros de tela de algodón teñida de índigo que tapa completamente la cabeza, boca y nariz-; usaba cazadora de algodón de manga larga cerrada y pantalón tejano; las cámaras envueltas con bolsas de plástico y guardadas dentro del estuche, debidamente cerrado, para protegerlas de la fina arena que levanta el viento y que se filtra por doquier: conclusión pocas fotos. El sudor que provoca el hecho de ir tan tapado, con altas temperaturas, es un autentico alivio ya que al circular el aire refresca el cuerpo y cabeza. Bebíamos más de cuatro litros de agua diarios para evitar la deshidratación.

 


                            







divendres, 16 de març del 2012

FUEGO EN INVIERNO

NO TE PARES EN EL BOSQUE si es para vaciar el cenicero, mejor quédate en la ciudad, viaja a Paris, pasea por la playa, haz el amor o ve al cine, descansa en el sofá de tu casa, ve al gimnasio… y así no corremos el riesgo de quedarnos sin este estimado bosque tan necesario al que algunos nos gusta acudir a menudo o de vez en cuando. 

El video NO TE PARES EN EL BOSQUE dura 55 segundos, los mismos que habrían bastado para que las colillas que un inconsciente e incívico conductor dejo en el camino que cruza el bosque cercano a mi casa hubiera iniciado un fuego, que habría pasado ha formar parte, junto con los otros, de un “fuego de invierno”. 

Seleccionados los autores de la exposición LIBROS FOTOGRÁFICOS DE AUTOR de este PASSANANT FOTO 2012

Seleccionados los autores que participarán en la exposición LIBROS FOTOGRÁFICOS DE AUTOR de este Passanant Foto 2012, séptima edición. Las propuestas recibidas que mejor encajaban con el concepto de libro fotográfico de autor a la vez que nos muestran un amplio abanico de opciones y posibilidad de cómo afrontar la realización de un libro de autor son con las que inauguraremos un nuevo espacio, recuperado por el ayuntamiento, del municipio que acoge el encuentro. 

Los sistemas de edición que han utilizado los autores son múltiples y variadas. La exposición pondrá de manifiesto las diferencias que hay entre ellos, nosotros no reusamos ninguna –todas son adecuadas si el autor puede expresarse libremente por media de ellas- está claro que creemos interesantes dar soporte a las empresa de casa que tantos esfuerzos estan haciendo para satisfacer las exigencias de los fotógrafos, pero nada mejor que comparar y eso se podrá hacer el la exposición. 

Las obras que se expondrán son de los fotógrafos: Carles Mitjà; Albert Carreras; Carlos Albalá; Ignasi López; Pau Faus; Lourdes Carcedo; Joserra Santamaria; Cori Pedrola; David Mocha; Josep M. Abadia; Lluïsa Roca; Francesc Vera; Joan Porredon; Josep Ignasi Oms; Toni Catany; Conchi Martínez, Antonio Corral, Pep Escoda y Helena Rovira.



Teresa Jové
Coordinadora Passanant Foto

dimarts, 13 de març del 2012

Josep Vallverdú colabora en el tercer libro de la colección PassFOTO 13x18

Nos orgullece poder tener la inestimables participación, en el tercer libro Viatge a la Conca de Barberà 3, del amigo y galardonado escritor Josep Vallverdú, que con su prosa nos ha hecho un retrato con palabras para acompañar las imágenes que conforman la atmósfera que el fotógrafo Josep Bou, comisario de la colección así como director-creador de Passanant Foto, ha fotografiado de la Conca de Barberà como introducción de este viaje lleno de nuevas miradas que nos invitan a descubrir los municipios de: Blancafort; Pira, Sarral; Senan y Solivella. A los fotógrafos: Conchi Martínez, Maria Gregori, Enric de Santos, Jaume Bisbal y Anna Isan nuestras más sinceras gracias por el esfuerzo que han hecho para plasmar en imágenes la singularidades de dichos municipios. 

El volum será presentado durante el primer dia, sábado 5 de Mayo, de PASSANANT FOTO 2012 con la presencia de los autores.  



Teresa Jové 
Comisaria Passanant Foto

dilluns, 12 de març del 2012

Flashback 136 - Mauritania

Etapas de dos días sin encontrar donde reposar combustible no eran inusuales. No dejaba de sorprendernos que en las paradas técnicas que hacíamos, necesarias u obligatorias, solía aparecer alguna que otra persona con ánimos de conversar y fumarse su pipa de hash en compañía de unos extranjeros y siempre nos preguntamos –si estábamos en medio de la nada, de donde salían-. O tropezar, si tropezar porque estaba completamente aislada de todo, con una minúscula construcción hecha de resecos troncos, paja, unas telas, pieles, sacos, una raída alfombra en el suelo, unos trozos de metal como paravientos para poder encender el fuego y algunos que otros enseres más, donde su propietario nos ofreció un sabroso y reconfortante té endulzado con azúcar que escanciaba, al más puro estilo árabe, desde lo alto con gran maestría y precisión en los únicos cuatro vasos que tenía. Su hospitalidad fue tan o más reconfortante que su té y al despedirnos le ofrecí unas monedas que él rechazó ofendido y ante mi insistencia en “regalarle” algo, que no “pagarle”, finalmente me dijo… “si tienes una caja de cerillas, me iría muy bien”, definitivamente una gran lección de las muchas que aprendí en es viaje.





dijous, 8 de març del 2012

Día Internacional de la Mujer Trabajadora

Hoy 8 de marzo se celebra el Día Internacional de la Mujer, originalmente llamado Día Internacional de la Mujer Trabajadora, reconocido por la Organización de las Naciones Unidas, ONU. En este día se conmemora la lucha de la mujer por su participación, en pie de igualdad con el hombre, en la sociedad y en su desarrollo integro como persona. 

No voy hablar de los porcentajes que las mujeres no logran, aunque estem sobradamente preparadas, pero leyendo algunos artículos esta mañana sobre el día que celebramos y con las expresiones manifestadas ayer por el Ministro de Justicia actual, todavía rechinándome en mi cabeza, recorde una imagen que tomé en el centro de la ciudad de Madrid no hace mucho. ¿En qué grupo de mujeres trabajadoras incluiríamos a la protagonista de la imagen? 


dilluns, 5 de març del 2012

Flashback 135 - Mauritania

Entramos a Mauritania por Big-Moghrein, la mayor parte del país es desierto, y a pesar de tener importantes yacimientos de minerales es uno de los país más pobres de África. Su densidad de población por kilometro es bajísima y quizás por eso, en muchos tramos de la ruta por Mauritania, percibimos una gran sensación de soledad y vacío. Los pocos asentamientos, si puedo denominarlos así, haimas y chamizos estaban diseminados, como perdidos en la arena.