Per parlar del meu quinzè llibre TEATRE TERRITORI TÀRREGA –un recull de 100 fotografies fetes a lo llarg de vint-i-cinc anys a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega- amb textos del bon amic Pau Llacuna, fa uns dies l’Albert Compte va entrevistar-me per al Regió 7.
Després de 25 edicions de Fira Tàrrega on Josep Bou (Igualada, 1950) ha retratat espectacle rere espectacle, l'artista anoienc edita un volum amb 100 instantànies comissariades per Teresa Jové. En paraules de Bou «he retratat la festa de teatre dels seus inicis, la reconversió cap una fira i la transformació dels espectacles i dels ciutadans de Tàrrega». El llibre té els textos de Pau Llacuna, exdirector executiu del certamen. Bou, fundador de l’Associació de Fotògraf Professionals de Moda i Publicitat d’Espanya, guardonat amb nombrosos premis nacionals i internacionals, com la Medalla d’Or del Festival de Nova York, explica a TEATRE TERRITORI TÀRREGA l’evolució artística de les arts escèniques, però també la tecnologia a través d’un treball, sobretot, personal, que va presentar a Igualada.
Vint-i-cinc anys de fotografies en un sol volum. És habitual aquest exercici de llarg recorregut en la teva obra?
En tinc de llarg, mig i recorregut immediat. No volia retratar una fira, un exercici més periodístic. M'interessava la metamorfosis de Tàrrega, perquè volia captar l’essència, no informar. I per fer això és necessari temps. Ha estat un recorregut de la fira, del teatre, del poble de Tàrrega i també, del pas de la fotografia analògica a la digital. També, he volgut que el text del llibre signat per Pau Llacuna és vinculés amb les fotografies, perquè ell va aconseguir transformar la festa del teatre en una fira. Per mi, aquest ha estat el seu treball i aquest llibre és també una mostra de la seva obra.
Així, per fer el seu llibre amb el clic no n'hi ha prou?
És una dècima de segon. qualsevol persona pot fer la millor foto si només busca una instantània. Companys de premsa han passat per un espectacle, han fet la fotografia i han marxat. Per al llibre ja assistia a l'espectacle i el veia sencer, per captar tots els moments. A més, abans de col·locar-me parlava amb tècnics de l'obra per saber des d'on fotografiar. Si t'equivoques amb la ubicació pot ser que no tinguis la foto. Alguna vegada havia vist l'espectacle dues vegades. I a més, si et mous. amb el soroll de la càmera, sobretot amb l’analògica, molestes el públic i el respecte cap als espectadors i la companyia és important.
Què destacaria del pas de l'analògic al digital?
D'una banda, amb les càmeres digitals podem posar la sensibilitat que es necessita per a cada fotografia. Abans calia canviar els rodets a mitja sessió si l'espai era prou fosc per combinar interiors de teatre i exteriors de carrer. Si no ho feies potser sorties del teatre amb un carret de 3200ASA, quan amb un 100ASA podies fer fotos exteriors pels carrers de Tàrrega. D'altra banda, amb la fotografia analògica feia doble impressió. Anava amb diferents càmeres, una per imatges panoràmiques i una altra de pas universal. Després de fer instantànies amb la primera, rebobinava el rodet, el posava en la segona i feia noves fotos que es sobreimprimien en les primeres preses. Em permetia ser més creatiu.
