divendres, 14 d’octubre del 2022

147è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimarts, 11 d’octubre del 2022

ULL DE BOU [119. 22. 41]

 

 - AIGÜES DE RAFTING -
 
ULL DE BOU és la meva mirada de fotògraf al territori, proper o llunyà, que he trepitjat. A l’hora de construir la col·lecció ull de Bou que consta de diverses parts, on el contingut i la intenció de les quals és variat i divers, he exercit el dret que té qualsevol autor de fer-ho des de la més absoluta llibertat. La fotografia ens mostra un instant: aquest instant té una història que quedarà atrapada per sempre més, es convertirà en un objecte de demostració que el pas del temps el farà més valuós i potser fins i tot en una segona mirada i descobrim nous matisos. 
 
Les fotografies de col·lecció ULL DE BOU [119.22.41] vaig fer-les un calorós mes de juliol. Mentre tots els companys de viatge feien migdiada, jo vaig decidir baixar fins el riu Noguera Pallaresa per gaudir, una vegada més, de les seves aigües lliscant entre les pedres i fotografiar-les. Tot i estar concretar en no relliscar no vaig poder deixar de pensar que aquelles aigües por on caminava eren «aigues de rafting» i que elles han fet que aquest riu sigui un lloc obligat per a tots els amants dels esports anomenats d’aventura. 
 
* Col·lecció privada. © 2022

divendres, 7 d’octubre del 2022

146è Tallicó d’Igualada


 
Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimecres, 5 d’octubre del 2022

La disparé hace 10.985 días

 

Cuando recibes el encargo de actualizar la imagen de una marca la fórmula que siempre me ha funcionada es realizar los originales fotográficos en el formato que yo denomino “imagen robada”, ya que ésta nos dará un look más causal, desenfadado y despreocupado. 
 
La disparé hace 10.985 días y todos los originales fotográficos iban destinado a la campaña publicitaria de la marca masculina POLO SUR. Hacía poco que habían finalizado los Juegos Olímpicos de 1992 en Barcelona y parecía que todo debía renovarse y los clientes, contagiados por el ritmo que respiraba la ciudad, buscaban ansiosamente no quedarse atrás (al menos en su imagen) de los productos que ofrecían al público. La director creativo David Caballero de la agencia de publicidad Alta Definición de Barcelona fue quién contacto conmigo para que colaborara con ellos. Había trabajado con él en otras ocasiones, nos entendíamos bien y él sabía todo lo que podía aportar a la campaña. 
Atendidas las explicaciones les propuse que para acentuar el look que me pedían y dado que el presupuesto no era muy potente: trabajaría la parte correspondiente a las camisas, polos... con el modelo Joss en estudio, encuadrando hasta eludir la cara para reducir su tarifa y la parte de los zapatos y demás prendas los haría en exteriores. 
Realizaría todas la tomas fotográficas en B/N con el objetivo final de que los originales fotográficos pudieran imprimirse en blanco y negro y virados, para combinar ambas opciones en la campaña. 
Aceptada la propuesta y el presupuesto Teresa, directora de producción, y yo empezamos con la organización de la sesiones fotográfica. 
 
Se trataba de crear un look masculino desenfadado con una cierta tendencia al weekend informal y con cierto regusto nostálgico ya que era la decoración de la nueva tienda en una nave industrial del paseo de la Habana. 
Querían promocionar en anuncios de prensa y con postales los diferentes productos de la marca por lo que me centré en planos cortos del modelo y su ropa iluminándolos con volumen de sombras que destacaban las texturas de los tejidos. Al tratar los originales con virado se conseguía una mayor riqueza tonal visibilizando un cierto concepto aventurero por el que apostaba la marca Polo Sur. 
Trabajé a pulso con la Nikon F2 con un teleobjetivo de 135mm f2 y film T Max de 100 Asa. Con las copias originales ensayamos distintos virados desde sepia a tonos más creativos para conseguir distintos impactos visuales, luego fueron las distintas inserciones en la prensa diaria las que se encargaron de ampliar la gama de colores. 
 


 

dilluns, 3 d’octubre del 2022

divendres, 30 de setembre del 2022

145è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimarts, 27 de setembre del 2022

ULL DE BOU [118. 22. 39]


 
ULL DE BOU és la meva mirada de fotògraf al territori, proper o llunyà, que he trepitjat. A l’hora de construir la col·lecció ull de Bou que consta de diverses parts, on el contingut i la intenció de les quals és variat i divers, he exercit el dret que té qualsevol autor de fer-ho des de la més absoluta llibertat. La fotografia ens mostra un instant: aquest instant té una història que quedarà atrapada per sempre més, es convertirà en un objecte de demostració que el pas del temps el farà més valuós i potser fins i tot en una segona mirada i descobrim nous matisos. 
 
Les vuit fotografies de la col·lecció ULL DE BOU [118.22.39] vaig fer-les amb «les pieds dans l’eau», com diuen el francesos, del riu Noguera Pallaresa un calorós mes de juliol. Hipnotitzat, fascinat i seduït per ella, mentre m’acaronava els peus, no podia deixar de fotografiar aquella aigua que mai no parava de parlar i mai es repetia. 
 
- Les pieds dans l’eau - 
 






 
 
 * Col·lecció privada. © 2022