dilluns, 30 de maig del 2022
“MIRÓ. EL LEGAT MÉS ÍNTIM” A LA FUNDACIÓ JOAN MIRÓ - BARCELONA
divendres, 27 de maig del 2022
126è Tallicó d’Igualada
Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï.
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.
dimarts, 24 de maig del 2022
ULL DE BOU [109. 22. 21]
Majoritàriament cerco les imatges amb les que construeixo ull de Bou, però hi ha vegades que són elles les que m’han escridassat -des d’espais i racons ben diversos i diferents- perquè les fotografiï.
Potser l’eix vertebrador de la fotografia, per a molts, és la llum, però, personalment, estic més d’acord amb Junichirô Tanizaki, i m’agrada bellugar-me en la força suggeridora de l’ombra que dona relleu a protagonistes i espai. La col·lecció ULL DE BOU [109.22.21] és una mostra de la importància de les ombres a la fotografia.
- Estudi ombres bicicleta 1-
*Col·lecció privada © 2022
dilluns, 23 de maig del 2022
LA MÁQUINA MAGRITTE A CAIXA FORUM BARCELONA
Estoy seguro que en menos de 55 SEGUNDOS ya habréis sido seducidos por la exposición “La Máquina Magritte” que acoge Caixa Forum de Barcelona, y no me refiero única y exclusivamente a la obra de Magritte, sino por el montaje de la misma. Pero si esto no ocurre, no os agobiéis y tomaros el tiempo necesario para que ésta vaya adentrándose en vosotros. Estoy convencido que terminareis atrapados por ella.
La Máquina Magritte.- Exposición monográfica dedicada a la obra de René Magritte, (Lessines 1898 – Briselas, 1967) el célebre artista belga del siglo XX. La muestra reúne unas 65 pinturas así como una selección de fotografías y películas caseras tomadas y filmadas por el artista. En colaboración con algunos amigos Magritte escribió (1950) el prospecto La Manufacture de Poésie, un catálogo de producto imaginarios entre los que destaca la “Máquina Universal para hacer cuadros”. La exposición parte de la hipótesis de que esa máquina existe y está compuesta por varios dispositivos interconectados correspondientes a conceptos recurrentes en la obra del artista, como el mimetismo y la megalomanía.
“Desde mi primera exposición en 1926, he pintado 1.000 cuadros, pero concebido solo 100 imágenes. Estos mil cuadros existen porque he pintado variantes de mis imágenes; es mi manera para entender mejor el misterio, para poseerlo”. Rene Magritte
IMÁGENES TOMADAS EN CAIXA FORUM BARCELONA
* Colección privada © 2022
divendres, 20 de maig del 2022
125è Tallicó d’Igualada
Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï.
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.