divendres, 28 d’octubre del 2022

149è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimarts, 25 d’octubre del 2022

ULL DE BOU [120. 22. 43]

 

ULL DE BOU és la meva mirada de fotògraf al territori, proper o llunyà, que he trepitjat. A l’hora de construir la col·lecció ull de Bou que consta de diverses parts, on el contingut i la intenció de les quals és variat i divers, he exercit el dret que té qualsevol autor de fer-ho des de la més absoluta llibertat. 
 
Les fotografies de col·lecció ULL DE BOU [120.22.43] vaig fer-les a Sant Carles de la Ràpida a fins del segle passat. Sóc conscient que ha passat molt de temps, però elles són la mostra irrefutable que la fotografia ens mostra un instant i que aquest (instant) té una història que quedarà atrapada per sempre més, convertint-se en la demostració de que el pas del temps, segurament, les farà més valuós i potser fins i tot en una segona mirada i descobrim nous matisos. 
 
- Vora del Mediterrani - 
 






 
* Col·lecció privada. © 1995 / 2022

divendres, 21 d’octubre del 2022

148è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimecres, 19 d’octubre del 2022

La disparé hace 13.230 días

 

Las imágenes que comparto hoy con vosotros, realizadas hace tantos años, son la prueba de que la fotografía es esa disciplina artística que captura realidades y que también almacena sensaciones, emociones, vivencias… y quizás por eso no podría vivir sin ella. 
 
La disparé hace 13.230 días y decidimos que trabajaríamos en el Parc Natural del Montseny situado en la provincia de Barcelona y declarado en 1978 por la UNESCO reserva de la biosfera. La artesanía popular y el mundo azteca fue la inspiración de la colección de punto creada por Teresa Riera para D.M.C. realizada en colores vivos y formas sencillas y la zona montañosa y verde nos proporcionaba un buen escenario. 
 
Colaboraba habitualmente con las revistas del grupo editorial Hymsa y nos entendíamos bien, ya que todos sabíamos que orientación y trato necesitaba cada una de ellas, pues cada revista tenía su público y era vital no confundirse. 
 
Aprobaron a la modelo Ivonne de Natasha’s. La peluquería-maquillaje estuvo a cargo de Neus Tutusaus, la estilista fue Anna Valles, el joven Miquel fue el asistente de fotografia y como siempre Teresa Jové estuvo a cargo de la producción. 
Nos desplazamos hasta el Parc Natural del Montseny en una furgoneta precariamente adaptada a nuestras necesidades, ya que las (location van) tardaron un tiempo en formar parte de las sesiones exteriores en nuestro país. Sin embargo, a pesar de ciertas incomodidades, tengo un magnifico recuerdo de las sesiones fotográficas de esa época y aunque soy consciente de que las hubo de complicadas, en general el ambiente y el nivel de complicidad entre los profesionales y los clientes, era extraordinario, quizás porqué ambos deseábamos avanzar y crecer. 
 
Éramos muy pocos los fotógrafos especializados en moda y junto a las publicaciones de moda nos esforzamos y luchamos para que en las sesiones fotográficas fuera cada vez más habitual contar in situ con profesionales necesarios. Como los resultados eran evidentemente mejores, la presencia de éstos se fue normalizando con el tiempo, hasta que ya nadie cuestionaba su presencia y colaboración. 
 
Trabajé con la Nikon F2 y transparencias Ektachrome 100 Asa dando importancia a los fondos de las imágenes para que el paisaje tuviera una cierta reminiscencia de atmósfera andina, que se fue reforzando con el estilismo de prendas y accesorios de culturas Aztecas. 
 
La movilidad de todo el equipo en plena montaña, para determinar cada encuadre, fue la parte mas complicada de la sesión, pero en definitiva cuando trabajas en exteriores es de agradecer dejar atrás la polución urbana, años ás tarde se publicaron estudios que indican que la polución de Barcelona se concentra en el Montseny debido a las corrientes del aire. Menos mal que en las fotografías de la sesión la polución atmosférica todavía no apareció. 
 
 
Reproducción de algunas páginas del reportaje la revista de moda Especial Labores del Hogar
 




 

divendres, 14 d’octubre del 2022

147è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimarts, 11 d’octubre del 2022

ULL DE BOU [119. 22. 41]

 

 - AIGÜES DE RAFTING -
 
ULL DE BOU és la meva mirada de fotògraf al territori, proper o llunyà, que he trepitjat. A l’hora de construir la col·lecció ull de Bou que consta de diverses parts, on el contingut i la intenció de les quals és variat i divers, he exercit el dret que té qualsevol autor de fer-ho des de la més absoluta llibertat. La fotografia ens mostra un instant: aquest instant té una història que quedarà atrapada per sempre més, es convertirà en un objecte de demostració que el pas del temps el farà més valuós i potser fins i tot en una segona mirada i descobrim nous matisos. 
 
Les fotografies de col·lecció ULL DE BOU [119.22.41] vaig fer-les un calorós mes de juliol. Mentre tots els companys de viatge feien migdiada, jo vaig decidir baixar fins el riu Noguera Pallaresa per gaudir, una vegada més, de les seves aigües lliscant entre les pedres i fotografiar-les. Tot i estar concretar en no relliscar no vaig poder deixar de pensar que aquelles aigües por on caminava eren «aigues de rafting» i que elles han fet que aquest riu sigui un lloc obligat per a tots els amants dels esports anomenats d’aventura. 
 
* Col·lecció privada. © 2022

divendres, 7 d’octubre del 2022

146è Tallicó d’Igualada


 
Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimecres, 5 d’octubre del 2022

La disparé hace 10.985 días

 

Cuando recibes el encargo de actualizar la imagen de una marca la fórmula que siempre me ha funcionada es realizar los originales fotográficos en el formato que yo denomino “imagen robada”, ya que ésta nos dará un look más causal, desenfadado y despreocupado. 
 
La disparé hace 10.985 días y todos los originales fotográficos iban destinado a la campaña publicitaria de la marca masculina POLO SUR. Hacía poco que habían finalizado los Juegos Olímpicos de 1992 en Barcelona y parecía que todo debía renovarse y los clientes, contagiados por el ritmo que respiraba la ciudad, buscaban ansiosamente no quedarse atrás (al menos en su imagen) de los productos que ofrecían al público. La director creativo David Caballero de la agencia de publicidad Alta Definición de Barcelona fue quién contacto conmigo para que colaborara con ellos. Había trabajado con él en otras ocasiones, nos entendíamos bien y él sabía todo lo que podía aportar a la campaña. 
Atendidas las explicaciones les propuse que para acentuar el look que me pedían y dado que el presupuesto no era muy potente: trabajaría la parte correspondiente a las camisas, polos... con el modelo Joss en estudio, encuadrando hasta eludir la cara para reducir su tarifa y la parte de los zapatos y demás prendas los haría en exteriores. 
Realizaría todas la tomas fotográficas en B/N con el objetivo final de que los originales fotográficos pudieran imprimirse en blanco y negro y virados, para combinar ambas opciones en la campaña. 
Aceptada la propuesta y el presupuesto Teresa, directora de producción, y yo empezamos con la organización de la sesiones fotográfica. 
 
Se trataba de crear un look masculino desenfadado con una cierta tendencia al weekend informal y con cierto regusto nostálgico ya que era la decoración de la nueva tienda en una nave industrial del paseo de la Habana. 
Querían promocionar en anuncios de prensa y con postales los diferentes productos de la marca por lo que me centré en planos cortos del modelo y su ropa iluminándolos con volumen de sombras que destacaban las texturas de los tejidos. Al tratar los originales con virado se conseguía una mayor riqueza tonal visibilizando un cierto concepto aventurero por el que apostaba la marca Polo Sur. 
Trabajé a pulso con la Nikon F2 con un teleobjetivo de 135mm f2 y film T Max de 100 Asa. Con las copias originales ensayamos distintos virados desde sepia a tonos más creativos para conseguir distintos impactos visuales, luego fueron las distintas inserciones en la prensa diaria las que se encargaron de ampliar la gama de colores. 
 


 

dilluns, 3 d’octubre del 2022