Sí, he de confessar que al mirar el mural de la placeta de l’Ateneu no puc deixar de veure al mateix temps la fotografia que vaig fer el matí de l’1 de gener del 1970 a una de les nenes que estaven fent cua per lliurar la carta al Patge Faruk i acceptar com diu la Teresa «que si jo no hagués fet el petit gest de prémer el disparador de la meva càmera Mamiya C33 6x6 i capturar la imatge d’una nena amb la carta a les mans, avui aquest mural sobre la Festa del Reis no existiria» ja que la pintora sense la meva fotografia per copiar no l’hauria pogut pintar, segurament un altra si, però no el que ha pintat.
Reconec que inspirar-se en l’obra d’un autor (pintor, fotògraf, escriptor o compositor) no té res de negatiu, però cal estar molt atent per no traspassar la fina línia vermella que separa l’àrea de la inspiració i entrar sense cap respecte a l’àrea del plagi, el calc, la reproducció o l’afusellament. Si això passa a la nostra comunitat tenim un problema, ja que tenim entre nosaltres hom que no guarda les lleis que entre tots ens hem donat i no compleix la paraula donada. Negar la realitat no fa que aquesta s’evapori, és volatilitzi, es dilueixi o s’esfumi davant nostre.
Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, la paraula autoria vol dir: condició d’autor. Els fotògrafs, igual que la resta d’artistes, utilitzem el signe © (Copyright), conegut internacionalment, i que traduïm per autoria, per “les fotografies sempre són de qui les realitza” i «un plagi sempre és un plagi».
Fotògraf
