dimarts, 30 d’agost del 2022

ULL DE BOU [116. 22. 35]

 

ULL DE BOU és la meva mirada de fotògraf al territori, proper o llunyà, que he trepitjat. A l’hora de construir les col·leccions ull de Bou que consta de diverses parts, on el contingut i la intenció de les quals és variat i divers, he exercit el dret que té qualsevol autor de fer-ho des de la més absoluta llibertat. La fotografia ens mostra un instant: aquest instant té una història que quedarà atrapada per sempre més, es convertirà en un objecte de demostració que el pas del temps el farà més valuós i potser fins i tot en una segona mirada i descobrim nous matisos. 

Les 12 fotografies de la col·lecció ULL DE BOU [116.22.35] han estat fetes al centre de la ciutat d’Igualada, on el seus carrers, a diferència d’altres de la mateixa ciutat, sempre estan molt més nets i endreçats. Elles, les fotografies de la segona col·lecció, de tres, són una mostra cabdal de com de revelador pot ser enquadrar i, també, el punt de vista en la fotografia. Al decidir no fotografiar-los arran de terra i elevar la meva mirada al cel, m’ha permès no tan sols capturar uns minsos retalls de cel, si no també les especials i singulars formes del coronament d’alguns dels edificis d’aquests estres carrers, que em van veure créixer personalment i, sobretot, fotogràficament.  

- Retalls de cel 2 - 











 * Col·lecció privada. © 2022

divendres, 26 d’agost del 2022

140è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimecres, 24 d’agost del 2022

La disparé hace 13.745 días

 

Si algo he aprendido con los años es que en el trabajo de fotógrafo jamás uno debe pensar que todo está controlado, por eso es importante no obsesionarse con ello y dejar espacio para la improvisación. 
 
La disparé hace 13.745 días para la revista YMODA. Las imágenes corresponden al reportaje “COLOR SHOCK Y PLATAFORMAS” y a la portada de dicha revista. La directora de la revista en los ochenta (1985) era M.ª Asunción Batlle y la de moda era Maria Casanova, una institución en aquellos años, por el carácter y la personalidad que imprimió en todos sus reportajes. Trabajar con ella no era fácil, pero creo que muchos fotógrafos debemos agradecerle lo que aprendimos, y no me refiero a “moda” sino a ser valientes e incluso osados en el momento de defender nuestras ideas. 
 
Colaboraba habitualmente con Maria y sabía de sus gustos y a pesar de ser especial nos entendíamos bien, por esos no tardamos nada en decidirnos por el enfoque que le daríamos al reportaje. Trabajaríamos en mi estudio ubicado en un edificio modernista del Eixample de Barcelona y ya que el vestuario y complementos tenia mucho color usaríamos un fondo negro. Para seguir con los contrastes seleccionamos a la modelo Cristina de Francina Agency, por su pelo decolorado y en peluquería y maquillaje contamos con la colaboración Jacky y Romi de New Look, las más cool en aquellos años. 
 
Estructuré la sesión en dos partes: la correspondiente a los bodegones la realice situando metódicamente cada uno de los accesorios combinando los colores shock que se promocionaban en primavera y los estampados creativos y guantes de espuma para las más atrevidas. La parte de Cristina con su pelo decolorado y con un corte veraniego atrevido la centré en planos cortos y actitudes con un cierto descaro posicional que me permitía incorporar accesorios en planos principales. Iluminé directamente con un Hazyligth Broncolor que potenciaba de forma plana las características colorimétricas de las prendas y la modelo contrastada en el fondo negro. 
 
Trabajé con la Nikon F3 y transparencias Ektachrome 100 buscando una cierta saturación que precisaban los colores shock. Fue una sesión tranquila aunque el posicionamiento de los bodegones se llevó una parte importante del tiempo y, diría, que lo mas costoso fue el casting para encontrar una modelo con las características del corte y color del cabello que lucía Cristina. 
 
REPRODUCCIONES REPORTAJE “COLOR SHOCK Y PLATAFORMAS” 
 



 

divendres, 19 d’agost del 2022

139è Tallicó d’Igualada

 


Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 

Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimarts, 16 d’agost del 2022

ULL DE BOU [115. 22. 33]

 


ULL DE BOU és la meva mirada de fotògraf al territori, proper o llunyà, que he trepitjat. A l’hora de construir les col·leccions ull de Bou que consta de diverses parts, on el contingut i la intenció de les quals és variat i divers, he exercit el dret que té qualsevol autor de fer-ho des de la més absoluta llibertat. La fotografia ens mostra un instant: aquest instant té una història que quedarà atrapada per sempre més, es convertirà en un objecte de demostració que el pas del temps el farà més valuós i potser fins i tot en una segona mirada i descobrim nous matisos. 

Les 12 fotografies de la col·lecció ULL DE BOU [115.22.33] han estat fetes al centre de la ciutat d’Igualada, on el seus carrers, a diferència d’altres de la mateixa ciutat, sempre estan molt més nets i endreçats. Elles, les fotografies de la primera col·lecció, de tres, són una mostra cabdal de com de revelador pot ser enquadrar i, també, el punt de vista en la fotografia. Al decidir no fotografiar-los arran de terra i elevar la meva mirada al cel, m’ha permès no tan sols capturar uns minsos retalls de cel, si no també les especials i singulars formes del coronament d’alguns dels edificis d’aquests estres carrers, que em van veure créixer personalment i, sobretot, fotogràficament.

- Retalls de cel 1 -











* Col·lecció privada. © 2022

divendres, 12 d’agost del 2022

138è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimecres, 10 d’agost del 2022

La disparé hace 13.590 días

 

Quizás en mis primeros años de profesional no podría haberlo afirmado con tanta rotundidad como lo hago ahora, pero desde de siempre he defendido que conocer al director creativo o cliente en cualquier campaña publicitaria, catálogo, editorial… es básico para el éxito de la misma. 
 
La disparé hace 13.590 días y ella fue la protagonista de la campaña de publicidad de una línea de complementos de la marca Levi’s. Cuando han pasado tantos años desde el momento de la realización de ésta o de cualquier otra sesión fotográfica, debo reconocer que el hecho de haber guardado gran cantidad de documentación como: agendas, fichas de trabajo, polaroids, fotos de localizaciones, … es de una enorme utilidad, ya que la memoria a veces nos traiciona. Y también ayuda que Teresa tiene un gran habilidad en vincular hechos con fechas y domina la disciplina de archivar. 
 
Mientras Alfred Barrós, director creativo de AUCA, me explicaba la campaña, cada vez tenia más claro que la parte fundamental de la imagen era el suelo, ya que todos los otros elementos era complementarios. Nuestra coincidencia nos encaminó a que debíamos centrarnos en localizar un espació adecuado, ya que no había suficiente presupuesto (a principio de los ochenta éstos eran más bien limitados) para la construcción de un suelo de las dimensiones que precisaba el punto de vista. 
 
De entre todas las localizaciones, de mutuo acuerdo, decimos que el teatro del Ateneu de Igualada era la más idónea y como también era la más asequible nos decidimos por ella. Como el modelo era una sombra en el fondo de la imagen propuse a mi cuñado Pep Soler. Seleccionamos los diferentes complementos: sombrero, botas... que nos presentó la estilista y concretamos fecha de realización. 
 
Con toda la logística encarrilada me centré en la parte técnica de la fotografía que, si bien intervenía un personaje en la propuesta del director creativo, tenía todas las características de un bodegón de moda. Montamos el set con un ventanal retro- iluminado como si fuera un balcón, en el interior unas cortinas y una bañera tipo abrevadero de caballos, con el modelo en su interior, conformaban una habitación del Far West en penumbra y un primerísimo plano de los complementos de la campaña Levi’s descuidados en el suelo de madera eran el sujeto principal de la imagen. 
 
Trabajé con placas Ektachrome 9x12 cm con la cámara Sinar P 9x12 cm. que la situé a ras de suelo y montada invertida en la barra de cremallera de un trípode Gitzo, utilicé un gran angular Sinaron para destacar un punto de fuga en las tablas de madera centrando el foco en las prendas y alejando el fondo desenfocado que era complementario. La iluminación fue simple con dos antorchas de Flash Broncolor y distintas pantallas reflejantes para compensar puntos de luz. 
 
Debo decir que trabajar con una cámara de banco óptico a ras de suelo no es precisamente la posición más cómoda para un fotógrafo, pero, a veces el punto de vista es crucial en una imagen y como soy defensor de los buenos puntos de vista en la fotografía, nunca dudo en buscar y a veces arriesgar el físico por situarme en un punto de vista óptimo para la imagen que busco.

divendres, 5 d’agost del 2022

136è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimarts, 2 d’agost del 2022

ULL DE BOU [114. 22. 31]

 

Les col·leccions ull de Bou les construeixo des de la llibertat més absoluta, doncs a l’hora de fer-les no hi ha cap pauta que hagi d’obeir i acatar i segurament per això totes elles son tan variades i diverses entre si. Així vaig concebre aquest projecte i així vull que continuï. 
 
Les 12 fotografies de la col·lecció ULL DE BOU [114.22.31] vaig disparar-les durant el passat mes de juliol a Igualada. La primera col·lecció vaig dedicar-la al passatge Mercantil, segurament un dels més coneguts i utilitzats. La segona l’he dedicat als diferents corredors i passatges: aquestes peces de pas llargues i estretes en un edifici que tenim a la meva ciutat i que he passant per ells infinitat de vegades.
 
 - CORREDORS I PASSATGES IGUALADINS - 
 











 
*Col·lecció privada © 2022