SINCRASI FOTOGRÀFICA 004

 

Les fotografies guardades al meu l’arxiu, al llarg dels anys, han constituït un ampli cos orgànic de ficció caracteritzat per la relació que, a raó de la seva llarga convivència, han establert. 

Diria, sense temor a equivocar-me, que allunyar-me del camí principal i endinsar-me al bosc fou una decisió tan encertada com descobrir que l’inconscient ocupa un paper ampli en la construcció de qualsevol relat, també en els fotogràfics. 

He creat un bon nombre de projectes fotogràfics en diversos i variats formats al llarg de la meva trajectòria professional i personal i cada vegada que penso en un de nou començo de zero. Sempre estic al principi. 

 

Sincrasi. f. Fusió o combinació de coses diferents. Institut d’Estudis Catalans – IEC

SINCRASI FOTOGRÀFICA 003

 

Les fotografies guardades al meu l’arxiu, al llarg dels anys, han constituït un ampli cos orgànic de ficció caracteritzat per la relació que, a raó de la seva llarga convivència, han establert. 

Diria, sense temor a equivocar-me, que allunyar-me del camí principal i endinsar-me al bosc fou una decisió tan encertada com descobrir que l’inconscient ocupa un paper ampli en la construcció de qualsevol relat, també en els fotogràfics. 

He creat un bon nombre de projectes fotogràfics en diversos i variats formats al llarg de la meva trajectòria professional i personal i cada vegada que penso en un de nou començo de zero. Sempre estic al principi. 

 

* Sincrasi. f. Fusió o combinació de coses diferents. Institut d’Estudis Catalans – IEC

SINCRASI FOTOGRÀFICA 002

 

Les fotografies guardades al meu l’arxiu, al llarg dels anys, han constituït un ampli cos orgànic de ficció caracteritzat per la relació que, a raó de la seva llarga convivència, han establert.

Diria, sense temor a equivocar-me, que allunyar-me del camí principal i endinsar-me al bosc fou una decisió tan encertada com descobrir que l’inconscient ocupa un paper ampli en la construcció de qualsevol relat, també en els fotogràfics. 

He creat un bon nombre de projectes fotogràfics en diversos i variats formats al llarg de la meva trajectòria professional i personal i cada vegada que penso en un de nou començo de zero. Sempre estic al principi. 

* Sincrasi. f. Fusió o combinació de coses diferents. Institut d’Estudis Catalans – IEC

SINCRASI FOTOGRÀFICA 001

 

Les fotografies guardades al meu l’arxiu, al llarg dels anys, han constituït un ampli cos orgànic de ficció caracteritzat per la relació que, a raó de la seva llarga convivència, han establert. 

Diria, sense temor a equivocar-me, que allunyar-me del camí principal i endinsar-me al bosc fou una decisió tan encertada com descobrir que l’inconscient ocupa un paper ampli en la construcció de qualsevol relat, també en els fotogràfics. 

He creat un bon nombre de projectes fotogràfics en diversos i variats formats al llarg de la meva trajectòria professional i personal i cada vegada que penso en un de nou començo de zero. Sempre estic al principi. 

 

* Sincrasi. f. Fusió o combinació de coses diferents. Institut d’Estudis Catalans – IEC

262è Tallicó d’Igualada. L’últim del projecte

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 

 

Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

261è Tallicó d’Igualada.

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 

 

Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

260è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 

 

Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.