El fotógrafo ALEIX PLADEMUNT me recibió en su casa donde respondió a las preguntas del cuestionario que he preparado para el proyecto FOTÓGRAFOS INVITADOS basándome y tomando como inspiración el “Proust”.
Este proyecto en su primera fase lo he planteado para ser visionado en la red pero con el objetivo que al cierre del mismo pueda tomar forma de libro.
Aleix Plademunt en su casa de Barcelona
Aleix Plademunt responde a Josep Bou
*Cada cuestionario se publica en el idioma que se haya expresado el invitado
Què suposa per a tu ser fotògraf?
Per a mi la fotografia és com una eina per conèixer i aprendre coses. Sempre l’he utilitzat com un instrument per arribar a llocs; conèixer com funcionen les coses; entendre el perquè i el significat del que fem…; bàsicament, jo m’aprofito de la fotografia. En realitat m’he construït la meva vida al voltant d’ella, i la fotografia és el que li dona sentit, igual és un error, però… la necessitat d’establir diàlegs, de comprendre situacions, descobrir gent i cercar respostes a les preguntes més bàsiques i essencials; tot això, intento fer-ho a través de la fotografia. L'error, potser, és que deixo d’apropar-me a altres mitjans i camins per donar respostes a les preguntes de la vida, però per a mi això suposa ser fotògraf –una manera de viure.
Què creus aportar a la fotografia?
Són preguntes putes…, perquè jo crec que no aporto res a la fotografia, però sí que sé que la fotografia m’aporta molt a mi. Aquesta és l’eina que em permet ser jo mateix. Tinc amics, que els tinc, senzillament perquè la fotografia m’ha apropat a ells; conec els llocs que conec perquè la fotografia m’hi ha portat…, i sóc molt conscient del que la fotografia m’ha aportat a mi com a persona.
Què és per a tu enquadrar?
Enquadrar és com quan escrius. En el moment que decideixes escriure alguna cosa és perquè tens unes idees que vols transmetre i que vols que quedin plasmades en un paper i que transcendeixin. Enquadrar per a mi és decidir què vull i què no vull dir, què vull que entri o quedi fora del discurs –són les paraules que utilitzo per comunicar-me. Cada fotògraf parla amb un llenguatge diferent i sempre es poden veure les coses d’una altra manera. El meu discurs a l’hora d’enquadrar és decidir què faig que surti o no, què agafo o no... Cada un té el seu propi procés per fer-ho, però sempre és el moment en què decidim què mostrarem.
Què desperta la teva creativitat o inspiració en la construcció de nous projectes?
No ho sé… Suposo que la inquietud constant per aprendre; apropar-te a realitats que desconeixes; a posar-te en un context diferent; a conèixer-te a tu mateix; a comprendre el perquè de tot plegat… Tot això, podríem dir, que és el que a mi em desperta un interès i em fa decidir. El problema o la sort de la fotografia, en aquest moment, és que és la meva vida, i tota ella, així com també els meus interessos i inquietuds els tradueixo en fotografia, i a les preguntes que em faig els cerco resposta per mitjà de la càmera -el ferro aquest que em deixa l’esquena destrossada.
Quin és el traç principal de la teva obra fotogràfica?
Crec que és la coherència amb mi mateix i que les respostes a les preguntes que m’he fet em satisfacin. Jo treballo amb una càmera pesada, lenta, antiga…, però entenc que tot això no és significatiu en el resultat final de la imatge. Jo presento les imatges en sèrie, totes iguals, amb una unitat estètica que és una característica, però no defineix el treball. Treballo molt sobre el paisatge i sobretot com la gent intervé o es desenvolupa en aquest paisatge. M’interessa especialment què hi fem, per què hi estem i com interpretem els espais amb aquesta necessitat de fer coses que tenim. Aquests serien alguns del trets principals que conformen el meu treball, però sobretot, i molt lluny d’altres aspectes, entenc que és l’honestedat en la manera de cercar les respostes a les preguntes i dubtes que jo tinc, és la característica més significativa de la meva obra, ja que crec que una eina (càmera) és tan sols un element que t’ajuda a recórrer el camí per arribar al que vols dir i transmetre.
Quin fotògraf / fotògrafa t’ha influenciat més al llarg de la teva trajectòria?
Molts, molts… Crec que per als fotògrafs d’altres generacions el fet d’accedir a les fotografies era més complex –havien d’anar a una llibreria, exposició… que es feia de tant en tant i de cop podies veure un fotògraf que t’impactava molt i estaves pensant llargament en el fotògraf o les imatges que havies vist d’ell. En l’actualitat el que fem és un clic i constantment rebem imatges i informació, això és un canvi brutal. Llavors…, treballs que m’han influenciat són molts, i molts fotògrafs, i podria fer una llista inacabable d’ells, però bàsicament totes les influències que rebo són per internet, llibres, exposicions… que s’estan fent contínuament i a les quals tinc accés.
El que crec que més m’ha influenciat i les seves opinions, realment, m’han condicionant sobre decisions que he pres posteriorment són les dels amics més propers que tinc. Les converses, les reunions… que hagi pogut tenir amb ells, amics fotògrafs de molta confiança –amb els quals comparteixo molt sobre fotografia-, jo crec que és el que més m’han influenciat i alhora m’ha ajudat a entendre i posicionar-me fotogràficament.
Hi ha un fotògraf americà dels anys setanta que segurament m’ha influenciat -entenc el seu treball, però no sé res de la seva vida-, i si m’afecta en alguna cosa diria que tan sols és en la part estètica, ja que en l’apartat més conceptual i emocional m’agrada conèixer la persona que hi ha darrere i entenc que hi tenim una distància massa gran envers els grans fotògrafs que venerem i jo sóc més de distàncies curtes.
Quina fotografia tens pendent?
Totes… No tinc cap fotografia en ment. On m’agradaria anar és a Mart a fer una foto quan es veiessin Júpiter i Saturn de fons… i fer paisatges amb tranquil·litat, però per ara això no és possible. Totes les fotografies estan pendents, de fet el que he fet fins ara és una pràctica per aconseguir fer les que han de venir.
Per qui t’agradaria ser fotografiat?
No m’agrada que em facin fotos i no m’agradaria ser fotografiat per ningú, ni que em gravin amb vídeo.
Alguna obra d’art et sembla insuperable?
Ésss… és que són preguntes que mai m’he preguntat … i una obra d’art insuperable… és que jo no sóc mitòman i és el millor. Tot i que hi ha treballs que m’agraden molt. Recentment vaig anar a veure una exposició del Perejaume i trobo que es un personatge molt coherent en els seu treball –m’agrada i em sento identificat amb el seu llenguatge, amb el seu espai de treball… Recordo que vaig anar a una conferencia d’Alfredo Jarr, no fa molt, i em va semblar fantàstic -com es posicionava artísticament en la seva feina; la manera com treballava-; aquest home m'interessa molt. Però si haig de contestar amb més concreció diria l’Univers. Darrerament estic molt interessat en tot el que hi ha fora del planeta, tinc curiositat, llegeixo, he cercat, he anat l'observatori a fer fotos de les galàxies… i tot això m’està fascinant: per la seva grandària; les distàncies; les mesures; les edats dels objectes… L’univers em fascina.
Un color
Tots… N’haig de dir un… Tots.
Un fotògraf
Malauradament en el bo i dolent Stephen Shore.
Bo, perquè el seu treball m’agrada molt. Respecto molt la seva manera de treballar i el que ha aportat a la fotografia, però també hi ha la part negativa – que és un fotògraf d’Estats Units. I que m’hagi hagut d’influenciar a mi, jo que sóc de Catalunya... M’hauria agradat més que fos un artista con en Perejaume o trenta fotògrafs o més…, però per les raons que sigui (polítiques de difusió del treball de la gent del país) els treballs que ens impressionen o amb els quals ens emmirallem són de fora… Mirem molt més a fora que no pas a dins, i és una llàstima.
Quelcom bell
Compartir coses amb bons amics, amb la meva parella, amb la meva família…
Próximo fotógrafo invitado PEP ESCODA
