divendres, 29 de gener del 2021

57è Tallicó d’Igualada

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 

Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimecres, 27 de gener del 2021

La disparé hace 11.610 días

 

Jamás me cansaré de repetir, una y otra vez, la importancia que tiene seleccionar bien a los colaboradores con los que uno afrontará la realización de cualquier proyecto. Esa firme convicción me ha llevado a no dejar de luchar a lo largo de mi trajectòria profesional para poder tener el más adecuado en cada momento independientemente de su envergadura. 
 
La disparé hace 11.610 días y ella formó parte de la campaña publicitaria destinada al lanzamiento de la colección nº 31 de la nueva línea de corsetería de “Warner’s. After Nine”. Me estaban explicando el target que querían para la campaña de la nueva colección de corsetería y mientras lo hacían yo no dejaba de pensar en que el mejor lugar donde realizarla sería en mi estudio de la Gran Vía de Barcelona, ya que en él con mi equipo de colaboradores podía disponer de todo aquello que me demandaban y no tendría que volverme loco buscando un espacio diáfano, tipo loft, donde la decoración del mismo encajara con la línea de la colección Nº 31 “Warner’s. After Nine” y los gusto de Xavier Vives. 
 
Acordamos con Teresa directora de producción, tras reunirnos con nuestro equipo de colaboradores, que realizaríamos la sesión en el estudio. Nuestra estilista-decoradora Tona Corominas crearía el ambiente adecuado y yo haría que la luz, en todo momento, nos recordara que la protagonista estaba en un espació amplio y luminoso. Aceptada la propuesta por la Agencia de Publicidad Dos por Dos de Barcelona nos pusimos manos a la obra. 
 
Para recrear la luz de esta campaña sólo tuve que imaginarme un amplio espacio, de un alto edificio, inundado por la luz natural de una ciudad mediterránea como Barcelona, por ejemplo. 
En aquella época Barcelona estaba en plena evolución del diseño y los ordenadores eran básicos en cualquier oficina. El target de la campaña era el de una ejecutiva volcada plenamente en su trabajo, liberal, independiente, activa, luchadora… a la cual no le importava trabajar desde su casa. Así que recreamos el ambiente idóneo utilizando la propia estructura del plató combinándola con elementos de diseño, esculturas y muebles decó que amparaban a la modelo vestida con lencería espectacular y actitudes que la situaban trabajando en su amplio espacio iluminado por luz matinal. 
 
Para ello trabajé con varios spots fresnel HMI combinando distintas potencias de Kw para recrear una iluminación natural que propiciaba los brillos de las prendas. Disparé con la Hasselblat ELX con distintas ópticas y film Ektachrome 100 Asa. Una vez montado el set tan solo tuvimos que ubicar a la modelo, vestida con la distintas prendas de la colección, en los espacios creados apropósito para que la modelo pudiera actuar y moverse libremente, para así dotar de veracidad y realidad la historia que habían creado los creativos de la campaña para esa “nueva mujer Warner’s”. 
 
Originales catálogo nº 31 “Warners After Nine” 
 



 

divendres, 22 de gener del 2021

56è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimarts, 19 de gener del 2021

ULL DE BOU [74.21.03]

 

Les col·leccions ull de Bou les construeixo des de la llibertat més absoluta, doncs a l’hora de fer-les no hi ha cap pauta que hagi d’obeir i acatar i segurament per això totes elles son tan variades i diverses entre si. Així vaig concebre aquest projecte i així vull que continuï. 

 
Les 10 fotografies de la col·lecció ULL DE BOU [74.21.03] és un petit homenatge al “sempre a punt” que vaig aprendre durant la meva etapa de Boy Scouts. És important porta la càmera, però encara ho és més saber quan l’has de treure, doncs aquest col·lecció no existiria si jo no l’hagués tret de la butxaca (la càmera) per fotografiar les taques del terra de ciment lliscat que la brigada de neteja, de la Galeria Ari del Poble Nou de Barcelona, intentava netejar uns moments abans de la inauguració. 
Arribar abans que la brigada de neteja actues del tot sobre les taques em va permetre construir col·lecció terra ficció o sigui que estar-hi és important, però encara mes reaccionar. 
 
- TERRA FICCIÓ - 









 
* Col·lecció privada © 2010 / 2020

divendres, 15 de gener del 2021

55è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimecres, 13 de gener del 2021

La disparé hace 10.890 días




Los profesionales con los que uno decide trabajar en la realización de cualquier proyecto profesional o personal son importantes, ya que el buen hacer y entendimiento entre ellos favorece el resultado del mismo. He mantenido esa máxima siempre y debo decir que los logros, salvo contadas ocasiones, han sido más que óptimos mayoritariamente y en ocasiones inmejorables. 

La disparé hace 10.890 días y la imagen corresponde a la campaña publicitaria de la empresa de electrodomésticos Bosch. Me contrató la agencia de publicidad Eurocom de Madrid y debía de trabajar en acuerdo con la productora Ovideo de Barcelona y el realizador Arruga. Esas sesiones no siempre son fáciles, pero debo decir que con los años me había ganado el respeto de la mayoría de los realizadores del país y en ocasiones eran ellos mismos los que pedían que yo fuera el fotógrafo responsable de realizar la “fotografia del spot TV”. 

Intentaré explicar en que consiste la realización de lo que en el argot denominados “fotografia de spot TV”. La agencia publicitaria contrata a una productora y juntos realizan un spot que emitirán por televisión. El director creativo selecciona un plano del spot rodado para construir con él la campaña publicitaria en papel, por razones múltiples -básicamente técnicas- no se puede utilizar el material con que se ha filmado el spot. Y en ese preciso momento entra en juego el fotógrafo el cual deberá reproducir la imagen seleccionada previamente, ya que el cliente –comprador final del producto- debe asociar el spot emitido por la TV a la imagen que se publicará en prensa a nivel nacional. 

Estas sesiones suelen ser “especiales”, ya que tienes que reproducir un fotograma específico del spot, pero en realidad, más que reproducir tienes que adaptarlo a las características fotográficas que son muy diferentes a las televisivas. No estás trabajando con tu equipo habitual de colaboradores y éstos suelen desconocer que no es lo mismo: maquillar, iluminar, decorar… para TV que para una fotografia. El plano que en un spot tiene una visión en movimiento de segundos en una fotografia -el espectador- podrá visionarlo, analizarlo… horas o sea que no hay espacio para errores o imperfecciones. 

Para determinar cual será la imagen, de las muchas rodadas, debes trabajar con el director creativo de la campaña, con el realizador del spot y el director de fotografía por si precisas ajustes en la iluminación. Para ésta imagen, la localización del rodaje se situó en la acera de la diagonal de Barcelona donde se montó una gran carpa negra en forma de túnel, que variaba las condiciones de iluminación de la escena, a fin de propiciar un fuerte desenfoque en el fondo urbano y una iluminación específica de la modelo en un falso contraluz. 

Tienes que adaptar el film y la óptica de tu Hasselblad a la utilizada en la cámara Arriflex del spot, en la mayor parte de este tipo de trabajos te dejan un espacio de tiempo bastante breve antes de cambiar el plano ya que normalmente estos se realizan en distintas localizaciones. Mi experiencia como director de fotografía y el saber interpretar todos los factores con la mayor brevedad posible, son el éxito en este tipo de fotografía de spots TV.

divendres, 8 de gener del 2021

54è Tallicó d’Igualada

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 

Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimarts, 5 de gener del 2021

ULL DE BOU [73.21.01]

ULL DE BOU és la meva mirada de fotògraf al territori, proper o llunyà, que he trepitjat recentment o anys enllà. El contingut i la intenció de les col·leccions ull de Bou són variats i diversos. Algunes d’elles les construeixo amb fotografies fetes recentment, d’altres m’agrada construir-les amb fotografies recuperades de l’arxiu. 

Les 8 fotografies de la col·lecció ULL DE BOU [73.21.01] vaig disparar-les durant una passejada per el Parc de la Ciutadella de Barcelona. El conjunt arquitectònic i escultòric la Cascada del Parc de la Ciutadella o Cascada Monumental –construït entre 1875 i 1888 amb disseny general de Josep Fontseré i el projecte hidràulic obra d’Antoni Gaudí- és qui acapara la major atenció, però si ampliem el recorregut podem trobar-hi obres d’altres escultors. 
 
- Passejant per la Ciutadella - 
 








* Col·lecció privada © 2015 / 2020

divendres, 1 de gener del 2021

53è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.