dimarts, 31 d’agost del 2021

ULL DE BOU [90.21.35]

 

ULL DE BOU recull instants fotogràfics que representen una almosta d’allò que m’ha interessat deambulant per territoris dissemblants propers o llunyans. Gairebé tots són fruit de l’atzar, ja que la majoria d’ells no els he buscat ens al contrari, però desvetllada la meva curiositat vers ells, només m’ha quedat una opció: capturar-los. 
 
Les catorze fotografies de vitrines -un clàssic en fotografia- amb les que he construït la col·lecció ULL DE BOU [90.21.35] vaig fer-les passejant pels carrers de diverses ciutats d’aquest país. 
 
-Vitrines- 
 













 
*Col·lecció privada © Des de 2008 a 2021

divendres, 27 d’agost del 2021

87è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimecres, 25 d’agost del 2021

La disparé hace 11.175 días

 

Sabemos que los clientes suelen ser volátiles y a pesar de eso es importante implicarse con su proyecto, pero manteniendo siempre una cierta distancia, ya que esa nos permite analizar mejor que necesitan. Esa fina línea, entre ellos y nosotros, es básica e imprescindible para movernos con libertad, creatividad.. y así poder transmitirla a las imágenes, “juntos si, pero no revueltos.” 
 
La disparé hace 11.175 días en mi estudio de la Gran Via de Barcelona. Las imágenes realizadas estaban destinadas a la promoción de la colección MANGO JUNIOR. De las imágenes realizadas seleccionaron algunas como eje principal para la campaña y el resto las utilizaron en distintos soportes y medios en el transcurso de la Primavera-Verano 1991. 
 
Había trabajado para Mango en varias ocasiones y debo decir que el trato con ellos era bastante peculiar. Montse Carbonell, siempre supusimos que actuaba como persona de confianza del Sr. Isak Andic, era con la que Teresa y yo tratábamos todos los aspectos de la sesiones fotográficas (creativos-estéticos, logísticos…) Sólo si había alguna discrepancia con el presupuesto, Teresa hablaba con el Sr. Isak, para aclarar dudas y/o negociar temas, en caso contrario, nos remitía éste firmado y acto seguido empezábamos a trabajar. 
 
Habíamos hablado con Montse sobre el look que querían para la colección junior y acorde a él realizamos el casting, con la proposición de los tres modelos que les presentamos aprobada nos pusimos en marxa. 
Ya que se trataba de dar un tipo de imagen casual, desenfadada y distinta de los cánones infantiles que imperaban en aquellos momentos trabajé en B/N. Con los modelos buscamos una cierta representatividad étnica no habitual en las campañas del 91 y tampoco precisábamos mostrar la ropa de forma impoluta, por lo que dejé mucha libertad a los modelos manteniendo un grupo compacto con una iluminación contrastada con potentes sombras que conferían fuerza y visibilidad al conjunto de la campaña. 
 
Trabajé con Nikon 35 mm y ópticas cortas para mantener una distancia muy próxima con los modelos formando un todo con ellos que me permitía, desde un punto de vista a su altura, empatizar en todo momento y dirigir la sesión como si fuera un juego entre los cuatro, realizando secuencias con unas tomas rápidas y diferenciadas para mantener expectantes a los modelos junior. Agotador pero muy efectivo. 
 
REPRODUCCIONES IMÁGENES CAMPAÑA MANGO JUNIOR
 


 

divendres, 20 d’agost del 2021

86è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimarts, 17 d’agost del 2021

ULL DE BOU [89.21.33]

 

ULL DE BOU recull instants fotogràfics que representen una almosta d’allò que m’ha interessat deambulant per territoris dissemblants propers o llunyans. Gairebé tots són fruit de l’atzar, ja que la majoria d’ells no els he buscat ens al contrari, però desvetllada la meva curiositat vers ells, només m’ha quedat una opció: capturar-los. 
 
Les dotze fotografies de vitrines -un clàssic en fotografia- amb les que he construït la col·lecció ULL DE BOU [89.21.33] vaig fer-les passejant pels carrers de diverses ciutats d’aquest país. 
 
-Vitrines (elements 2)- 
 











*Col·lecció privada © Des de 2008 a 2021

divendres, 13 d’agost del 2021

85è Tallicó d’Igualada

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 

Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimecres, 11 d’agost del 2021

La disparé hace 9.655 días

 

En fotografia todo puede ocurrir, ya que por mucho que uno se esfuerce jamás está todo plenamente controlado. Prepararse para afrontar cualquier situación es vital y rodearse de excelentes colaboradores imprescindibles. No dejéis de hacer ambas nunca. 
 
La disparé hace 9.655 días y ella fue una de las muchas imágenes que realicé para la campaña de publicidad, catálogo, vídeo, puntos de ventas.. de MultiOpticas. El encargo me llegó a través de Helena Vallhonrat, mi agente en Madrid. Trabajar con ella era cómodo, ya que solía cerrar muy bien los contratos, luchaba por los derechos de los fotógrafos (supongo que eso de tener hermanos fotógrafos influía) y respetaba las pautas que nos dimos cuando empezamos a colaborar. Solíamos organizarnos por telefono, pero dado el número de originales fotográficos a realizar y la cantidad de modelos que intervenían, entre ellos la “top model” catalana Judit Mascó, decidí que prefería tener una reunión previa presencial con todos los miembros del equipo y por eso me desplacé hasta Madrid, para pulir y ultimar todos y cada uno de los detalles de los seis días de trabajo. 
 
El cliente había contratado dos días a Judit Mascó y, dado el precio que pagaba, quería el máximo de originales fotográficos con ella, por eso propuse que trabajáramos con ella un dia en estudio, pues rentabilizaríamos mejor el tiempo y el segundo día en exteriores, ya que por muy bien que se planifique y que el clima acompañe siempre el ritmo de trabajo es más lento. 
Trabajé un jueves con Judit Mascó en el plató Ciclorama de Madrid, regresé a Barcelona y el domingo viajé hasta Málaga. Todo el equipo nos instalamos en el hotel Puente Romano, ya que habíamos previsto utilizar parte de sus instalaciones, así como puerto Banús entre otros enclaves. Trabajé un día con Judit Mascó y el resto con los demás modelos. 
 
Tengo un gran recuerdo de estos intensos días de trabajo y estoy seguro que si salí victorioso fue gracias a la planificación, ya que originales fotográficos con ocho modelos la precisa, pero también se necesita empatía con el equipo y algo de improvisación para dotar a las imágenes de autenticidad, frescura, espontaneidad… y así afronté desde el principio ese trabajo. 
 
Esta campaña se basaba en presentar las diferentes y extensas colecciones de gafas en situaciones cotidianas, en las que nos podemos desenvolver e identificar tanto en el ocio como en el trabajo. Por ello decidí trabajar con el máximo de luz natural que fuera posible tanto en interiores como en exteriores, los equipos de estilismo, peluquería y maquillaje realizaron los distintos looks para cada situación a fin de adaptar el estilo de la colección a los personajes que lo representaban. 
En estudio seguí la coherencia de la luz natural de los exteriores a fin de unificar la imagen de las distintas campañas previstas con este trabajo. 
 
Trabajé con la Hasselblad 500C y la 201 F que disponía de una óptica Planar de 210 mm f2 que me permitía apurar condiciones de luz en interiores con un tele medio y también utilice la Nikon F4 con distintas ópticas para situaciones que requerían otro tipo de acciones, todo ello con transparencias Ektachrome 100 Asa. Debo decir que al finalizar las jornadas de sesiones, con Jesús mi asistente, necesitábamos tiempo extra para limpiar los equipos, clasificar el material expuesto y reunirnos con Helena para planificar el próximo día. Un trabajo agotador pero muy reconfortante por la calidad humana del equipo y un entorno privilegiado. 
 
Imágenes reproducidas de diferentes publicaciones de la campaña publicitaria MultiOpticas 1995
 







divendres, 6 d’agost del 2021

84è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimarts, 3 d’agost del 2021

ULL DE BOU [88.21.31]

 

ULL DE BOU recull instants fotogràfics que representen una almosta d’allò que m’ha interessat deambulant per territoris dissemblants propers o llunyans. Gairebé tots són fruit de l’atzar, ja que la majoria d’ells no els he buscat ens al contrari, però desvetllada la meva curiositat vers ells, només m’ha quedat una opció: capturar-los. 
 
Les dotze fotografies de vitrines -un clàssic en fotografia- amb les que he construït la col·lecció ULL DE BOU [88.21.31] vaig fer-les passejant pels carrers de diverses ciutats d’aquest país. 
 
-Vitrines (elements 1)- 
 











*Col·lecció privada © Des de 2008 a 2021