divendres, 5 d’agost del 2022

136è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimarts, 2 d’agost del 2022

ULL DE BOU [114. 22. 31]

 

Les col·leccions ull de Bou les construeixo des de la llibertat més absoluta, doncs a l’hora de fer-les no hi ha cap pauta que hagi d’obeir i acatar i segurament per això totes elles son tan variades i diverses entre si. Així vaig concebre aquest projecte i així vull que continuï. 
 
Les 12 fotografies de la col·lecció ULL DE BOU [114.22.31] vaig disparar-les durant el passat mes de juliol a Igualada. La primera col·lecció vaig dedicar-la al passatge Mercantil, segurament un dels més coneguts i utilitzats. La segona l’he dedicat als diferents corredors i passatges: aquestes peces de pas llargues i estretes en un edifici que tenim a la meva ciutat i que he passant per ells infinitat de vegades.
 
 - CORREDORS I PASSATGES IGUALADINS - 
 











 
*Col·lecció privada © 2022

divendres, 29 de juliol del 2022

135è Tallicó d’Igualada


 
Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimecres, 27 de juliol del 2022

La disparé hace 9.540 días

 

Nada mejor para romper con el look muy marcado de una modelo que una sesión fotográfica en la que el equipo de profesionales contratados trabajen unidos en un único objetivo -transformar su imagen-. 
 
La disparé hace 9.540 días y ella fue una de las imágenes que realizamos a la modelo Blanca Romero por encargo de la booker Bea Santamaría de la agencia de modelos New Group de Barcelona. 
No son muy frecuentes este tipo de encargos, pero tampoco inusuales, ya que a veces las agencias de modelos necesitan explorar porqué una de sus modelos “top”, generadoras de muchos ingresos, no está funcionando o se ha estancado. Para esto la agencia suele acudir a un fotógrafo de confianza para conseguir nuevos looks y actings que renueven la imagen y la confianza en sí misma de la modelo. A lo largo de mi carrera profesional he prestado este servicio a varias agencias con resultados muy positivos para todos. 
 
El planteamiento no es diferente al de cualquier otra sesión fotográfica. Se establecen unos objetivos. Se selecciona un equipo. Se aprueba un presupuesto de gastos y se fija un fecha en que todos estemos libres, ya que como se suele trabajar en modo “intercambio” nadie debe perder un trabajo remunerado. 
 
Suelo realizar este tipo de sesión en un plató que disponga de diferentes tipos de luz, incluida la luz natural. Básicamente me centro en planos cortos, donde la modelo se libere y muestre expresiones nuevas que le abran la posibilidad de ser seleccionada para otras campañas, editoriales de moda, catálogos… 
 
Se por experiencia que es difícil romper con los tópicos que cada modelo tiene adquiridos, ya que es en este terreno donde si siente segura y hacer que lo abandone no es tarea fácil. Pero hay que crear el ambiente adecuado para que ella acceda a dar el primer paso, y puedo aseguraros que cuando ella ve los resultados en las primeras tomas, el cambio está garantizado. 
 
Este tipo de trabajo no sólo es beneficioso paras las modelos, a veces los fotógrafos también necesitamos salir de nuestra zona de confort y atrevernos con nuevos enfoques y perspectivas fotográficas. 
 

 



divendres, 22 de juliol del 2022

134è Tallicó d’Igualada

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 

Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimarts, 19 de juliol del 2022

ULL DE BOU [113. 22. 29]

 

Les col·leccions ull de Bou les construeixo des de la llibertat més absoluta, doncs a l’hora de fer-les no hi ha cap pauta que hagi d’obeir i acatar i segurament per això totes elles son tan variades i diverses entre si. Així vaig concebre aquest projecte i així vull que continuï. 
 
Les 12 fotografies de la col·lecció ULL DE BOU [113.22.29] vaig disparar-les durant un calorós mes de juliol a Igualada. Durant uns dies instal·lat a l’ombra, des d’un mateix punt de vist i a unes hores determinades vaig construir el originals fotogràfics de la primera col·lecció ull de Bou dedicada als passatges i / o corredors que té Igualada. 
Si un passatge és un lloc per on es passa, un carrer curt, una galeria entre dos carrers, reservar a qui va a peu, em va semblar que el Passatge Mercantil era un bon candidat per ser el primer de la sèrie en la que estic treball.  
 
- PASSATGE MERCANTIL - 
 











 *Col·lecció privada © 2022

divendres, 15 de juliol del 2022

133è Tallicó d’Igualada

 

Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 
 
Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.