divendres, 26 de febrer del 2021

61è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 

 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimecres, 24 de febrer del 2021

La disparé hace 9.155 días

 

En la realización de proyectos personales uno debe encauzar correctamente su creatividad y saber gestionar su soledad, pero en los proyectos profesionales todo es más complejo, ya que si no quieres desparecer desdibujado por las presiones de unos y otros debes saber conjugar los múltiples intereses que habitan en cualquier campaña publicitaria independientemente del tamaño de ésta y El Corte Ingles de los noventa era el máximo exponente. 
 
La disparé hace 9.155 días y ella fue seleccionada como una de las protagonistas de la campaña publicitaria “Mi primera comunión”, pero también fui el autor de las fotografías del “Catálogo”. La cantidad de originales a realizar era considerable y estuvimos trabajando durante una semana del mes de Enero en diferentes localizaciones de Murcia. 
Los responsables de producción de El Corte Inglés con los que he trabajado son lo más parecido a la perfección, pero Lola –la que gestionó este viaje- era algo excepcional. Era menuda y delgada, pero no se dejaba impresionar por nada ni por nadie y si logré trabajar en las Salinas de Coterillo (recinto salinero ya explotado por los romanos) en San Pedro del Pinatar, dentro del Parque Natural de las Salinas, lugar del que me enamore nada más verlo, fue gracias a ella y un poquito también a el hecho que pronunciar las palabras “para El Corte Ingles” abría muchas, muchísimas puertas. Nos denegaron el permiso, pero ante mi insistencia, Lola, como buena productora, averiguó la propiedad de las salinas cuya sede estaba en Palma de Mallorca, realizó un par de llamadas y justo en el tiempo de tomarnos un café teníamos acceso total para fotografiar. 
 
Buscaba un espació diferente donde fotografiar la campaña publicitaria y el catalogo de “Mi primera comunión” y por eso de entre los lugares que visitamos con Lola me decidí por trabajar en la Murcia, pues como estábamos en Enero su buen clima nos facilitaba la realización de las sesiones fotográficas, ya que la mayoría de los originales fotográficos que debía realizar eran en exterior. Montamos el plató base en la casa patriarcal de una finca donde se cultivaban mandarinas, pero a parte de utilizar la casa como set fotográfico, para nosotros era importante la situación y buena comunicación con las otras localizaciones, ya que nos facilitaba enormemente los desplazamientos de los niños y sus acompañantes, pues estos (los niños) variaban según los días. 
 
Trabajé con la Hasselblad 500 ELX, para controlar la iluminación en interiores dispuse de un HMI con lámpara Par, que es la luz más similar a la solar, y me permitía posicionar la iluminación a gran distancia del set sin que ésta obstaculizará las tomas fotográficas, ya que el entorno era una parte importante en las imágenes. En ocasiones compensaba y/o equilibraba con pantallas reflectoras que Jesús, mi asistente fotográfico, tras esa semana de trabajar con ellas se convirtió en un autentico experto. 
 
REPRODUCCIONES DEL CATÁLOGO “MI PRIMERA COMUNIÓN” EL CORTE INGLES 1996 
 




 

dilluns, 22 de febrer del 2021

FineArt Igualada celebra la seva novena edició

 

Durant la novena edició de FineArt, del 26 de febrer al 21 de març de 2021, un llarg nombre d’activitats es desenvoluparan a Igualada, la meva ciutat natal. Espero que el confinament perimetral COVID-19 us deixi viatjar a Igualada, però si no poder fer-ho “ben segur que hi haurà altres edicions”. Cuideu-vos molt i feu bondat. Tota la informació al web de FineArt
 

divendres, 19 de febrer del 2021

60è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimarts, 16 de febrer del 2021

ULL DE BOU [76.21.07]

 

ULL DE BOU és la conseqüència fotogràfica d’una manera de mirar el món conegut o desconegut; proper o llunyà, inhòspit o complaent… per on camino. Les col·leccions ull de Bou són tan variades i diverses com ho són el temes que m’atreuen i interessen. 
 
La col·lecció ULL DE BOU [76.21.07] és la segona selecció de les moltes imatges sobre “instants quotidians” que a lo llarg dels anys he fet deambulant per aquest mon de Déu. Fa anys que fotografio la quotidianitat –aquests breus i màgics instants- en que els protagonistes (de les imatges) aliens a la meva càmera segueixen absorts en la realització de les tasques que repeteixen una i altra vegada, dia darrera dia, indiferents gairebé a tot allò que succeïx al seu entorn, inclòs el meu interès vers el seu treball o moment de lleure. 
Les hagi capturat a Àfrica, Barcelona, Galicia, Toronto, Madrid, Tàrrega, Fàtima, Budapest, Nazaret-Portugal, Igualada…, no importa, doncs el nexes entre ells és que totes han estat fetes abans que el Covid-19 entres de ple a les nostres vides i les capgires de dalt a baix. 
 
 - Instants quotidians pre Covid-19 / 02 - 
 











 
* Col·lecció privada © De 1979 fins al 2002 / 2021

divendres, 12 de febrer del 2021

59è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimecres, 10 de febrer del 2021

La disparé hace 12.515 días

 

Una buena sintonia con los clientes, aunque no es imprescindible, si que ayuda y facilita las cosas enormemente, ya que las energías puden destinarse en pro de los objetivos creativos-técnicos en vez de gastarlos en limar asperezas y falta de entendimiento. A las sesiones fotográficas hay que llegar con las discrepancias resueltas y los objetivos muy claros y definidos por parte del cliente y fotógrafo. 
 
La disparé hace 12.515 días y ella fue una de las imágenes de la campaña de Otoño-Invierno 87-89 de la colección de moda BENDEL diseñada por Margarita Javaloy. 
Habíamos trabajado tantos años con Margarita en el segundo piso de un edificio modernista de la calle Diputación, que compartíamos con nuestra collie Dinka, al que Teresa y yo lo habíamos transformado en mitad vivienda mitad estudio que al disponer de un gran set fotográfico, como el del nuevo estudio de la Gran Via de Barcelona, donde poder iluminar sin las limitaciones a la que nos habíamos enfrentado en mi anterior plató, mucho más pequeño, a Margarita y a mi nos emocionaba y estimulaba al máximo. 
Mi propuesta para la campaña Otoño-Invierno 87-89 fue que no nos centráramos solamente en el plató (propiamente dicho) sino que también incorporásemos parte del estudio como: puertas, cristaleras, mobiliario… Hay clientes que saben lo que quieren y Margarita pertenecía a ese grupo, con ella siempre fue más que fácil tomar decisiones y la propuesta fue aceptada inmediatamente. 
 
La modelo fue Imma. El maquillaje y peluquería (creo recordar) que fue responsabilidad de Cebado y el resto del equipo lo conformaron mis colaboradores habituales en aquella época. 
 
En esta campaña buscaba profundidad en el espacio físico de la imagen, por ello incorporé en primer plano elementos estáticos del edificio como una gran cristalera que daba acceso al plató y que me permitía una cierta transparencia sobre el fondo del set, iluminado con un cañón de luz HMI al que podía incorporar filtros, Gobos y diapositivas de efectos, proyectados sobre el fondo blanco del plató. 
A la modelo Imma la iluminé con un streptlite Broncolor con nido de abeja, para concentrar más la luz y que ésta no invadiese las otras zonas de iluminación. 
Trabajé con la Hasselblat ELX y un tele de 250 mm con el que disponía de un primer plano y el fondo con un desenfoque notable que proporcionaba la sensación de un gran espacio, trabajando con diafragmas muy abiertos. El nuevo estudio de Gran Vía, por su disposición estructural con la zona de plató, me permitía trabajar, con modelos, empleando ópticas de 300 y 500 mm sin ningún problema, por ello ésta sesión de Bendel la utilicé como test para próximas campañas. 
 
ORIGINALES CAMPAÑA BENDEL OTOÑO-INVIERNO 87-88
 





 

divendres, 5 de febrer del 2021

58è Tallicó d’Igualada

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 

 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimarts, 2 de febrer del 2021

ULL DE BOU [75.21.05]

 

ULL DE BOU és la conseqüència fotogràfica d’una manera de mirar el món conegut o desconegut; proper o llunyà, inhòspit o complaent… per on camino. Les col·leccions ull de Bou són tan variades i diverses com ho són el temes que m’atreuen i interessen. 
 
La col·lecció ULL DE BOU [75.21.05] és la primera selecció de les moltes imatges sobre “instants quotidians” que a lo llarg dels anys he fet deambulant per aquest món de Déu. Fa anys que fotografio la quotidianitat –aquests breus i màgics instants- en que els protagonistes (de les imatges) aliens a la meva càmera segueixen absorts en la realització de les tasques que repeteixen una i altra vegada, dia darrera dia, indiferents gairebé a tot allò que succeïx al seu entorn, inclòs el meu interès vers el seu treball o moment de lleure. 
Les hagi capturat a Àfrica, Barcelona, Galicia, Toronto, Madrid, Tàrrega, Fàtima, Budapest, Nazaret-Portugal, Igualada…, no importa, doncs el nexes entre ells és que totes han estat fetes abans que el Covid-19 entres de ple a les nostres vides i les capgires de dalt a baix. 
 
 - Instants quotidians pre Covid-19 / 01 - 
 












 * Col·lecció privada © De 1987 fins al 2001 / 2021