ULL DE BOU és el resultat fotogràfic d’una manera de mirar el món. Les col·leccions ull de Bou són tan variades i diverses com ho són el temes que m’atreuen i interessen.
Fa molts anys, crec que inclús abans de saber d’ella, que practico aquella màxima atribuïda al fotògraf Helmunt Newton “si trobes un tema fotogràfic al costat de casa, perquè viatjar a l’altra punta del món”. La Teresa i jo hem tornar a Igualada i, ara, aquesta ciutat és un territori fotogràfic proper per mi i fidel a la meva tradició he començat, novament, a fotografiar-la.
La col·lecció ULL DE BOU [ 40.9.40 ] és la primera de les cinc que he construir amb les fotografies fetes a les tapes de registre d’Igualada. El meu interès per elles va néixer de manera espontània, sense cap premeditació, ni planificació…, simplement van despertar la meva atenció i decidí fotografiar-les, però no sense imposar-me algunes pautes de treball com ara: no fotografiar, ni molt menys, totes les tapes de registre; treballar a diferents hores i, també, passejar per aquells carrers i places que habitualment no trepitjo; cessaria el projecte quan aquest deixes d’interessar-me i no treballaria (més allà de descarregar les imatges) amb els arxius fins que hagués clos la feina de camp.
Durant un bon nombre de dies vaig caminar capbaix per la ciutat seguint el rastre, com a gos caçador, de les tapes de registre, la majoria de ferró colat, que clouen l’entrada als túnels, pous i galeries de serveis públics (aigua, gas, llum, semàfors, telèfon…) de la meva estimada Igualada.
Analitzant tot el material fotogràfic vaig observar que sense ser-ne del tot conscient –a l’hora de capturar els originals fotogràfics- havia subdividit el tema genèric en varies famílies. La família de tapes de registre no eximides de ser pintades; la de les llums potenciadores de lluentors: la de les ombres subtils o protagonistes; la del punt de vista zenital i la família de l’aigua.
-NO EXIMIDES DE SER PINTADES-
* Col·lecció privada © 2019
