divendres, 28 de maig del 2021

74è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimarts, 25 de maig del 2021

ULL DE BOU [83.21.21]

 



ULL DE BOU recull instants fotogràfics que representen una almosta d’allò que m’ha interessat deambulant per territoris dissemblants propers o llunyans. Gairebé tots són fruit de l’atzar, ja que la majoria d’ells no els he buscat ens al contrari, però desvetllada la meva curiositat vers ells, només m’ha quedat una opció: capturar-los. 
 
Les catorze fotografies de vitrines -un clàssic en fotografia- amb les que he construït la col·lecció ULL DE BOU [83.21.21] vaig fer-les passejant pels carrers de diverses ciutats d’aquest país. 
 
 -Vitrines (maniquís)- 
 














 
*Col·lecció privada © Des de 2008 a 2021

divendres, 21 de maig del 2021

73è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimecres, 19 de maig del 2021

La disparé hace 10.900 días


 
Los modelos son un elemento básico en cualquier sesión de moda, por eso no me canso nunca de insistir como de importante es el casting, ya que una buena elección nos facilitará enormemente el trabajo. 
 
La disparé hace 10.900 días y junto a seis originales fotográficos más ella formo parte de reportaje de moda “con pijamas y a loco” para la revista CYL MODA INTIMA editada en Barcelona. 
 
Conocía a Marten, el modelo, de otros trabajos y desde un buen principio supe que él era idóneo, ya que creo que no había conocido a ningún modelo más crazzy y he trabajo con muchísimos. Era natural, espontáneo, autentico, veraz, desenvuelto, atrevido, desenfadado… y todas esas aptitudes eran imprescindibles para la realización del reportaje “con pijamas y a loco”. 
 
Barcelona vivia su euforia pre-olímpica y me pareció oportuno, y así lo propuse a la dirección de la revista que se identificara, al menos, en algunos de los originales que éstos habían sido tomados en sus calles. La propuesta les encantó y con ella y el modelo aprobado nos centramos en encajar agendas del equipo de colaboradores y solicitar los correspondientes permisos municipales para poder fotografiar en la calle, pues en aquella época, en Barcelona, era imprescindibles disponer de ellos. 
 
Como por aquel entonces tenía el plató en la Gran Via de Barcelona opté por realizar las tomas fotográficas en los alrededores del mismo y utilizar a éste (el plató) como centro logístico. Preparábamos al modelo para cada toma en el plató y acto seguido bajábamos a cada unas de las distintas localizaciones previamente seleccionadas. 
 
Para dar unidad al reportaje habíamos acordado que trabajaría en B/N, ya que los colores de las prendas (los pijamas) a pesar de ser de color tenían una buena traducción al blanco y negro y éste me ayudaba en el momento de ubicar al modelo en las diferentes localizaciones. 
 
Como guión de imagen adaptado a las localizaciones urbanas, busqué actitudes que un hombre podría realizar cotidianamente, siendo lo único especial en el reportaje que en esta ocasión las realizaba en pijama y forma totalmente desinhibida. Planteé las tomas como si fuesen imágenes robadas sin preocuparme excesivamente por la ropa a fin de acentuar el estilo paparazzo. Trabajé a mano con la Nikon F3 y ópticas cortas para acentuar la proximidad de la acción en plena calle y totalmente con luz natural, sin apantallar, ya que el film TMax 400 Asa me permitía un buen margen de trabajo. 
 
Lo interesante de este trabajo eran las reacciones de los transeúntes al ver a un modelo haciendo locuras en pijama en plena calle y como lo fotografiaba con cierta discreción, mi presencia como fotógrafo casi pasaba desapercibida a excepción de ciertos taxistas y automovilistas que nos escoltaban, pitaban o increpaban al circular de un modo extraño en bicicleta (nada usual en aquellas fechas) por distintas calles emblemáticas en pleno tráfico urbano, hasta que se daban cuenta de mi presencia en la trasera de una furgoneta, con las puertas abiertas, que acompañaba al alocado ciclista y comprendían que era una sesión fotográfica aunque algunos preguntaban en que TV se emitiría para seguir el programa. 
 
Imágenes correspondientes al reportaje de moda de la revista “CYL Moda Intima”
 






 

divendres, 14 de maig del 2021

72è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimarts, 11 de maig del 2021

ULL DE BOU [82.21.19]

 

ULL DE BOU recull instants fotogràfics que representen una almosta d’allò que m’ha interessat deambulant per territoris dissemblants propers o llunyans. Gairebé tots són fruit de l’atzar, ja que la majoria d’ells no els he buscat ens al contrari, però desvetllada la meva curiositat vers ells, només m’ha quedat una opció: capturar-los. 
 
Les catorze fotografies de vitrines –un clàssic en fotografia- amb les que he construït la col·lecció ULL DE BOU [82.21.19] vaig fer-les passejant pels carrers d’Igualada. Aquesta ciutat que estimo i que, per això, em dol enormement la seva lentitud en evolucionar. 
 
-Vitrines(rètols)- 
 













 
*Col·lecció privada © Des de 2018 a 2021

divendres, 7 de maig del 2021

71è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimecres, 5 de maig del 2021

La disparé hace 12.025 días

 

Han transcurrido muchos años desde que realicé estas imágenes para la revista Telva y quizás no recuerde con claridad algunos detalles, pero si que puedo asegurar que el Rompeolas o Passeig de l’Escullera donde las capturé ya no existe –al menos como lo conocíamos-. La reforma de la fachada marítima para los Juegos Olímpicos de Barcelona 1992 transformó este espacio y en la actualidad está irreconocible. 
 
La disparé hace 12.025 días y ella fue junto con siete originales fotográficos más dio lugar al reportaje de moda NEGRO GANA para la revista TELVA dirigida al publico femenino. Fue fundada en 1963 y su vinculación inicial al Opus Dei ha motivado que ésta se haya considerado –desde siempre- una revista de talante tradicional y conservador respecto a la visión de la mujer. 
Aunque su línea editorial era excesivamente conservadora para mi gusto, debo decir que siempre trabajé muy bien con ellos, ya que como en todos los trabajos me dedicaba ha llevar al máximo posible, aceptable y tolerante –para el cliente- la parte creativa, conceptual, estética… de las sesiones fotográficas. 
 
Para el reportaje NEGRO GANA les propuse trabajar en el Rompeolas /Passeig de l’Escullera de Barcelona, ya que dicha localización me permitía disponer de un fondo neutro donde la ausencia de negro en él (el fondo) hacía que el negro de las prendas destacara. Aprobada la idea por Mercedes Clapes, la voz y alma de Telva en Barcelona, nos centramos en la selección de los colaboradores que nos acompañarían en la realización del editorial de moda. 
 
Busqué una modelo que por su aspecto físico y su corte de pelo se apartara de la tendencia dominante, los diseñadores de la ropa, en aquel momento, eran representativos de lo más y como la tendencia del color negro se estaba imponiendo traté de destacar las líneas básicas de sus propuestas con unas imágenes limpias, muy simples y armónicas que se destacaban sobre el fondo marino de la escollera, en la que se situaban multitud de pequeños puestos de pescadores de caña suspendidos en equilibrio con las rocas del rompeolas. 
 
Utilicé transparencias Ektachrome 100 Asa y trabajé con la Nikon F2 con una óptica de 180 mm que me facilitaba los puntos de vista y una separación del fondo azul, que, en el día radiante que nos hizo, me permitió casi un duotono de negro y azul con sabor a mar para una colección que respiraba un verano de moda muy chic. 
 
Reproducción de algunas páginas del reportaje NEGRO GANA para la revista de moda Telva 
 






 

dissabte, 1 de maig del 2021

EXPOSICIÓ 19 LLIBRES FOTOGRÀFICS DE JOSEP BOU (1990-2021)

 
 

El vídeo ens permet fer una breu passejada per l’exposició “JOSEP BOU. DINOU LLIBRES FOTOGRÀFICS 1990-2021” que va exposar-se a la Biblioteca Central d’Igualada el passat mes d’abril. 

Closa l’exposició els llibres exposats han passat a formar part del fons de la Biblioteca i estaran a l’abast de tot aquell que hi estigui interessat.