Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, la paraula autoria vol dir: condició d’autor. Els fotògrafs, igual que la resta d’artistes, utilitzem el signe © (Copyright), conegut internacionalment, i que traduïm per autoria o per “les fotografies sempre són de qui les realitza”.
Al llarg de la meva trajectòria professional he hagut de lluitar molt perquè aquest reconeixement d’autoria no em fos robat i, malauradament, els meus drets sempre he hagut de defensar-los davant de empreses nacionals, ja que a Europa i Estats Units saben molt bé que l’autoria d’una obra (pictòrica, fotogràfica, literària,…) sempre és de l’autor.
La defensa del l’autoria de la meva obra fotogràfica no sempre ha estat vinculada a una retribució econòmica, ja que en nombroses ocasions he cedit els meus drets d’autor gratuïtament a festivals de música, teatre, fotografia, dansa, premsa, editorials, associacions del tercer sector i també he donat obra fotogràfica signada i numerada en subhastes on l’objectiu de la recaptació, al meu entendre, mereixia la meva col·laboració. En tots i cada un d’aquests casos, però, han mostrat respecte i consideració per l’autoria i n’han fet menció.
L’autoria o copyright són conceptes que estan clars i acceptats per tothom que vulgui jugar net i segons les normes establertes, però hi ha altres conceptes com plagi, còpia, imitació, inspiració o interpretació que, com que estan entroncats a l’ètica, la deontologia, el respecte que hom a de guardar a les lleis, la veritat, els drets del altres, la paraula donada, les diferents opinions i punts de vista diria que són més complicats, per alguns, de complir, acceptar, practicar o conjugar.
Inspirar-se en l’obra d’un autor (pintor, fotògraf, escriptor o compositor) no té res de negatiu sempre i quan mencionem a l’autor que ens ha inspirat, doncs al no fer-ho correm el perill de caure en el que s’anomena plagi. Una paraula negativa per excel·lència, independentment de que l’associem a les disciplines científiques o creatives o no.
Descobrir que la pintora Núria Riba Bosch, de manera conscient, no fa cap menció al mural que ha pintat a la placeta de l’Ateneu sobre la Festa del Reis d’Igualada a la meva autoria d’una fotografia feta a l’any 1970 que apareix a la pàgina 147 del meu llibre IGUALADA (1997) i que ha estat reproduïda al mural, ha estat una gran decepció. I més, perquè així ho havíem acordat personalment. Sí, dic decepció perquè una artista que no respecta a un altre artista, difícilment es farà respectar. I això m’entristeix, doncs en aquest país hem estat i seguim essent molts els que lluitem per preservar, sens ànim de lucre en temes culturals, els nostres drets d’autoria, sigui quina sigui la disciplina amb la qual expressem i manifestem les nostres inquietuds, anhels, neguits i il·lusions.
Josep Bou
Fotògraf
