divendres, 25 de febrer del 2022

113è Tallicó d’Igualada

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï.

Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimarts, 22 de febrer del 2022

La disparé hace 12.045 días


 
En muchas sesiones fotográficas los fotógrafos debemos trabajar para liberar a la modelo de aquellos condicionantes y tópicos posicionales que haya ido adquiriendo a lo largo de su carrera, procurando que nos ofrezca en la sesión lo más autentico de ella. 
 
La disparé hace 12.045 días y ella fue el original fotográfico seleccionado para la portada de la revista VESTIRAMA, de entre los diez que conformaban el reportaje “El encanto de lo retro” que realicé en mi estudio de Gran Vía de Barcelona. La revista era editada por Indice, S.L. La redactora jefa era Mercedes Clapés y la realización estuvo a cargo de Begoña Sanz. 
 
Los que me conocéis sabéis que una de mis máximas es rodearse de buenos profesionales para la realización de cualquier trabajo. Por eso seleccioné a Jorge de la Garza como maquillador-peluquero, Teresa Jové fue la directora de producción y coordinación de todo el equipo como siempre y seleccioné como modelo a Devora de Francina, ya que su look, acting y aptitud se acercaba a lo que deseaba para el reportaje y los resultados obtenidos me demostraron que acerté plenamente. 
 
Analizadas las gamas de colores de los diseños ha fotografiar, propuse a la dirección de la revista la opción de trabajar en B/N, exceptuando la portada, propuesta que aceptaron. Y como ya he mencionado utilizamos el despacho de mi estudio de Gran Vía de Barcelona como escenario para la tomas fotográficas. 
 
Al utilizar el B/N en el entorno de mi despacho del estudio de Gran Vía, por ser muy amplio y predominando la madera oscura, planteé la sesión iluminando como si de una película en Blanco y Negro se tratase, ya que debía destacar las prendas oscuras con iluminación directa y potenciar brillos en la madera de fondo. Todo ello me acercaba las imágenes al titulo del reportaje que potenciaba la tendencia de la moda retro en gama de negros y grises que unificaba los distintos colores de las prendas a fotografiar, sin perder de vista que la moda al ser cíclica, de tanto en cuanto, recupera la imagen de sus colecciones fotografiadas en B/N. Trabajé con la cámara Nikon F2 ópticas de 80 y 135 mm y film Kodak Plus X . 
 
REPRODUCCIONES DE LAS PÁGINAS DEL REPORTAJE DE MODA PUBLICADAS EN LA REVISTA VESTIRAMA
 








 

divendres, 18 de febrer del 2022

112è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimarts, 15 de febrer del 2022

ULL DE BOU [102. 22. 07]

 


Les col·leccions ull de Bou són tan variades i diverses com ho són el temes que m’atreuen i interessen. Mai un sap quan pot trobar la inspiració per això no segueixo cap pauta a l’hora de construir-les, ja que des d’un bon començament vaig imposar-me: el no compliment de cap norma. 

Les 10 fotografies de la col·lecció ULL DE BOU [102. 22. 07] vaig disparar-les passejant per Igualada, però aquesta vegada vaig decidir dirigir la meva mirada al cel i aquesta decisió va donar-me l’oportunitat de fotografiar les magnifiques xemeneies que tenim a la ciutat. Definitivament el punt de vist importa. 

- Xemeneies Igualada - 









 

*Col·lecció privada © 2019/2022

dilluns, 14 de febrer del 2022

PDF amb tota la informació del taller «La llum i la fotografia»

 

Durant la desena edició de FineArt el dies 11 i 12 de març d’enguany impartiré el taller fotogràfic «La llum i la fotografia» a l’estudi fotogràfic de La Gaspar i de l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada. 
En ell analitzarem diferents tipus de llums i quina és la més adient en cada moment. Aquest és un taller teòric i pràctic on tots els assistents disposareu de temps per fer les vostres fotografies amb els models. L’organització del mateix està a càrrec dels responsables de FineArt Igualada. 
Espero que sigui del vostre interès. 
 
Josep Bou 
Fotògraf

divendres, 11 de febrer del 2022

111è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimecres, 9 de febrer del 2022

La disparé hace 10.950 días


 
Si algo he aprendido con los años en mi carera profesional es que hay que afrontar todos y cada uno de los encargos con la misma ilusión y entusiasmo que el primero que nos hicieron, ya que en cada uno de ellos, o los digo por experiencia, se aprende. 
 
La disparé hace 10.950 días y diría que es la modelo con las piernas más largas con la que he trabajado a lo largo de mi trayectoria profesional. La imagen en cuestión iba destinada en formato de display a las miles de tiendas distribuidoras de la marca de medias Glory de la empresa catalana Manufacturas Gassol -en aquellos años- . 
El director creativo Santi Anglada de la agencia de publicidad ABM de Barcelona no quería hablar jamás de costes, pues no le importaba lo más mínimo que una imagen estuviera destinada a una campaña de displays o de vallas. 
Nada más sentarme me habló que quería un look Marlene Dietrich y en eso nos pusimos a trabajar. En cuanto al equipo de colaboradores y todo el apartado fotográfico no tuvimos ningún problema, pero con la modelo nos encallamos, ya que la empresa insistía en una modelo que estuviera en la ciudad de Barcelona y la que él había seleccionado debía viajar desde Londres. Y es en esas circunstancias cuando entra en juego producción o sea, en este caso, Teresa Jové y la ejecutiva de la cuenta de Manufacturas Gassol en ABM, Carmen Cruz que encontraron una solución satisfactoria para todos. 
 
Trabajamos en Platós Barcelona ubicados en Cornellá de Llobregat, iluminé con HMI directos a la modelo ya que buscaba los reflejos de luz en el negro smoking y las medias. 
Puesto que la inspiración de la imagen se centraba en la actriz cinematográfica, Marlene Dietrich, se recreó la escena con elementos de una producción cinematográfica de los años cuarenta en una pausa del rodaje. 
Tuve que calcular muy bien la óptica en que trabajar ya que la modelo L’wren medía 1,98m. de altura, con la particularidad que tenía la cintura muy alta y al sentarse en un cofre de cámara bajo, sus piernas se proyectaban espectacularmente hacia la cámara y debía corregir este efecto óptico. 
Su espectacular altura, como modelo, suscitó debate entre el equipo, que se zanjó cuando L’wren nos comentó que su novio era un famoso jugador de básquet que la superaba bastante en altura, y nos quedamos tranquilos.

dilluns, 7 de febrer del 2022

FineArt Igualada celebra la seva desena edició

 

Durant la desena edició de FineArt, del 25 de febrer al 20 de març de 2022, un llarg nombre d’activitats es desenvoluparan a Igualada, entre totes elles l’organització ha programat el taller LA LLUM I LA FOTOGRAFIA que impartiré els dies 11 i 12 de març. Cal inscripció, tota la informació al web de FineArt.

divendres, 4 de febrer del 2022

110è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimarts, 1 de febrer del 2022

ULL DE BOU [101. 22. 5]

El fet de no seguir cap pauta a l’hora de construir les col·leccions ull de Bou crec que ha estat un encert, doncs aquesta llibertat ha fet que el meu interès per elles es mantingui viu en el temps, ja que el fet de no haver d’acatar com norma em permet experimentar i fer que siguin variades i diverses en concepte i temàtica. 

Les 10 fotografies de la col·lecció ULL DE BOU [101. 22. 5] l’he construït amb les fotografies festes un matí d’hivern a la finestra del taller / llenyera de la casa on durant molts any la Teresa, jo i els nostres gossos Dinka, Kiva, Duna i Pot vam gaudir de l’especial paisatge que la Conca de Barberà ofereix als residents i visitats al llarg de l’any. 
 
- CRISTALLS DE GEL- 
 








 
 
*Col·lecció privada © 2001 / 2022