Art urbà. Contracorrent. Llibertat d’expressió. I, en general, associat a la brutícia, al gargot inintel·ligible i a la incultura (l’ortografia no és el punt fort dels seus autors!). Els grafits inunden les parets de les ciutats, les portes dels lavabos públics, malauradament també els monuments… Són per tot arreu i, curiosament, mai s’enxampa a ningú fent-los. Ben pintats podrien arribar a vestir espais, a ser dignes d’admirar, però com podem veure en aquesta fotografia l’anarquia en què es mouen acaba desprestigiant-los. Noms, sobrenoms, declaracions d’amor i d’amistat, garbuixos… realment calen? És aquest el suport imprescindible per comunicar-los? La neteja dels grafits té un cost i no tot és de tothom. Grafits? Potser, però ben fets i si es pot. Hi ha maneres més intel·ligents i originals per expressar-se.
Núria Cañamares
Periodista
