dimecres, 24 d’agost del 2022
La disparé hace 13.745 días
divendres, 19 d’agost del 2022
139è Tallicó d’Igualada
Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï.
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.
dimarts, 16 d’agost del 2022
ULL DE BOU [115. 22. 33]
ULL DE BOU és la meva mirada de fotògraf al territori, proper o llunyà, que he trepitjat. A l’hora de construir les col·leccions ull de Bou que consta de diverses parts, on el contingut i la intenció de les quals és variat i divers, he exercit el dret que té qualsevol autor de fer-ho des de la més absoluta llibertat. La fotografia ens mostra un instant: aquest instant té una història que quedarà atrapada per sempre més, es convertirà en un objecte de demostració que el pas del temps el farà més valuós i potser fins i tot en una segona mirada i descobrim nous matisos.
Les 12 fotografies de la col·lecció ULL DE BOU [115.22.33] han estat fetes al centre de la ciutat d’Igualada, on el seus carrers, a diferència d’altres de la mateixa ciutat, sempre estan molt més nets i endreçats. Elles, les fotografies de la primera col·lecció, de tres, són una mostra cabdal de com de revelador pot ser enquadrar i, també, el punt de vista en la fotografia. Al decidir no fotografiar-los arran de terra i elevar la meva mirada al cel, m’ha permès no tan sols capturar uns minsos retalls de cel, si no també les especials i singulars formes del coronament d’alguns dels edificis d’aquests estres carrers, que em van veure créixer personalment i, sobretot, fotogràficament.
- Retalls de cel 1 -
* Col·lecció privada. © 2022