divendres, 29 de juliol del 2022

135è Tallicó d’Igualada


 
Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimecres, 27 de juliol del 2022

La disparé hace 9.540 días

 

Nada mejor para romper con el look muy marcado de una modelo que una sesión fotográfica en la que el equipo de profesionales contratados trabajen unidos en un único objetivo -transformar su imagen-. 
 
La disparé hace 9.540 días y ella fue una de las imágenes que realizamos a la modelo Blanca Romero por encargo de la booker Bea Santamaría de la agencia de modelos New Group de Barcelona. 
No son muy frecuentes este tipo de encargos, pero tampoco inusuales, ya que a veces las agencias de modelos necesitan explorar porqué una de sus modelos “top”, generadoras de muchos ingresos, no está funcionando o se ha estancado. Para esto la agencia suele acudir a un fotógrafo de confianza para conseguir nuevos looks y actings que renueven la imagen y la confianza en sí misma de la modelo. A lo largo de mi carrera profesional he prestado este servicio a varias agencias con resultados muy positivos para todos. 
 
El planteamiento no es diferente al de cualquier otra sesión fotográfica. Se establecen unos objetivos. Se selecciona un equipo. Se aprueba un presupuesto de gastos y se fija un fecha en que todos estemos libres, ya que como se suele trabajar en modo “intercambio” nadie debe perder un trabajo remunerado. 
 
Suelo realizar este tipo de sesión en un plató que disponga de diferentes tipos de luz, incluida la luz natural. Básicamente me centro en planos cortos, donde la modelo se libere y muestre expresiones nuevas que le abran la posibilidad de ser seleccionada para otras campañas, editoriales de moda, catálogos… 
 
Se por experiencia que es difícil romper con los tópicos que cada modelo tiene adquiridos, ya que es en este terreno donde si siente segura y hacer que lo abandone no es tarea fácil. Pero hay que crear el ambiente adecuado para que ella acceda a dar el primer paso, y puedo aseguraros que cuando ella ve los resultados en las primeras tomas, el cambio está garantizado. 
 
Este tipo de trabajo no sólo es beneficioso paras las modelos, a veces los fotógrafos también necesitamos salir de nuestra zona de confort y atrevernos con nuevos enfoques y perspectivas fotográficas. 
 

 



divendres, 22 de juliol del 2022

134è Tallicó d’Igualada

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 

Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimarts, 19 de juliol del 2022

ULL DE BOU [113. 22. 29]

 

Les col·leccions ull de Bou les construeixo des de la llibertat més absoluta, doncs a l’hora de fer-les no hi ha cap pauta que hagi d’obeir i acatar i segurament per això totes elles son tan variades i diverses entre si. Així vaig concebre aquest projecte i així vull que continuï. 
 
Les 12 fotografies de la col·lecció ULL DE BOU [113.22.29] vaig disparar-les durant un calorós mes de juliol a Igualada. Durant uns dies instal·lat a l’ombra, des d’un mateix punt de vist i a unes hores determinades vaig construir el originals fotogràfics de la primera col·lecció ull de Bou dedicada als passatges i / o corredors que té Igualada. 
Si un passatge és un lloc per on es passa, un carrer curt, una galeria entre dos carrers, reservar a qui va a peu, em va semblar que el Passatge Mercantil era un bon candidat per ser el primer de la sèrie en la que estic treball.  
 
- PASSATGE MERCANTIL - 
 











 *Col·lecció privada © 2022

divendres, 15 de juliol del 2022

133è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dijous, 14 de juliol del 2022

La disparé hace 13.155 días


 
Cuando tengo en mis manos imágenes realizadas hace tantísimos años al mirarlas miles de recuerdos acuden a mi mente, se que la fotografía es esa disciplina artística que captura realidades y que también almacena sensaciones, emociones, vivencias… y quizás por eso no podría vivir sin ella. 
 
La disparé hace 13.155 días y como la diseñadora Rosa M.ª Vives había creado una colección de jerseys para Lanas Ardilla que evocan países lejanos, primitivos, paraísos místicos en los cuales parece que los sueños pueden hacerse realidad, la dirección de la revista Especial Labores del Hogar aceptó mi propuesta de trabajar en exteriores. Ya que el título del reportaje de los jerseys hechos a mano era “Horizontes lejanos” me pareció oportuno viajar hasta la playa de Sant Pere Pescador-Girona, pues su especial orografía y su zona de dunas nos ayudaba a reforzar ese concepto de lejanía. 
 
Como modelo seleccionamos a Molly de Natacha’s, Anna Valles era la estilista, Jaume Ribot el peluquero-maquillador, Teresa Jové la responsable de producción y Dinka nuestra perrita Collie el divertimento del grupo. Tengo un magnifico recuerdo de las sesiones fotográficas de esa época y aunque soy consciente de que a veces no disponíamos de todos los recursos que nos hubiera gustado, el nivel de complicidad entre los profesionales era extraordinario, ya que todos deseábamos avanzar y crecer. 
 
Viajamos hasta la playa de Sant Pere Pescador-Girona con la furgoneta de reparto de Hymsa, cuyo conductor adaptaba precariamente y con muy buena voluntad a nuestras necesidades, las (location van) tardaron un tiempo en formar parte de las sesiones exteriores en nuestro país. Nos encontramos con un día grisáceo y frío a pesar de estar en Junio, pero sacamos la sesión adelante con éxito. 
 
Sí, en aquella época éramos muy pocos los fotógrafos especializados en moda y podíamos considerarnos pioneros. Con la ayuda de las publicaciones, comenzamos a incorporar en los equipos humanos nuevas profesiones y medios materiales para realizar los trabajos que con el tiempo se han vuelto casi imprescindibles. Siempre me ha gustado ir un paso por delante y proponer imágenes distintas a las habituales de la época con la complicidad y el entusiasmo del equipo de estilistas. Es cierto que no existían trabas burocráticas ni necesidad de permisos para fotografiar en espacios naturales, pero nos esforzábamos para dar visibilidad y contenido en nuestras producciones por simples que pudieran ser. 
 
Trabajé con la Nikon FTN con óptica de 180mm para incorporar el paisaje lejano y con un 50 mm para los primeros planos. Como el día era nuboso y la temperatura de color excedía de los 6500ºKelvin utilicé un filtro Wratten 81 EF para calentar la frialdad de la atmósfera y darle un tono más exótico a la producción. 
 
Reproducción de algunas páginas del reportaje HORIZONTES LEJANOS para la revista de moda Especial Labores del Hogar
 






 

divendres, 8 de juliol del 2022

132è Tallicó d’Igualada


 
Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimarts, 5 de juliol del 2022

ULL DE BOU [112. 22. 27]

 

ULL DE BOU és el resultat fotogràfic d’una manera de mirar. La meva mirada fa que les col·leccions ull de Bou siguin variades i diverses com ho són els temes que m’atreuen i interessen. 
 
La col·lecció ULL DE BOU [112.22.27] és diferent a les moltes imatges sobre “roba estesa” que al llarg dels anys he fet deambulant per aquest mon de Déu, ja que en aquesta col·lecció les autèntiques protagonistes són les agulles, doncs la roba algú ja l’havia recollit. Si hi ha alguna cosa que puc assegurar-vos és que la gran majoria de fotografies que he fet de «roba estesa», per no dir sempre, les he trobat als districtes o barris més humils i desfavorits de les nostres ciutats, indrets per els quals a mi m’agrada passejar-hi fins a perdrem. 
 
 - Roba Estesa Agulles 2022 - 
 











 
 
*Col·lecció privada © 2022

dilluns, 4 de juliol del 2022

IGUALADA: 26à edicó European Balloon Festival

 

Del 7 al 10 de juliol Igualada acollirà el European Balloon Festival. Aquest esdeveniment, un dels més singulars que acull Igualada, és l’escenari de la major concentració continental de globus aerostàtics. Més informació a www.ebf.cat .

divendres, 1 de juliol del 2022

131è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.