divendres, 29 d’abril del 2022

122è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimarts, 26 d’abril del 2022

ULL DE BOU [107. 22. 17]

 

Les col·leccions ull de Bou són tan variades i diverses com ho són el temes que m’atreuen i interessen. Mai un sap quan pot trobar la inspiració per això no segueixo cap pauta a l’hora de construir-les, ja que des d’un bon començament vaig imposar-me: el no compliment de cap norma. 
 
Les 10 fotografies de la col·lecció ULL DE BOU [107.22.17] s’afegeixen al meu petit homenatge a la nostra capacitat interpretativa d’aquest univers de senyals emeses en formes i colors diversos. L’oferta dels codis de colors suaus o estridents, de lletres llegibles o signes illegibles, de representació entenedora o confusa que ocupen part dels carrers i places de les nostres ciutats és realment temptadora i des de fa anys que el fotografio. Dels projectes construïts on ells en destacaria l’exposició de fotografies i vídeo «TERRES CODIFICATS» presentada la Galeria H2O de Barcelona. 
 
- Cantonades - 
 








 
 
*Col·lecció privada © 2022
 

divendres, 22 d’abril del 2022

121è Tallicó d’Igualada


 
Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimecres, 20 d’abril del 2022

La disparé hace 12.500 días

 

Conocer al director creativo o cliente en cualquier campaña publicitaria, catálogo, editorial… es básico. Disponer de información sobre sus gustos, preferencias, pasiones y aficiones inclusive las más oscuras y perversas ayuda, ya que dicha información, aunque pueda parecer raro, nos facilita (por ejemplo) saber si le complace una iluminación soft o dakr. Soy consciente de lo que afirmo, ya que puedo aseguraros que a lo largo de mi trayectoria profesional me ha sido de gran utilidad. 
 
La disparé hace 12.500 días y en ellas se manifiesta que tipo de iluminación complacía al director creativo. Sabedor de eso, había trabajado con él anteriormente, no me molesté en equiparme con equipos de iluminación potentes y decidí aprovechar las partes más obscuras de mi estudio fotográfico, de Gran Via de Barcelona, para situar a los modelos Kimberley de New Group y Brad Scott de Internacional Bookings y construir minuciosamente cada una de las tomas que debían ilustrar la campaña y puntos de venta. 
 
En mi estudio podía trabajar cómodamente con cualquier tipo de iluminación y equipos de los que me había proveído, pero en este caso lo que tenía que resaltar era la actitud de los modelos que vestían esta marca sin importar ver perfectamente las prendas y sí resaltar una cierta rebeldía en su forma de vestir. Con una sola luz dura y brillante de sol veraniego destacaba los vivos colores de la colección de Primavera-Verano de la marca “Ocean Pacific” para hombre y mujer, trabajé con diapositiva Ektachrome 35 mm. de alta saturación y opté por no apantallar dejando el fondo negro. Como siempre Teresa Jové fue la directora de producción, si no recuerdo mal Estrella Elorduy estuvo a cargo de la peluquería y el maquillaje y el estilismo fue responsabilidad de la diseñadora. 
 
Trabajar lindando los extremos siempre me ha gustado y cuando el riesgo es compartido, por el cliente, acostumbran a salir unas imágenes muy especiales que en circunstancias normales, el profesional, no las tomaría. 
 
 




 

divendres, 15 d’abril del 2022

120è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 

Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dijous, 14 d’abril del 2022

WILLIAM KENTRIDGE EN PLANTA, PROYECTO DE LA FUNDACIÓN SORIGUÉ


 
Estoy convencido que “More Sweetly the Dance”, la obra de Willian Kentridge que podéis visitar en PLANTA, os seducirá en menos de 55 SEGUNDOS, pero si esto no sucede, no os agobiéis, puede que simplemente necesitéis algo más de tiempo para introduciros en ella. 
 
“More Sweetly the Dance”










 
 
Fotografías tomadas en la proyección de “More Sweetly the Dance” en una gran nave de origen industrial en PLANTA, ese espacio de confluencia e interacción entre la creación artística contemporánea y la innovación empresarial que promueve la Fundación Sorigué.

dimarts, 12 d’abril del 2022

ULL DE BOU [106. 22. 15]


 
Les col·leccions ull de Bou són tan variades i diverses com ho són el temes que m’atreuen i interessen. Mai un sap quan pot trobar la inspiració per això no segueixo cap pauta a l’hora de construir-les, ja que des d’un bon començament vaig imposar-me: el no compliment de cap norma. 
 
Les 10 fotografies de la col·lecció ULL DE BOU [106.22.15] mai millor dit són fruit de atzar. Ignoro qui va repartir les cartes una darrera l’altre a una distància regular prop de la Gaspar, l’Escola Municipal d’Art d’Igualada, i molt menys sé si aquesta acció fou intencionada o involuntària, però és ben cert que vam cridar-me l’atenció i com si participes en un joc, on s’havien de fotografiar cada una d’ells, així vaig fer-ho. 
 
- Cartes a terra - 
 









 
*Col·lecció privada © 2022

divendres, 8 d’abril del 2022

119è Tallicó d’Igualada


 
Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimecres, 6 d’abril del 2022

La disparé hace 7.725 días

 

A veces uno no puede mantener siempre el mismo equipo, pero soy un firme defensor de: si algo funciona bien o mejor dicho muy bien, no tocarlo. 
 
La disparé hace 7.725 días y ella al igual que los otros originales fotográficos más que formaban parte de la campaña publicitaria: prensa, catálogo, punto de venta, displays… Mientras, el director creativo Jaume Garcia de la agencia de publicidad Valverde de Miguel integrada en Grey Barcelona del Grupo WPP, me explicaba la línea creativa de la campaña, me pareció que se había inspirado en David Hockney, pero no comenté nada, ya que se por experiencia lo susceptibles que son los creativos. A pesar de que él quería trabajar el concepto creativo en los originales fotográficos posteriormente, le sugerí fondos de diferentes colores, un elemento externo en las imágenes como un sillón de diseño moderno, iluminar con un flash anular y una aptitud directa y algo desafiante de la modelo a cámara, a fin de que tuviera mayor juego y variedad en la construcción de los originales de campaña. Aceptadas mis sugerencias, nos pusimos a preparar los tres días de sesiones fotográficas que realizaríamos en Top Studios de la calle Alaba de Barcelona. 
 
Como la agencia de publicidad era el único componente nuevo en todo el equipo, puesto que todos los demás llevábamos años trabajando para el cliente (Escorpion) hubo algunas pequeñas discrepancias, pero los objetivos se lograron y en cualquier sesión fotográfica eso es lo importante. 
 
La colección tenía una paleta de colores muy interesante con lo que se podía jugar muy bien con los colores de fondo y un solo objeto de diseño, un sillón blanco, que permitiese a la modelo interactuar de una forma desinhibida frente a cámara. Decidí trabajar con un flash anular que me permitía una iluminación muy característica, casi total y frontal con una silueta rebordeada por una sombra que separaba la modelo del fondo de color, con esta característica de la iluminación y el juego gráfico de cuartear las imágenes al confeccionar las distintas aplicaciones de la campaña me centré en el acting de la modelo, procurando dejar espacios vacíos con fondo en el visor de mi Hasselblad para que Jaume García tuviese juego creativo. 
 
Imágenes correspondientes a la campaña publicitaria Escorpion Otoño-Invierno 2002
 









 
 
 

divendres, 1 d’abril del 2022

118è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.