divendres, 13 d’agost del 2010

Foto Forum 32





Un avorriment dialèctic
Hi ha un individu que prohibeix una cosa, n’hi ha que no li fan cap cas i transgredeixen la prohibició, i després hi ha les tisores del temps que ens escapcen les raons i les idees, les paraules i les catedrals, i tot plegat adquireix una fatxa d’imperi alacaigut i desnonat. No l’heu sentit mai aquesta història? No l’heu llegit mil vegades? No l’heu vist a la televisió i al cinema? És l’argument més usat pels guionistes impedits i pels déus.

Lloança del límit i execració contra l’abisme
Vet aquí un sonet: la porta del mur és l’estrofa que conté els versos. Els excessos mètrics no es permeten, defora l’estructura ordenadora no hi ha res (ho prohibeix una tautologia vella i coixa). Un sonet és una nau; qui es queda a terra, no vola. El so net contra la sorollosa promiscuïtat del vers lliure, una disputa moderna. Siguis capaç, poeta, de contenir-te, que el Finisterre és aquí a la vora i al blanc dels marges no hi ha res.  

La veu de l’espeleòleg i la fanfara del negacionista

Els jueus són els més estrictes observadors de la literalitat. Atès que la Torà els diu “no t’allitaràs amb cap home”, hi ha homosexuals jueus que, per acomplir el precepte i no jaure amb cap mascle, mantenen les relacions sexuals dempeus.
El conseller Baltasar, apòstol relativista, és un gran enemic de la literalitat i ho pregona arreu amb una satisfacció estentòria i no gaire prudent. “No em vingueu amb la trampa del diccionari” va dir un dia per justificar que volia transvasar el cabal d’un riu sense haver-lo de transvasar.
No es pot escriure cap cosa en aquest mur, diu la llei; i els literalistes, per no contradir la llei, escriuen a la porta; els individus Baltasar, per contra, si el veiessin, l’omplirien amb els seus textos estupefaents i anacolútics.
L’individu jueu cerca l’escletxa del sentit per recol·lectar un profit; l’individu Baltasar enterboleix la raó perquè no hi hagi ni etimologia, ni semàntica, ni arquitectura. Tant se val el càstig (amener o amen), contra la prohibició literalista podem adoptar dos actituds: l’espeleologia del significat o el negacionisme diccionari; la imaginació i el dribbling o la monotonia i el disgust; la creativitat supervivent o l’ofec monocrom.
No hi fa res que sigui un individu jueu o un individu Baltasar, estem parlant d’edificar persones lliures i felices.

Ramon Rubinat
Escriptor