Fa uns dies vaig passejar, càmera en mà, per l’exposició retrospectiva de Susana Solana que acull Espais VolART a Barcelona. Si acceptem que la fotografia ens dóna la possibilitat d’atrapar realitats, però que les que capturem és decisió nostra, jo vaig decidir seleccionar les peces a fotografiar sense importar-me si aquestes estaven o no incloses en una categoria o dècada.
Com sabeu els que em coneixeu, doncs ho he dit moltes vegades: les meves fotografies no celebren esdeveniments ni els faculten en sí mateixos, sinó que és l’eina que jo, com a fotògraf, utilitzo per dir-vos que he decidit que valia la pena registrar el que estava veient per a poder-ho compartir amb tots vosaltres.
* «Les obres de Susana Solano es caracteritzen per una simplicitat geomètrica i una aparença sòlida i pesant, en les quals fa servir habitualment el ferro, l’acer i les malles metàl·liques. Fins i tot les peces que podem definir com a més abstractes evoque a voltes paisatges i arquitectures, a partir de la memòria d’experiències i emocions personals. Les escultures de Solana poden no suggerir res concret, si be de vegades recorden aspectes de la arquitectura industrial, impluvis o gelosies, per exemple. No hi ha res que representi els éssers humans, tot i que la seva presència hi es implícita, com traspua des de la mateixa escala. Solano descarta el formalisme del minimalisme i els seus ideals de puresa, malgrat quan n’ha après, a la recerca de una voluntària complexitat i ambigüitat. Les seves obres exploren diferents qüestions positives, negatives o ambivalents, entre les quals hi ha la solitud i la simetria, el descans o el joc, i es mou de la denúncia a la ironia.»
Fotografies fetes a Espais VolART. Barcelona febrer de 2024
* Extracte catàleg de mà. Text d’Enrique Juncosa, comissari de l’exposició.
