En el passat els signes de la natura evocaven la voluntat dels déus, els escuts simbolitzaven les nissagues dels cavallers i reis, els conceptes deien de la cabòria dels savis...
Avui dia retornen els signes i generen incògnita mental. Com pot ser que el cientificisme triomfant i rampant -tot és possible, cifrable, quantificable... - hagi arrasat amb la intel·ligència de tants?
L'estadística reprodueix X per donar i vendre.
Davant tot plegat, l'art segueix sent una bona arma de futur. Cal retornar al
L'humasnisme -l'humanisme naixent del segle XXI- compta amb les imatges que
Bon cop d'ull!
Francesc Vilà
Psicoanalista
