En plena selección de las fotografías para la antológica que el Centre d’Art Tecla Sala le dedicará a finales de año y metido de lleno en el proyecto sobre la Colonias Textiles, el fotógrafo FERRAN FREIXA respondió al cuestionario que he preparado para el proyecto FOTÓGRAFOS INVITADOS basándome y tomando como inspiración el “Proust”.
Este proyecto en su primera fase lo he planteado para ser visionado en la red pero con el objetivo que al cierre del mismo pueda tomar forma de libro.
Ferran Freixa en su estudio de Barcelona
Ferran Freixa responde a Josep Bou
*Cada cuestionario se publica en el idioma que se haya expresado el invitado
Què suposa per a tu ser fotògraf?
Ser fotògraf suposa una manera de viure, de guanyar-me la vida, més o menys, i també és una satisfacció. Jo vaig començar amb el dibuix i la pintura… vaig pensar que la fotografia era una eina amb la qual em podria expressar.
Què creus aportar a la fotografia?
Suposo que tots d’alguna manera aportem coses, tan siguin bones com dolentes, jo no sé el que he aportat, potser un granet d’arena, però en tot cas ho han de dir els que jutgen les meves fotografies.
Què és per a tu enquadrar?
Jo diria que és mirar, hi ha diferència entre veure i mirar. Sempre veiem moltes coses i quan mirem enquadrem, perquè no ho veiem tot, en seleccionen una part. En l’enquadrament limites el que vols ensenyar i el que t’interessa en la fotografia.
Què desperta la teva creativitat o inspiració en la construcció de nous projectes?
La paraula creativitat no m’agrada gens, perquè penso que no sóc un creatiu. Crear vol dir fer alguna cosa del no res, i nosaltres no partim del no res, partim d’una quantitat d’anys, de mestres i tota mena de gent… en tot cas som intèrprets que interpretem amb una eina i un llenguatge fotogràfic. La meva inspiració és molt intuïtiva, no hi ha una fórmula, no saps per què però allò t’agrada, t’interessa i et motiva, són sensacions que poso a les imatges
Quin és el traç principal de la teva obra fotogràfica?
El meu treball sempre ha estat i està molt lligat amb el tema arquitectònic, amb el món dels espais, i amb el temps m’he adonat compte que les coses que em motiven i m’interessen –són el pas del temps, les coses que tenen una història, una empremta especial, que tenen uns certs anys. En el meu treball personal no faria mai un edifici nou, sempre hi cerco la pàtina del temps.
Quin fotògraf o fotògrafa t’ha influenciat més al llarg de la teva trajectòria?
Quan vaig començar amb la fotografia no hi havia escoles i em vaig iniciar amb un curset a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya de dos mesos de durada. Però la meva escola va ser comprar llibres, sobretot, de fotògrafs americans. Els meus referents amb fotògrafs d’aquí foren: Català-Roca, Xavier Miserachs en Gomis també m’agrada molt, tots ells m’han ensenyat moltes coses, tan americans com francesos. En Kertész, m’agrada molt, i en Cartier Bresson no tan perquè és més de reportatge. En Walker Evans i els de la seva època, tots aquests grans mestres han esta la meva veritable escola.
Quina fotografia tens pendent?
Les fotografies jo no les penso, les busco i les trobo, no hi ha cap fotografia que tingui pendent, en voldria fer moltes però no se ben bé definir-ne una de concreta.
Per qui t’agradaria ser fotografiat?
Per ningú. No m’agrada gens estar davant d’una càmera, m’ho passo fatal. I per això no faig retrats perquè penso que el que està davant meu s’ho passa tan malament com jo m’ho passo. Només he fet algun retrat amb nens, si volen, perquè aleshores estic còmode.
Alguna obra d’art et sembla insuperable?
M’agrada molt la pintura, el pintor italià en Piero de la Francesca m’entusiasma entre molts d’altres, de fotògraf també n’hi han varis, obres d’art, d’arquitectura, música… m’interessa tot en general.
Un color.
Un color: el blau.
Un fotògraf.
Un fotògraf: en Kertész.
Alguna cosa bella.
Alguna cosa maca que m'agradi molt… les dones, són lo millor del món.
Próximo fotógrafo invitado TXEMA SALVANS
