94è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 

 

Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

ULL DE BOU [93.21.41]

 

El contingut i la intenció de les col·leccions ull de Bou són variats i diversos. Algunes d’elles les construeixo amb fotografies fetes recentment, d’altres m’agrada construir-les amb fotografies recuperades de l’arxiu. 

 

Les fotografies de la col·lecció ULL DE BOU [93.21.41] vaig fer-les a finals dels noranta. Havia estat fotografiant les ombres que unes roses projectaven sobre una paret de rajoles blanques per l’exposició ROSES, originals que vaig positivar sobre paper de cotó i lli fet a mà que jo mateix vaig emulsionar. Centrat con estava en selecció, realització i producció dels originals per l’exposició vaig oblidar-me de les roses que s’anaven marcint en un recó, fins que –un bon dia- al veure-les mortes vaig decidir fotografia-les a ells i no a la seva ombra. 

 

-ROSES MORTES- 

 

*Col·lecció privada © 1998 / 2021

93è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 

 

Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

FLASHBACK 3

Si voleu fullejar el llibre FBK 3 en format digital heu de clicar la foto.

92è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 

 

Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

ULL DE BOU [92.21.39]

 

ULL DE BOU és la meva mirada de fotògraf al territori, proper o llunyà, que he trepitjat. Qualsevol de les col·leccions ull de Bou les he construït des de la més absoluta llibertat, sense menysprear cap esdeveniment, territori, paisatge, espai… 

 

Les dotze fotografies festes en un espai de lleure infantil, desocupat i buit, ja que els protagonistes, els nens, estaven a la escola son fruit de l’atzar. Passo sovint per l’espai, doncs està gairebé al costat de casa, però l’hora que vaig passar-hi el dia que construí la col·lecció ULL DE BOU [92.21.39] fou determinat, ja que l’ombra, autèntica la protagonista, només podia capturar-la quan el Sol estigues alt. Mentre les feia no podia deixar de pensar en el llibre “Elogi de l’ombra” de Junichirô Tanizaki. 

 

-JOC D’OMBRES 2- 

 

*Col·lecció privada © 2021

91è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 

 

Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.