divendres, 28 de febrer del 2020

9è Tallicó d’Igualada


Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 

Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimecres, 26 de febrer del 2020

La disparé hace 12.925 días


Hay sesiones fotográficas difíciles de olvidar por muchos años que hayan transcurrido y ésta es una de ellas. 

La disparé hace 12.925 días y ella fue la imagen de la campaña de Verano-85 de la colección de moda diseñada por Margarita Javaloy. 
Por aquel entonces Teresa y yo habíamos transformado un segundo piso de un edificio modernista de la calle Diputación que compartíamos con nuestra collie Dinka, en mitad vivienda, mitad estudio. Trabajamos en él unos seis años, durante los cuales hicimos grandes e importantes proyectos, pero también aceptamos los medianos y pequeños. En cada uno de ellos nos entregábamos en cuerpo y alma y así crecimos, evolucionamos, maduramos… como profesionales y personas. 

Todos sabéis la importancia que doy al casting y en ésta campaña era importantísimo acertar con la modelo. Conjuntamente con el cliente decidimos fotografiar menos diseños de la colección, pero apostar por la modelo más top, o sea la más cara, que había en Barcelona: Marianne. 

En las fotografías la modelo Marianne se nos presenta en una aparente acting espontáneo, natural, franco, libre, casual…, pero siento deciros que todo estaba minuciosamente, meticulosamente… controlado. Y ahí es donde reside la magia, lograr dar apariencia de toma robada cuando esta ha sido construida mediante una perfecta sincronización entre la modelo y el fotógrafo. Dejadme que os de un consejo jamás lo intentéis con según que nivel de modelo, ya que no lo lograreis, de ahí la importancia del casting. 

El plató de la calle Diputación, a pesar de fusionar dos habitaciones, no tenía unas medidas grandes pero si suficientes y en según que tipo de iluminaciones y plano de la modelo me tenía que apoyar en la pared del fondo. 
Para la iluminación de un fondo blanco impoluto utilicé dos antorchas Broncolor pulso 404 que me permitían regular el ángulo de iluminación, en espacios reducidos, y situar a la modelo a una distancia óptima del fondo para evitar reverberaciones en el cuerpo de Marianne, que iluminé con una antorcha Hazyligth Broncolor que me permitía una luz suave con contraste mediano. Lo más complicado de la sesión fue coordinar el movimiento de la seda en el aire con el acting de la modelo, para ello precisé de la colaboración de dos asistentes, encaramados en sendas escaleras, que movían la seda fuera de plano, y un ventilador que mantenía la evolución espacial sin influir en el peinado al que le conferimos movimiento en su ejecución. Trabajé con la Hasselblat 500C con óptica de 120 mm y film Ektachrome 100 Asa. Fue una sesión muy agradable y lo difícil consistió en seleccionar un solo original de todos los que podían ser válidos. 

Segundo original de la campaña Verano 1985
 

divendres, 21 de febrer del 2020

8è Tallicó d’Igualada


Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 

Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.

dimecres, 19 de febrer del 2020

Convidat per FineArt a participar en l’exposició col·lectiva de la Sala Municipal d’Igualada


El maig de l’any passat vaig rebre la invitació de FineArt Igualada per participar en un projecte fotogràfic col·lectiu on un nombre indeterminat de fotògrafs, fotografiarien l’escultura “Elna. La corda” de l’escultora Teresa Riba per exposar-se durant la vuitena edició del festival. 

El concepte de l’exposició -pensat per l’equip de FineArt Igualada- era d’allò més clàssic i, precisament per això, vaig acceptar, doncs com diu un amic meu “els clàssics gairebé sempre funcionen”. He vist el material i he dir que com era d’esperar hi ha tantes mirades com autors participants, doncs cada un tenim una manera pròpia de mirar i, per això, els originals fotogràfics construïts a partir d’una mateixa escultura, per a tots, que s’exposaran a la Sala Municipal d’Igualada mostren tècniques, estètiques-creatives-conceptuals diferents i diria –fins i tot- que oposades entre elles. 

* Fotografia feta al taller de l’escultura Teresa Riba. © 2019

dimarts, 18 de febrer del 2020

ULL DE BOU [50.20.08]


Les col·leccions ull de Bou són tan variades i diverses com ho són el temes que m’atreuen i interessen. Mai un sap quan pot trobar la inspiració per això no segueixo cap pauta a l’hora de construir-les, ja que des d’un bon començament vaig imposar-me: el no compliment de cap norma. 

ULL DE BOU [50.20.08] recull de unes poques fulles de plàtan dels milions que durant la tardor i hivern omplen els carrers i places de molts dels nostres pobles i ciutats. Fulles amb les que juguen els infants; fulles que compliquen, i molt, a les dones i homes de les brigades de neteja; fulles que trepitgem sense parar atenció; fulles que uns dies ens molesten o uns altres ens són indiferents. L’aigua de la borrasca Gloria, durant uns dies, va dotar-les d’una especial característica i aquesta fou la que va despertar el meu interès a fotografiar-les. 

 - GLORIA 1 -  











* Col·lecció privada. © 2020

diumenge, 16 de febrer del 2020

FineArt Igualada celebra la seva vuitena edició


Durant la vuitena edició de FineArt, del 21 de febrer al 15 de març de 2020, un llarg nombre d’activitats es desenvoluparan a Igualada, la meva ciutat natal. El programa es variat i us suggereixo que us informeu al web de FineArt.

divendres, 14 de febrer del 2020

7è Tallicó d’Igualada


Igualada és un senyora que viu a prop de Barcelona. De la comarca de l’Anoia n’és la capitana i a casa seva acull quaranta mil ciutadans. I jo, nascut al carrer de San Cristòfol, en sóc un d’ells. Per a mi, ella ha estat un escenari on experimentar amb la fotografia. Generosament i sense cap condició, ella sempre ha deixat que la fotografiï. 

Després d’un temps absent, novament, he fixat la meva residencia a Igualada i ella -aquesta senyora que viu a prop de Barcelona- ha despertat el meu interès fotogràfic. Aquesta vegada a diferència de les anteriors me decantat per construir -a partir de tallicons- una visió pròpia, personal, peculiar, un punt estranya, potser insòlita, inoportuna o provocadora per alguns i encertada per altres, però sempre sincera, autentica, verdadera, real… d’aquesta ciutat on molts dels espais, com si fossen de cel·lofana, hi ha moments que, penso, són invisibles a ulls dels meus conciutadans.